Quatre octaves i mitja (Un No-concert)

LaPoderosa - Projectes
Projectes de creació
Data 
dijous, 28 març, 2019 a diumenge, 31 març, 2019
Artistes relacionats 

Quatre octaves i mitja parteix d’una necessitat poètica d’expressar l’actual moment vital de les creadores, Mònica Muntaner i Rosa Muñoz; una trobada des de la maduresa i des d’un lloc molt especial i diferent en les seves vides.
Quatre octaves i mitja és un concepte de show que apunta a la construcció del que sembla serà un concert, però mai arriba a concretar-se; un NO-CONCERT.
A partir de la biografia de Jeff Buckley (músic virtuós de bellesa eterna que va morir en estranyes circumstàncies), utilitzada com a fil conductor sobre el qual imaginar i ficcionar, ambdues coreògrafes fan incursions en temes com la melancolia, la vellesa, la mort, l’amor, l’atzar, la tristesa i l’humor…
Textos originals, lletres de cançons, melodies conegudes que remeten a la memòria col·lectiva, versions de temes musicals ja existents… tot per descriure poèticament un univers fragmentat ple de sensacions, formes i textures.

Nosaltres , la Mónica Muntaner i la Rosa Muñoz, vam néixer l’any 1966, som filles de pares amb ideals progressistes i vàrem viure la nostra infància sota la dictadura del General Franco. Vam viure la nostre joventut amb la il·lusió d’ aconseguir una democràcia, que finalment va resultar fallida i vam arribar a la maduresa tard, bastant tard, molt tard
Nosaltres vam ser mares als 40 i molts.
Nosaltres som de la generació del Linda i Supersuperman .No sabem res de música, no sabem tocar cap instrument, no sabem cantar, cap de les dues afina, i ni tan sols tenim la capacitat de mantenir un ritme constant durant massa temps.Ni idea del que son blanques, negres o corxeres.I mai hem tararejat una cançó mentre ens dutxàvem.

Però nosaltres el que sí sabem és que ens agrada vestir-nos com les estrelles del rock, pujar a un escenari , i que ens facin fotos.
Ens agrada mirar  i veure cinc mil persones cridant i saltant davant nostre. Cinc mil persones desmaiant-se als teus peus et poden trastocar el cap , però una de sola també pot fer-ho.
També ens agrada beure cervesa, a mi més que a la Rosa , que és més de Mirinda de taronja.

PAUSA

Tots hem bordejat algun cop el precipici per culpa d'una persona
A tots se'ns ha mort ofegat algú en un riu.
Abans de morir, despentinades i guapes , amb cara d'haver-nos drogat alguna vegada , volem fer un concert.
4,5,6,7

Mònica Muntaner (1966). Es forma com a ballarina de dansa contemporània a Barcelona. Ha treballat com a ballarina/intèrpret amb diferents creadors i companyies. És codirectora artística de la Poderosa, espai de creació a Barcelona fundat l’any 2000 i cofundadora dels col·lectius Les Santes (agrupació artística multidisciplinària) i ARTAS (artistes associats a la Poderosa). Combina la seva part artística com a creadora donant classes de dansa a nens i adolescents i impartint entrenaments a professionals. Ha participat en el treball de cos en diferents projectes socials amb dones immigrants, dones amb el risc d’exclusió social i gent gran. Actualment està cursant el quart any de formació de hatha ioga a l’escola EQUILIBRIUM – Bhakti Yoga Shala (Barcelona) i està creant el seu últim projecte escènic amb Rosa Muñoz.

Rosa Muñoz (1967). Ha dirigit la companyia de dansa RARAVIS amb el també coreògraf Andrés Corchero entre 1995 i 2009. Ha compaginat les seves creacions en solitari amb les col·laboracions amb altres coreògrafs, com ara Sofia Asencio, Carmelo Salazar, Soren Evinson, el performer Jorge Albuerne o el poeta Eduard Escoffet. Després d’una aturada voluntària per maternitat, actualment es troba immersa en el procés d’aquest nou treball, Quatre octaves i mitja, amb Mònica Muntaner, creadora i codirectora de l’espai La Poderosa.