• Organitza: LA PODEROSA
• Il·luminació: Ana Rovira, Conrado Parodi i Martí Sales
• So: Jeremie Foudral
• Agraïments: Jordà Ferre, Masu Fajardo, Ceci Colacrai, Iñigo i Vanessa Medina

Programa

• Yo soy una cosa que dura segundos (Olatz De Andrés y Jordá Ferrè)
  Treballem la manera mecànica de poder congelar instants o afectar la percepció del temps, creant la il·lusió de que es para. La situem en un moment antic, moment de la memòria, en els inicis del cinema on el moviment es composava per una successió d'instants fotografiats. En procés...
  

  • Creació: Olatz De Andrés y Jordá Ferrè
  • Interpretació: Olatz De Andrés
  • Música: Arthur H, Miles Davis...
  • Montatge: Krishoo
   
• Oscurosclaros (Merce Soler)
  Immòvil....assentada amb els peus junts, amb les cames juntes, amb els braços enganxats al tors...amb els dits de les mans apretats,recolzats damunt de les cames....aparenment immòvil... petit moviment constant, petit moviment continuat ....
  Està tancada la porta del menjador Em falten dues copes...
  1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 1 N'hi havia dotze....
  
  Direcció-coreografia: Merce Soler
  Intèrpret: Ada Vilaró
  Peça a partir d'uns textos d'Ada Vilaró.
  
   
• Kunfú (hundido) (Jorge Albuerne)
  El dia en que tot se'm va caure al terra vaig decidir apuntar-me a un gimnàs per practicar arts marcials...avui encara segueixo equivocant-me a l'escollir la ma de la llagosta...menjo tofu i mastego algues, llegeixo el I Chin, sóc vegetarià i bec aigua amb spirulina, he deixat de fumar....... de vegades penso que si hagués nascut samurai tot hauria estat més senzill o perquè els occidentals parlem tant malament de la desesperació i vivim orient al Corte Inglés...volies sopa (de miso)????, doncs té: dues tasses
  
  Intèrpret (i de més): Jorge Albuerne
  Música: Gino Paoli y el canario timbrado español.
  
   
• Demented Sausage
  "Demented sausage" o "saltxixa dement" és tal com m'anomenava la meva avia quan era petita i és, en el fons, el que som tots (un comentaria es lo que me llamaba mi abuela de pequeña y es en el fondo, lo que somos todos (un comentario absurdo).
  Un cos infectat per una coreografia d'espasmes. Quin és l'intrús en el cos? La coreografia o els espasmes? La dansa es troba en la lluita entre ells.
  
  Concepte i dansa: Victoria Macarte
  Música: easy listening