Tarot i mediumnidad, el mirall de doble cara. I Lucero del alba

Entre dos pols trobem un punt equidistant, una membrana que alhora fa de vàlvula i de mirall de doble cara.

Farem un treball d'abstracció per un moment. Pensem l'existència com un alfa i un omega. D'una banda tenim un principi generador d'esdeveniments etern i per l'altre la cristal·lització de les infinites possibilitats en un resultat concret. Entre aquests dos horitzons incommensurables hi ha una fina membrana en contacte amb els dos plans, que exerceix de vàlvula bidireccional. 

Aquesta membrana anomenada Vesica Peixos, és representada per la figura geomètrica ametlada entre dues circumferencias assecants, la primera relativa al pla material i la segona al pla espiritual. En aquest pla intermedi és on fan la seva obra els deixebles d'Hermes i altres mediums, simbòlics éssers amfibis, capaços de viure entre dos mons. La labor d'aquests éssers conscients de la seva doble naturalesa, més enllà de la màgia que utilitzin, és la de mediar entre dues realitats tangents, conciliant tots dos mons amb la condició de mantenir l'equilibri. 

L'estudiós del tarot Enrique Eskenazi definia en una de les seves conferències al tarot com un mirall de dues cares entre el pla literal i el pla arquetípic. El primer es refereix al món quotidià, de les coses que percebem amb els nostres sentits. El pla arquetípic al·ludeix a l'etern, al pla de les idees immutables, a les constants quàntiques de l'univers. El tarot es troba en aquest tercer pla intermedi, el pla imaginal, superfície on es projecten com a ombres xinesques tot allò que ocorre en l'altre pla a través d'imatges comprensibles des de tots dos plans.

Ricardo Padín Terré (Barcelona, 1992)

Graduat a Belles Arts i al màster de Formació de Professorat en l'especialitat de dibuix per la UB. La seva producció mutant es centra en la comunicació i narrativa sobre realitats alternatives i limítrofs, més enllà de la lògica ordinaria, com ara la ciència ficció, la fantasia, la magia i l'hermetisme. El dibuix, la estampació de samarretes, el video, els memes, les intal·lacions o la performance son alguns dels canals que fa servir per a perpetrar les seves obres. 

De 2015 a 2018 forma part del col·lectiu Barcelona Mata, un projecte de comunicació multidisciplinar punki, consistent en la creació d'una anti-marca Barcelona y la producció de merchandising i accions associades a la marca fictícia. Juntament amb el col·lectiu participa a diverses exposicions, com ara ‘V60dB / 16kHz. BCN. ¿Sents la violencia?’ (Centre d’Art Arts Santa Mónica, Barcelona. 2016), L'Alternativa (H)all about Tourism (CCCB, Barcelona, 2016), ‘Body & Games’ (EAM, Lleida y Escola Massana, Barcelona, 2017), finalitzant el projecte amb “BCN (mata) en Venta” (Galeria Àcid Sulfúric, Barcelona, 2018). 

A partir de la exposició “Selfcare is Warfare” activa el seu avatar de pitonissa cartomant Lucero del Alba, amb el que participa a nombrosos esdeveniments, com ara les J.A.C.A. (CSO Eco, Madrid), Treasure Island (Hangar.org, Barcelona), en el Cabaret Internet de Jaume Clotet (Abaixadors 10, Barcelona), en l'aniversari de Maricxs Maricxs (Sala TKM, Barcelona), a l'aniversari del centre LGTBI (Sant Antoni, Barcelona), o en la Noche de Reinas (Chiquita Room, Barcelona).