Programa

• 

  Foto de Rimaldas Viksraitis
  MAPA DE L’EQUILIBRI de PROJECTE MARGOT
  Equilibri. L’ésser humà es pot desequilibrar. L’ésser humà té límits. Tres dones exploren aquests límits i les causes que provoquen que qualsevol persona pugui experimentar el trencament del propi equilibri. Els nostres límits estan condicionats per la nostra biografia? Què pot fer-nos caure? Què ens manté de peu? Per què seguim generant vida? Què és el que ens fa mantenir les ganes de viure?
  
  El 2008 les integrants de la companyia coincideixen a l'estudi de Manuel Lillo i Txiqui Berraondo de Barcelona, per ampliar la seva formació teatral. Després d'uns mesos fent treballs d'investigació i entrenament actoral, decideixen formar la companyia PROJECTE MARGOT.
  
  Creen l’espectacle Cabaret Literari al 2009 que es representa a diversos locals d’Espanya i Portugal; al 2011 es crea el muntatge La inventora de Nubila Wahlheim respira sobre los personajes de Sófocles (Adaptación libre de Filoctetes de Sófocles y Monólogo necesario para la extinción de Nubila Wahlheim y extinción de Angélica Liddell) es presenta a la Mostra de Teatre de Barcelona 2011. S’interessen per la performance el mateix 2011 amb la creació “Indiferente”, un muntatge estrenat a la Farinera del Clot en el marc del Cicle Tenim drets. Al 2012 estrenen “Liliput” amb la col·laboració del grup de música Ohmaligna. Actualment estan immerses amb el treball que pivota entre la performance i el teatre anomenat “Mapa de l’equilibri” , el qual s’estrenarà el 28 d’abril a Can Felipa (Barcelona).
  
  “Som PROJECTE MARGOT. Creiem amb el que fem i volem seguir investigant i apostant per la nostra línia de pensament i de concepció de les arts escèniques. Projecte Margot vol seguir apostant per la veritat escènica, la creació col·lectiva, la ruptura de fronteres entre disciplines anomenades “escèniques”, donant el mateix valor a la part estètica-visual i corporal com també la part literària. No li tenim por al text. No venim del món de la dansa però no li tenim por al cos.”
  
  
  
   
• 
  'Estudi sobre els intervals' d'Olga Santín
  
  
  Estudi sobre els intervals és un extracte d'un concepte musical transportat al moviment.
  Un interval es defineix com la distància, en tons o microtons, que hi ha entre un so i un altre i la seva relació harmònica i/o melòdica. La seva matèria primera està feta de relacions espacials invisibles, jo intento fer el mateix: On està el la? On vibra? Fora o dins del meu cos?... l'espai comprès entre el colze i el genoll, espai invisible; la corba que va des de la boca fins a l'estómac; l'espai entre el front i un ens invisible; el diàleg entre l'espatlla i l'orella, el canell i el front; cor en l'espai, sol; mandíbula i ulls mai s'aconsegueixen; amb qui parla la mirada?, ulls que no veuen…
  En aquesta peça es planteja el concepte d'interval des de tres angles diferents:
  L'interval com a contrast i canvis d'estat. La música callada: diàleg entre dos genolls. I l'interval entre els llocs tocats.
  
  
  Almudena Pardo es gradua l’any 2006 a l’Institut del Teatre de Barcelona, en l'especialitat de dansa contemporània. Posteriorment viatja a Nova York on fa una residència en el centre d'investigació Lemurplex en la qual explora i aprèn un nou llenguatge del moviment en relació amb la tecnologia. Al 2008 treballa amb la companyia Agua Sacra en la producció Trànsito Tierra a Santiago de Xile, i aquest mateix any torna a Barcelona on entra a formar part de la companyia Moreno Bernardi en les produccions Xiuxiueig i About wise whisper. L’any 2009 s'incorpora al col·lectiu Electronic Performers en la creació d'Oscilares, una peça de dansa interactiva que gira per Espanya i Portugal. En 2011 treballa com a intèrpret en el Conservatori Superior de Dansa de l‘Institut del Teatre i en l'actualitat està en procés de creació del duo Symbiosis.
  
  Olga Santín està finalitzant els estudis de Coreografia i Interpretació de la dansa en el Institut del Teatre de Barcelona. Anteriorment s'ha format en flamenc, dansa contemporània i dansa clàssica. Des del 2006 col·labora amb músics i compositors (jazz, flamenc, música clàssica i contemporània) com a coreògrafa i intèrpret a Brussel·les, Itàlia, Sevilla i Barcelona. També ha treballat com a dissenyadora gràfica freelance.
  
  
  Coreografia: Olga Santín
  Interpretació: Almudena Pardo i Olga Santín
  Música: Density 21,5 d'Edgar Varèse
  
  
   
• 
  Debug // coreografies de l'error de Mutanger
  Un bug en llenguatge informàtic es un error de programació, una interferéncia en el funcionament esperat y fluit del códig, alguna cosa que falla o resulta inesperada, alguna cosa que es pot solucionar o aprofitar. Els insectes són criatures resistents de sorprenent capacitat d'adaptació i mutació. La seva anatomia exoesquelètica es caracteritza per multiarticulacions i órgans de percepció ultrarrefinada. Dins d'aquest marc narratiu híbrid entre tècnica i biologia, fusionem disciplines i metodologies, dansa, música, performance, tecnologies audiovisuals per potenciar i contaminar formes i llenguatges.
  
  Les coreografies de l'error es manifesten en els movimients, actes, pasos o estats que es troben en constant canvi i mutació, i contradictoriament, en constant procés de repetició. DEBUG serà una imatge composta de capes, un códig obert, transparències que es sobreposen per crear una dimensió metamòrfica entre cos, màquina, repetició, procés, articulacions, mutació, error i biomecànica.
  Des d'aquí ens situem, reconeixem i posicionem en escena, crearem còdics de comunicació que deliniaran l'evolució, metamorfosis i força de les sequències. La possibilitat de debugging dependrà de la visualització minuciosa dels processos executats, de traçar rutes flexibles, estructures obertes a la mutació, al diàleg. Els bugs poden ser depurats de manera fluida o conduir a una cadena d'errors que dinamitzen tota l'estructura provocant la destrucció irreversible del procés, un desafiament per ambdós insectes en escena.
  
  Som el bug i som el procés.
  Som l'element a depurar,
  
  Les variables canvien, som peces independennts que interaccionen per generar un procés autogeneratiu per mitjà d'exercicis d'observació i repetició, fer i desfer continuu, bucle d'assaig error. Aquest procés està molt lluny de ser una confrontació binària clàssica entre creació i destrucció. El bug et pot portar a una descoberta inesperada, a una deriva, a una experiència impensable, una dimensió de la mirada, un forat del cuc... un altre bug més.
  
  Mutanger és un laboratori tòxic d'alta tensió, un espai d'experimentació corporal, electrónica, mecànica, tèxtil, sonora i informàtica. Reutilitzem peces i materials, el rebuig com eina per construir frankesteins. Mutanger està compost per cuatre braços, cuatre cames, dos caps, cuatre ulls i dos llengues. Poseeix múltiples prótesis intercambiables, de gènere indefinit i mutable. La seva deformació professional li permet arrastrar-se sense dificultat alguna des de la sordidesa institucional fins la deriva del carrer.
  
  http://mutangerlab.wordpress.com
  
  Duració: 20min
  Interpretació i creació: Mutanger
  Música: Noise DIY en directe
  Altres bitxos implicats: Muntsa i Isa
  
   
• 
  AMMore MMio de Palma Morena Greco
  Com puc jo entrar en tanta desolació? En la solitud de l'absència?
  I al contrari com puc estar en la plenitud de l'amor, sense judici algun?
  Com viure contínuament l'acte suprem: la creació?
  
  Elles escolten, accionen, em violen amb la seva sola presència, m'abracen, omplen els espais buits de la meva desesperació, toquen el fons del meu dolor. Ells se sentin, em miren, em parlen sense paraules, repeteixen els meus gestos, elles canten velles cançons d'amor que em fan plorar, ells m'ofereixen pastissos de nuvis i caramels, elles saben que sagno, se sentin una altra vegada, em prenen en els seus genolls. Elles m'abracen i els seus braços són la meva dolça tomba, ells no paren de mirar-me, em somriuen, em miren una altra vegada….
  
  Palma Morena Greco dóna les seves primeres passes com actriu i coreògrafa teatral amb la companyia ""La Barraca" (Italia) mentres segueix formant-se. Estudia a l'Academia Paolo Grassi (teatre-dansa), s'experimenta com artista de carrer, estudia a la Escuela de Artes Escénicas (Granada) i a Barcelona segueix el "Laboratorio de Solos" a ALAS amb Andrés Waksman. Becada per La Poderosa estudia amb Cecilia Colacrai, Bea Fernández, Sergi Faustino i Marta Galan, entre d'altres. La seva formació en l'àmbit del teatre i del moviment és contínua. "Yo piedra que quiere ser agua", solo de teatre físic i gestual, és el seu primer projecte (residència artística a la Farinera del Clot). El 2008 l'estrena alsIn-formals de La Poderosa. El segueixen: "En mi habitación"; "Funamboli" (producció del Colectivo ManSiPeuS), peça de teatre dansa amb l'actriu Yolanda Rincón inspirat en el “Trattato di Funambolismo” di Philippe Petit (residència artística al CC Les Corts); "La Ciudad de los Hilos", peça de carrer estrenada al Festival Raval(S) en 2011. Comença la seva aventura clown: estudia amb Jango Edwards, Merche Ochoa, Leo Bassi i Virginia Imaz. Treballa amb Las Enclownadas, compromesa en promocionar la figura del clown mujer. Crea amb altres artistes la Asociación Cultural El Colmado – proveeduría cultural, espacio para las artes y sus contaminaciones. Actualment cursa el primer any del Laboratorio Escuela de Jessica Walker.
  
  Durada: 20 minuts
  Intèrpret i creadora: Palma Bruna Greco
  En escena: Araceli Mateo
  Col·labora: Josep M. Riera
  
  Dedico aquesta peça als meus avis.
  
  Agraïments: Ana pels seus consells i el seu suport, Luz i Glòria per haver participat als assajos, el CC El Sortidor i el CC Drassanes per acollir aquest projecte en Residència.
  
  Blog (on es pot seguir el treball en procés): http://www.palmamorenagreco.blogspot.com