Notice: Undefined index: HTTP_ACCEPT_LANGUAGE in /usr/home/lapoderosa/www/historic/include/lang.php on line 43
La Poderosa - Las Santas - In-prescindibles MADRID / Edició Especial
Página La Poderosa
In-prescindibles MADRID / Edició Especial
Lloc de trobada entre artistes i públics diversos que conflueixen en aquestes vetllades mixtes
En la passada convocatòria per a l'IN, ens van arribar un nombre considerable de propostes experimentals de l'emergent escena madrilenya i això ens va cridar gratament l'atenció, per la qual cosa hem decidit fer una edició especial d'In-prescindibles MADRID.

L´IN segueix sent un lloc de trobada entre artistes i públics diversos que conflueixen en aquestes vetllades mixtes. Aquesta és la seva força i el seu valor.


PROGRAMA:
Compañia Opcional_ SALVAR LAS DISTANCIAS
Twins Experiment_ AL FINAL DE LOS BRAZOS ESTÁN LAS MANOS, AL FINAL DE LOS DEDOS NOSOTRAS ESTAMOS
Lara Ortiz_ AUTO-O COMO PENSAR MULTITUD DE MANERAS DE MIRAR UN CUERPO
Jannet Parra_ QUIEN NO ES, NO HA

Dates

29-10-2016 al 30-10-2016
dissabte, diumenge
sabado 21h domigo 20h

Programa

  • Compañia Opcional_ SALVAR LAS DISTANCIAS
    Formem la Companyia opcional a Madrid des de fa tres anys. Compartíem casa, situació econòmica i sentimental, el menjar i la família, així que treballar junts ens resultava fàcil.

    Després ens vam separar: Aristeo va decidir tornar a la seva ciutat d'origen i va iniciar sense saber-ho una reacció en cadena que va acabar amb cada un de nosaltres en un lloc molt diferent del que ocupava abans: Ara Aristeo i Alejandro estan a Mèxic, nosaltres, Lara i Cecília, seguim a Madrid, però tot és diferent.

    Des de llavors ens hem ajuntat diverses vegades intentant treballar com si seguíssim vivint junts, però mai no ha funcionat del tot, fet que no vol dir que estiguem disposats a deixar de ser un equip.

    Per això hem decidit solucionar l'absència dels nostres companys buscant maneres d'encapsular la seva presència per reproduir-la quan ens calgui. La nostra intenció és fer una peça com si els que estan a Mèxic no haguessin marxat i que els de Mèxic facin una altra peça allà, com si les que estem aquí haguéssim viatjat. Peces de les que de moment sabem poc, però que parlen sobre marxar i sobre tornar, que és una cosa que tots hem fet de diferent manera, i que és el que ens ha portat fins aquí.


    Idea i realització:
    Lara Ortiz, Cecilia Guelfi

    La Companyia opcional està integrada per Aristeo Mora, Alejandro Mendicuti, Lara Ortiz i María Cecilia Guelfi, es van ajuntar per treballar a Madrid l'any 2011.

    A Espanya, Mèxic i Argentina van mostrar Primer Recorregut, Arbre (dues primeres parts d'una sèrie encara inacabada de tres capítols), i Com títol provisional: Els Perdedors.

    A mitjans de 2013 Aristeo Mora es va instal·lar novament a la seva ciutat natal (Guadalajara, Mèxic). Un any més tard se li va unir Alejandro Mendicuti i la companyia es va veure obligada a modificar la seva forma de treball. D'aquesta reorganització va sorgir Les Trobades Secrets, peça que va començar a Madrid, en els Escenaris del Streaming de Play Dramatúrgia, però va acabar de desenvolupar-se en Guadalajara i es va versionar a la Ciutat de Mèxic, en 2015, per invitació del Museu del Chopo.

    També en el 2015 l'Opcional va ser convidada a crear una peça per a la inauguració del Festival d'arts de Jalisco, d'aquí va sortir Ningú escriu el llibre que vol escriure. Al final del mateix any es va estrenar Pràctiques de la imaginació, sèrie de jocs escènics pensats per alterar les dinàmiques de convivència habituals a la família, l'escola, el barri i la nació. Una part d'aquest treball, Tallar, copiar i enganxar, es va presentar a Madrid, al festival Frinje 2016.

     
  • Lara Brown _ Auto - o cómo generar multitud de maneras de mirar un cuerpo.
    Per a la creació d'aquesta peça es planteja com a punt de partida estudiar la idea d'identitat, les apreciacions històriques, filosòfiques i artístiques al voltant del concepte i els agents socials que intervenen en la construcció de la identitat d'un subjecte.
    A partir d'aquí la proposta torna a l'exercici contrari que la societat exigeix, plantejant una pràctica de des identificació, servint-nos per a això del context escènic i de les possibilitats que aquest ofereix per a la investigació.
    Reflexionem així sobre la manera en què cadascuna necessita identificar-se amb alguna cosa per poder comprendre el que és. Igual que les persones que et miren, amb les que et relaciones, necessiten processar la informació que la teva imatge desplega i relacionar-la amb alguna cosa que coneixen per poder entendre el que veuen, per poder construir el que ets.


    "Perdre la forma humana podria pensar-se com una invitació a la mutació, com un sortir de si mateix cap a nous paràmetres del sensible. Perdre la forma humana com una elecció del camí de l'auto creació permanent, de l'esperit lliure que s'emancipa de la raó i dels dogmes moderns occidentals a la recerca d'una sensibilitat diferent. Una manera de fugida del subjecte subjectat a sentits comuns de rutina que defineixen com i què han de ser els cossos, les ànimes, els pensaments, les conductes, les voluntats. "

    Diana Lucena.

    Trobat en el capítol Estratègia de l'alegria, de Perdre la forma humana. Una imatge sísmica dels anys vuitanta a Amèrica Llatina. Madrid. Catàleg Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.

    Idea i realització:
    Lara Ortiz
    So: Sergi Pau. SEPA.
    Aquest treball compta amb el suport d'Ajuts Injuve per a la Creació Jove 2016, per a producció d'obra.


    Lara Ortiz (1986)

    va estudiar fa temps interpretació gestual a la RESAD a Madrid i encara recorda alguna cosa i de vegades utilitza algunes coses de les que allí va aprendre.
    L'any 2011 forma amb dos amics La Companyia opcional que actualment té la seva seu a Mèxic. Aquí s'han dedicat a fer proves i experiments que finalment s'han anat presentant davant de gent en forma de treballs escènics. Amb ells pretenen generar noves realitats quotidianes a partir de les ja existents, utilitzant l'experiència i el material biogràfic de cada integrant com a vehicle portador de les mateixes. La Companyia opcional i els seus experiments han viatjat per Espanya, Mèxic i Argentina.
    Al 2015, des de Madrid, que és on viu, va començar a pensar com seguir treballant sola o amb altres amigues noves que visquessin a la mateixa ciutat.
    Així sorgeix Lara Brown, que és el seu nom i el seu segon cognom, però aquest últim traduït a l'anglès. Sota aquest nom porta a terme una investigació en la qual tracta de treballar amb la biografia, la idea d'identitat, el cos i la seva transformació en l'escena com a suport artístic i generador de pensament.


     
  • Janet Parra | Quién no es, no ha.
    Aquest treball és la continuació d'un procés d'investigació que estudia els estats perceptius dins el cos. Com es construeixen aquests estats i quin recorregut espacial i temporal dibuixen, quina és la seva coreografia. De quina manera fixa el cos el temps ?.


    Investigo maneres d'articular i desenvolupar el pensament cap a allò visible.
    Un cos desplaçat arrossega una fixació: la insistència repetitiva d'una acumulació d'idees acabades, remolcar la memòria per l'espai, perquè el cos és memòria. ¿I si ho desmemoritzem? Un cos que es construeix en aquest espai d'oblit, restablint el seu temps en el entre, deixant-se escriure en la pèrdua.

    * Escrivia el poeta William Blake que l'eternitat està enamorada del treball del temps. Busquem doncs l'eternitat del cos en el temps i la seva impossibilitat

    - Idea i direcció:
    Janet Parra
    - Composició i dramatúrgia: Jesús Labandeira, Janet Parra
    - Musica: Ryoji Ikeda
    - Web: //janetparra.hotglue.me



    Janet Parra, Buenos Aires 1988


    De nacionalitat Argentina i resident a Madrid, va començar els seus estudis en dansa a Santiago de Xile i Buenos Aires, on es forma amb destacats mestres, estudiant en diferents escoles i universitats de dansa i coreografia com el taller del Conservatori de la Universitat de Xile, Acadèmia de ballet Alicia Targarona, Escola de dansa i teatre Face Buenos Aires.
    El 2012 es trasllada a Madrid i completa els seus estudis a l'escola de dansa contemporània Carmen Senra, porta a terme estudis intensius de coreografia a l'Escola d'Arts d'Amsterdam i en Movement Research a Nova York. S'interessa pel treball de destacats mestres a Amèrica i Europa que han influenciat especialment el seu treball com és Kate Duck, Gerardo Litvak, Silvina Grinberg, Chris Aiken, To Lachky, Miguel Gutiérrez, Eugènia Estevez, David Zambrano, Luis Garay, Win Vandekeybus, Elena Córdoba, Martin Kilvady, Jozef Frucek & Linda Kapetanea, entre d'altres. Ha col·laborat amb diferents coreògrafs a Argentina i Espanya com Jesus Ros, Elena Córdoba, Janet Novas, Gerardo Litvak, Silvina Grinberg, Luis Garay.

     
  • Twins Experiment_ AL FINAL DE LOS BRAZOS ESTÁN LAS MANOS, AL FINAL DE LOS DEDOS NOSOTRAS ESTAMOS
    Que passaria si en comptes de preguntar-nos qui vull ser, ens preguntéssim quina mena de vida és la que vull viure amb els altres?

    Judith Butler

    Conversa: habitació o domicili
    Conversar, conversar perquè en el entre es produeixi alguna cosa.
    Generar un espai on conviure des de l'afecte.
    Donar-nos el temps.
    Donar-se el temps per recuperar l'espai per al gaudi i també per a la confrontació, perquè conversar és confrontar, perquè trobada és ferida.
    Jugar a les correspondències, per a resignificar-nos, però tota l'estona.
    Fer per a res.
    Divagar per estar juntes.
    Conversar un espai i donar-nos el temps.
    Generar l' entre i confrontar.
    Revisitar el gaudi on conviure des de l'afecte.
    Deixar la ferida oberta.
    Jugar, jugar, jugar.
    Correspondències però tota l'estona, per a resignificar-nos, per a res, per a estar juntes.


    IDEA:
    Ainhoa Hernández, per i amb Laura Ramírez
    TUTOR: Emilio Tomé
    SUPORT: Programa Creació INJUVE 2016 i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual de ARTEA
    AGRAÏMENTS: Centre Cultural Fernando dels Rius

    https://vimeo.com/user39528496

    https://comosehaceunaperformance.wordpress.com

    Twins Experiment
    Either of two persons or things closely resembling each other.
    Being one of a pair, identical: twin towers.
    Made of two similar parts connected.

    Ainhoa i Laura. Madrilenyes. Twins. Van ser separades al néixer i es van retrobar en 2014. Juntes són Twins Experiment. Juntes fan playlists, llistes, esquemes, collages.
    Van fer la seva primera peça juntes, ballen, dormen, inventen jocs i, de vegades, comparteixen pis.
    Twins són dues i són col·lectiu. Treballen des de l'afecte, la telepatia i l’horitzontalitat. Ser Twins els permet prendre riscos que no prendrien soles. Juntes es converteixen en superhé-roes.

    La seva primera peça: COM ES FA UNA PERFORMANCE? va ser creada el 2015. Per a aquest treball van rebre una Residència Artística a La Caldera Les Corts i va ser estrenada a l'An-tic Teatre. L'estiu passat van mostrar el seu treball en ZEITRAUMEXIT (Manheim, Alemanya), en el marc del festival WHAT WORKS?

    S'han format juntes en contextos com SNDO i PAF.
    Han estat seleccionades dins el Programa Creació Injuve 2016, en la categoria de moviments-litat, per assistir al Bullshit festival a Mèxic el setembre de 2017..

    Han col·laborat amb altres artistes com Julia Turbahn, en el seu projecte MONUMENTALISE, i a la revista sobre dansa i coreografia INDIGO Dance Magazine, creada el PAF i impresa a la ciutat de Copenhaguen.