Página La Poderosa
in_encuentros informales / febrer 2006
Margherita Bergamo | Cecilia Colacrai | Vanesa M. Pinal | Karen Mora y Gabriel Gálvez
Organitza : LA PODEROSA
Il·luminació: Conrado Parodi
So: Jeremie Foudral
Agraïments: Jordà Ferre, Krishoo Monthieux, Magdalena i Oscar Dasí
La Poderosa som: Mònica Muntaner, Silvia Sant Funk i Bea Fernandez

Dates

01-02-2006

Programa

  • Resaca, 2 (Margherita Bergamo)
    "Mirada agressiva al dia de demà, després d’una nit de festa.
    Riu. Les mans al pit juntes. “És que això no m’ha passat mai...ahir
    a la nit, aquí, hi va haver una festa, em vaig emborratxar i ...em
    vaig quedar aquí mateix, al terra. Ara no recordo gaire cosa, la
    veritat.” Allarga els braços a creu i ensenya una foto amagada a
    la mà, és la foto d’un noi desconegut.
    Es mira la foto, a la seva dreta, i es posa seria: li dóna un petó."

    Idea i interpretació: Margherita Bergamo
     
  • Sola (fragmento) (Cecilia Colacrai)
    "Sola? es una pregunta.
    Habla de etapas, momentos, fases en la vida de una mujer que
    imagina un futuro… el suyo. Ese futuro que teme y ansía a la vez,
    que le ayuda a vivir plenamente el hoy y a re-caminar el ayer… atravesando los miedos… percibiendo la intensidad de lo
    cotidiano…

    Sola? se escapa a sitios abstractos, sin forma, tiempo o lugar. A espacios de sueños que suspiran por lo que fue, lo que es y lo que puede ser… un recorrido por imágenes en movimiento, que se presentan en un instante cualquiera del camino.
    Un lenguaje sencillo, inocente y espontáneo.
    Una pregunta sin respuesta."
    • Coreógrafa i intèrpret: Cecilia Colacrai
    • Assistència tècnica: Pablo Ramirez
    • Música: Jonh Zorn, Chavela Vargas
    • Agraïments: Centro de Creaciones La Caldera, Alexis, Celine, Andre, Fabi, Pablo, Marc...
     
  • Pieza perdida (Vanesa M. Pinal)
    El desenvolupament d'aquesta peça comença a "El Hueco" de la Cia. El Ojo de la Faraona, Gran Canària, en una residència de tres setmanes durant el desembre de 2005.

    "Tal vez exista en todo sistema, en todo individuo, una pulsión
    secreta por deshacerse de sus propias ideas, de su propia
    esencia para proliferar en todos los sentidos, para
    extrapolarse en todas las direcciones.
    Toda cosa que pierde su idea es como un hombre que pierde su
    ombra– se sumerge en un delirio en el que se pierde,"
    J.Baudrillard.

    M'interessa el dibuix; el recorregut que fa al cos ser alguna cosa més (o alguna cosa menys), la qualitat del temps, i la complicitat amb "l'afora", com llocs a explorar. El cos ha de dir la veritat per desfer-se d'ella...

    Creació i interpretació: Vanesa M. Pinal
    Espai sonor: Vanesa M.P. - Grabaciones en la playa
    Disseny d'il·luminació: Vanesa M.P, Carmelo Fernández
    Agraïments a Amaya i a Orlando Ortega.
     
  • Donde habita la memoria (Karen Mora y Gabriel Gálvez)
    Una escritura a tientas, un primer paso.
    El descubrimiento de otra presencia, otra construcción.
    Habitar un péndulo
    Sucede del encuentro y desencuentro de nuestras energías,
    Necesidades e ideas que hacen de este proceso una mezcla de incertidumbres y certezas.
    • Idea, direcció i interpretació: Karen Mora i Gabriel Gálvez
    • Música: Soundtrak de Gosth in the Shell
    • Edició: Domingo de mañana
    • Vestuari: El grupo