Corporalitats itinerants. El cos-imatge a través del temps

LaPoderosa - Events
Seminari
Data/hora 
divendres, 17 novembre, 2017 - 16:30
dissabte, 18 novembre, 2017 - 16:30
Informació pràctica 

Lloc: La Poderosa

Hora: De 16,30h a 19,30h

Aforament limitat / reservas : info@lapoderosa.es  / Data límit d´ inscripció: 6 de novembre

Cicle / Projecte / Convovatòria relacionats 
Aportació 
25

La proposta del seminari consisteix a pensar juntes sobre els processos de recuperació i transmissió en les arts escèniques per mitjà d'una articulació de tres conceptes: cos, imatge i corporalitats.

El camp semàntic de la imatge (imatge, imaginació, visió, visualitat, mimesis, entre altres) i l'articulació del parell cos-corporalitat permet endinsar-se en la complexitat dels mecanismes i les operacions que es donen en els processos de transmissió de danses i en la recuperació de peces del passat.

Les qüestions que permeten articular són, entre altres, les següents:

- les formes de relacionar-se amb un cos-imatge que es recupera: des de l'encarnació a la corporització; des de l'adaptació a un ideal visual, fins als processos pels quals una imatge passa a habitar un cos i transformar les seves dinàmiques des de dins.
- les mediacions que solen passar desapercebudes en els processos que cridem mimètics o de contagi. L'aprenentatge i desenvolupament d'una corporalitat contagiosa per mitjà de dinàmiques i ritmes, però també de fabricació d'una fiscalitat apel·lant, d'una corporalitat icònica i afectiva.
- les dinàmiques d'opacitat i transparència que succeeixen en els processos d’acceptació  d'un altre cos-imatge en el propi.
- les operacions d'un cos per convertir-se en icònic, i poder viatjar i expandir-se més enllà dels seus límits físics. Els problemes de l'espectacularització i del virtuosisme, els reptes del cos "maldestre".
- la vulnerabilitat davant els processos de resinificació dels cossos-imatge una vegada que han abandonat el seu substrat físic i el context concret en els quals la seva acció i presència tenen sentit.
- formes d'iconoclàstia com a estratègies de visibilització dels problemes associats a tot procés d'apropiació d'un altre cos-imatge.
- estudi de les formes de crítica possibles en les re significacions dels cossos-imatge. Entre la crítica distanciada i els exercicis d'habitar la crítica.

Aquests problemes que plantejo, juntament amb els quals cada participant del seminari posi també sobre la taula, seran els que ens ocuparan els dos dies de treball conjunt. Els abordarem des de l'anàlisi de peces i processos de creació concrets, així com des de les experiències de cada persona del grup.