Mover cuerpos con palabras o tres maneras de ver lo que no hay

En aquest obra de dansa hi ha moltes paraules, uns quants llenguatges i alguns cossos. Hi ha rastres de Croquis Reloded de Cuqui Jerez, hi ha cossos que representen arbres, hi ha arbres que semblen persones, hi ha un home que fa de dona, hi ha picades d'ullet a Giszelle de Javier Le Roy i Eszter Salamon, hi ha moviments de Conny Janssen, coordinacions contralaterals i alguna cosa de Beyonce. També hi ha textos amb i sense sentit, danses encriptades, improvisacions bizarras i coreografies de dansa moderna. Hi ha cops en el cos com els de Jorge i Guillem, hi ha també residus de Bea Fernández, Oihana Altube i Paz Rojo en el cos de l'intèrpret, i hi ha fins a pomes que posseeixen a ballarins.

Després d'aquesta llista de paraules amb referències una miqueta pretensioses, solament puc dir que en realitat aquesta peça és més aviat la recopilació i enteniment dels meus arxius, referents i llenguatges com a ballarí, a través de diferents organitzacions coreogràfiques en escena.

Javier Vaquer Ollero (Toledo, 1984). Ballarí, coreògraf, professor, gestor i terapeuta manual. Va estudiar a Holanda on va ballar durant molt temps amb companyies d'aquestes que fan dansa. Després es va traslladar a Barcelona on va començar a crear i gestionar diferents espais d'això que ara anomenen  Arts Vives. Posteriorment va viure a Perú i Colòmbia, va estudiar un mestratge, va fer classes a la Universitat, va escriure un llibre i va menjar molt ceviche. En l'actualitat està intentant mudar-se a Madrid però no li deixen del tot, així que es tira mitja vida sobrevolant l'Atlàntic.

“Vaig començar a ballar per una necessitat vital. Durant els meus primers anys l'impuls i el plaure a l'hora de ballar es va convertir en un motor per ser i fer. A dia d'avui, molt distanciat d'aquesta necessitat vital, la dansa es converteix en una forma de pensar, reflexionar i celebrar. El meu treball es relaciona amb el cos com a esdeveniment físic-químic, com a material que genera llenguatge i com a creador de significats. M'interessa la dissecció del cos; l'exploració dels sentits, no solament visuals, del cos en escena; i la relació i lectures, que l'espectador pot generar en un cos que està sent observat.”

Direcció i interpretació: Javier Vaquer Ollero

Tutora i acompanyant artística: Adriana Urrea

Disseny gràfic: Pablo López

Produït per: Mi Otro Trabajo

Amb el suport de: Mestratge en Teatre i Arts Vives de la Universitat Nacional de Colòmbia, Departament d'Arts Escèniques de l’ Universitat Javeriana de Bogotà i Casabanchel.

Agraïments: a Catherine Busk, Alejandro Penagos, Camilo Acosta, Oihana Altube i Juan Echeverri, als meus compañerxs i profesorxs del Mestratge, i als meus alumnxs de la Universitat Javeriana.