La Poderosa

La Poderosa és un espai de creació, investigació i agitació cultural

La Poderosa és un espai que dona suport a la creació contemporània, que acull allò emergent i que al mateix temps és contenidor i suport de tot allò que ja no ho és. Un espai com un ventre fèrtil, que reivindica els llenguatge del cos i el  moviment com una part fonamental per a la recerca dels nous llenguatges escènics i el desenvolupament cultural dins la ciutat de BCN. Amb més de 20 anys d’experiència, La Poderosa és un espai viu, mutable i en constant moviment que practica la resistència a través del qüestionament continu de la situació afectiva, social, política i cultural que l'envolta, intentant generar noves metodologies de treball que fomentin l'empatia i l'escolta de les realitats i necessitats presents dels artistes i del públic en general.  La Poderosa es defineix com un espai per a la proximitat que fomenta la relació entre artistes i públic, que porta a terme comissariats i que genera marcs  d' experimentació artística i d'exhibició específics per a pràctiques individuals i col·lectives. 

Una mica d'història                 

La Poderosa neix l'any 2000 quan Bea Fernández, Mónica Muntaner i Silvia Sant Funk s'ajunten sota el col·lectiu Las Santas amb la inquietud de trobar noves vies de continuïtat en la pràctica artística i amb el desig de sortir de formulacions estàtiques al voltant de la dansa i les seves manifestacions. De seguida, el col·lectiu pren consciència de la responsabilitat que significa tenir un espai físic al centre de la ciutat de Barcelona i decideix transformar La Poderosa en un lloc accessible per tota la comunitat de dansa i arts escèniques. Des d'aleshores La Poderosa s'ha convertit en un referent per a la creació i investigació que impulsa projectes vinculats a les arts escèniques i que té com a subjecte el cos i la seva perfomativitat, on s'acullen propostes inclassificables en les quals la contaminació, l'ambivalència, la fuga i el no-res són benvinguts.

Després de deu anys de vida La Poderosa va consolidar una estructura de gestió que es va veure  amenaçada per la crisi sociopolítica - agafem com a referència la data del 15M -, i a partir d’aquell moment el projecte es va reestructurar, tant a nivell de direcció artística com en la gestió, intentant aconseguir recursos propis que s’utilitzarien com a font de finançament. En aquest nou camí, el 2013 es consolida el col·lectiu intergeneracional ARTAS (Artistes Associades a la Poderosa amb Javier Vaquero, Oihana Altube, Amaranta Velarde, Bea Fernández, Pere Faura i Mònica Muntaner), aportant continguts i col·laborant en la gestió del projecte. D’aquesta manera, la pèrdua d'estructura professional i laboral, es va compensar mitjançant el treball associatiu i de cooperació entre els membres del col·lectiu ARTAS, a més d'altres col·laboradors vinculats afectiva i artísticament a l'estructura.

El 2016  Bea Fernández i Mònica Muntaner reben el Premi Ciutat Barcelona pel cicle Hacer Historia(s), i en reconeixement per la seva tasca al llarg de 15 anys acompanyant l'evolució del teixit artístic de la ciutat.  Aquest mateix any, La Poderosa canvia de barri situant-se al districte de Sants-Montjuïc i es reformula i renova el col·lectiu ARTAS. Els nous membres del col·lectiu ARTAS d'aquesta etapa van ser: Marina Colomina, David Pérez, Esther Blázquez, Mariona Naudin Cristina Celada i Mar Medina.

L’any 2019, degut al procés de gentrificació que pateix la ciutat de Barcelona, La Poderosa per segona vegada (com moltes altres estructures de la ciutat) es veu obligada a deixar les seva  seu i es queda sense espai de treball. Davant d’aquesta amenaça el moviment CDB http://www.culturadebase.net, del qual La Poderosa en forma part, aconsegueix que l'Ajuntament de BCN es comprometi a acollir temporalment el projecte dins d’una de les seves Fabriques de Creació: Fabra i Coats.

Així, actualment La Poderosa segueix fent la seva activitat sota el paraigua de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació amb el desig de trobar un altre espai per seguir desenvolupant el seu programa amb independència de la institució.