“Envoltura, historia y síncope”

LaPoderosa - Events
Conferència
Data/hora 
divendres, 3 novembre, 2017 - 18:00
Informació pràctica 

Lugar: Blue Project

Cicle / Projecte / Convovatòria relacionats 
Aportació 
entrada lliure
Artistes 

Tenim el plaer de comptar de nou amb la Isabel de Naverán amb una conferència formada de dues parts, en la primera ens mostrarà el recorregut d'una sèrie de treballs que ha estudiat, l'han acompanyat i als quals ha volgut donar resposta. A la segona es centrarà sobre la seva investigació actual, un recorregut delirant realitzat a cegues i guiada pel tacte de les imatges.

“Envoltura, historia y síncope” és del que parlaré en la segona part de la conferència. I per fer-ho hi ha una primera part, en la qual recorro una sèrie de treballs que he estudiat, m'han acompanyat i als quals he intentat respondre. Quan en el  2010 vaig editar el llibre “hacer história” buscava recopilar  escrits que parlessin de com algunes pràctiques coreogràfiques de les últimes dècades podien  boicotejar els pressupostos de l'escriptura historicista, de rebentar d'alguna manera la narració consecutiva dels fets.

Llavors m'interessava contraposar la imatge d'una història oficial lineal i progressiva amb la d'un fer propi de la dansa que, com a gest poètic, sorgia d'aquesta línia alhora i en diferents moments, de vegades com a sincronia, altres com a diacronia o fins i tot en forma d'anacronisme, connectant de forma insospitada èpoques i cossos.

Durant els anys previs i posteriors a l'edició del llibre vaig poder veure el treball, llegir les reflexions o parlar, entre d’altres, amb Janez Jansa, Ana Vujanovic, Rabih Mroué, Olga de Soto, Takao Kawaguchi, Idoia Zabaleta, Ixiar Fregues, Victoria Pérez Royo, Pedro G. Romero, Fabián Barba, Ramsay Burt, Bojana Kunst, Goran Sergej Pristas, André Lepecki, José Antonio Sánchez, Aimar Pérez Galí, Martin Nachbar, Selina Blasco, Aurora Fernández Polanco o Quim Pujol.

Quan en 2015 em van convidar des de la Poderosa al cicle “Fer història(s)” vaig proposar tres eixos de treball a compartir amb un grup d'estudi: la qüestió de la reconstrucció en dansa, el cos com a arxiu i la transmissió corporal de tècniques i sabers.

Aquests tres eixos reflectien d'alguna manera la concatenació dialèctica de la recerca: de la reivindicació la història corporal a l'interès pel que succeeix entre els cossos.

Aquest mateix any començo en paral·lel a treballar sobre una fotografia de premsa, l'única imatge que és testimoniatge directe d'un canvi crucial en la història, aquella que reflecteix el moment en què diversos homes es van reunir per decidir conjuntament la instauració de la Segona República Espanyola.

La fotografia, que mostra en realitat l'absència dels cossos, connecta amb unes altres que parlen de subjecció, de motllura i de transmissió. Així comença la segona part de la conferència, en la qual mostro la part de darrere de la recerca, una recorregut delirant realitzat amb els ulls tancats, guiada pel tacte de les imatges.