Página La Poderosa
Pràctiques de creació escènica'11
Propera: GRACIAS A QUE SOMOS TODOS IMPOSTORES (2/11/11 - 4/11/11)
Les pràctiques de creació són trobades intensives entre un artista i persones (estudiants, actors, ballarins...) interessades a conèixer de prop el seu univers, eines i metodologia. Es tracta de sessions a cavall entre un taller intensiu, un laboratori o un espai on practicar la creació.

Preu:

95 € (reserves mitjançant ingrés del 50% del preu total)

Informació i reserves:

info@lapoderosa.es / 934431980

Dates

30-09-2011 al 02-10-2011

Programa

  • Radioperformance amb Ángeles Oliva i Toña Medina
    Amb les Radioperformances explorem les fronteres entre la ràdio i l'espai escènic. Són peces sonores que executem en directe enfront del públic i que requereixen presència física a l'escenari. Són obres que poden entendre's només amb el so, però que també tenen una part visual. L'espectador és al mateix temps oïdor i pot triar i jugar amb les possibilitats d'escoltar amb els ulls oberts o escoltar amb l'oïda. En elles recuperem el paper del sonidista, la persona que crea efectes sonors en viu de forma artesanal. També utilitzem reproductors analògics, joguines que sonen, instruments, jocs vocals o muntatges sonors per recrear ambients, expressar emocions i explicar històries.

    En aquest taller pretenem explorar i entrenar de manera pràctica el territori de la Radioperformance amb les persones participants. Realitzaran exercicis pràctics des del primer dia i crearan peces que es mostraran al públic l'últim dia en una sessió de portes obertes.

    Ángeles Oliva i Toña Medina es van conèixer a Madrid en el Master de Ràdio Nacional i des de llavors treballen juntes. Van ser presentadores i guionistes en Radio 3. Des de l'obertura de La Casa Encendida coordinen el Laboratori de Ràdio Experimental i creació radiofònica. Allí realitzen Càpsula, un programa de ràdio setmanal que s'emet per la web i en espais físics del centre, gestionen el Centre de Recursos de so per al seu ús per part d'artistes i imparteixen tallers de ràdio creativa per a persones amb diverses edats, experiències i capacitats. Aquests tallers s'han realitzat també en diferents museus, centres d'art, universitats, festivals i ràdios comunitàries. Des dels seus inicis juntes han creat peces de ràdio art i instal·lacions sonores. En els últims temps han tret la ràdio de l'estudi per pujar-la a l'escenari amb els seus Radioperformances.
    Dirigit a: persones interessades a conèixer les possibilitats d'experimentació i creació que permet el mitjà sonor.

    Dates:  30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 2011
    Horaris: divendres de 16 a 21h, dissabte i diumenge de 11 a 14h i de 15 a 18h
    Preu:  95 € (Inscripcions: info@lapoderosa.es)
    >>Informa't sobre els nostres descomptes


     
  • Práctica de creación con Juan Navarro

    "Gràcies a que som tots impostors"

    Només se m'ocorre per començar, compartir alguna obsessió, alguna intimitat, alguna idea que expressem com si ens pertanyés, fer-la gran, amplificar-la i resignar-nos al seu soroll, per després sentir-nos una mica millor, una mica més buits. Mentre parlem deixem de pensar en nosaltres mateixos, la por s'afebleix. Proposo començar aquests tres dies de creació, a partir de discursos individuals, una forma més de perdre la dignitat o alguna cosa semblant, que és el que sempre em va emocionar sobre l'escenari. L'últim dia, el públic assistirà a la nostra confusió.

    Juan Navarro
    ha format part de companyies com La Carnicería Teatro de Rodrigo García i General Elèctrica de Roger Bernat entre d'altres, ha treballat al cinema amb directors com Roger Gual i Isabel Coixet i ha creat i dirigit els seus propis espectacles. Més info: www.juan-navarro.es
     
  • Inventando recorridos, una práctica de creación escénica con Aimar Pérez Galí
    Activitat aplaçada, properament anunciarem noves dates

    Segons Nicolas Bourriaud el semionauta és aquell que construeix la seva ruta amb el que troba, inventant recorreguts entre signes ja existents.

    Vull proposar una pràctica semionàutica, on navegar en el laberint cultural existent, apropiant-nos de materials ja elaborats, de ready-mades, per donar un nou ús als fragments que anem trobant en la navegació; creant petites cartografies amb els elements, arribant a diferents formats o espais.

    Diguem que és alguna cosa així com un aventura de navegació pels mars de la cultura, on de vegades tindrem rumb, de vegades estarem a la deriva, ens trobarem pirates, descobrirem illes amb tresors o amb nadius, naufragarem i, potser, haurem de bussejar per observar meravelles ocultes, tenint precaució de les sirenes, per descomptat.

    Aimar Pérez Galí té un gran interès pels jocs com a eines tant pedagògiques, d'investigació o escèniques, amb els quals es posa en pràctica la transferència d'informació i coneixement. Utilitza aquests dispositius per desenvolupar les seves pràctiques: alguns dels exemples que ha desenvolupat mitjançant aquest prisma serien Navigating Possibilities, The Pandora Project i Declarando Amor, a nivell escènic; Pedagogic Research Project, Pandora Workshop, Desarrollando Prácticas i Dialogues – Postdialogues a un nivell pedagògic i d'investigació. Actualment col·labora amb altres artistes tant a nivell nacional com a internacional i co-dirigeix Espacio Práctico (Barcelona).

    Horaris: 16-21h
    Reserves: info@lapoderosa.es
     
  • OSKAR GÓMEZ - L'ALAKRAN

    Aquesta pràctica de creació escènica es realitzarà durant tres dies del mes de març coincidint i en col·laboració amb el Festival Internacional LP'11 organitzat per La Porta.

    Treballarem sobre dues realitats:
    - La primera és evident i verdadera, es tracta d'una persona, d'un espai físic, d'una ciutat o d'un dispositiu. 
    - La segona és una realitat fictícia que se "superposa" a la primera, i que suposa una transformació d'aquesta realitat.

    Farem existir la segona sense negar l'evidència de la primera.
    ¿Com fer desaparèixer quelcom sense que desaparegui? 
    ¿Com fer aparèixer quelcom que no és allà?
    I sobretot, ¿qui és la persona que passa d'una cosa a una altra?
    Com es treballa el trànsit entre una cosa i l'altra.
    Aquest trànsit és l'intèrpret. L'interès de l'obra és, sobretot, l'interès que desperten els intèrprets, els narradors. El punt de vista narratiu podrà ser en alguns casos el dispositiu mateix.

    Partirem de la idea d'instal·lar continguts en un espai i de formular aquest trànsit. Ocupar-nos i pensar els enllaços. Això és una altra obra a l'obra. És la forma particular de fer, l'estil, la psicologia de la peça.
    L'intèrpret oficia aquest joc d'evidències i de sabers ocults.
    El meu treball té a veure amb el que una persona "és" en públic, allò que es dóna primer a veure i allò que s'amaga per que la mirada dels demés es modifiqui. El primer que m'interessa és aquella persona que em fa veure, aquella persona que activa una realitat davant d'altres, la seva manera d'existir i de fer existir allò real per tal que es transformi en la meva percepció.

    Aquesta insistència en el "narrador de la història" té com objectiu tornar la mirada a l'observador, això és, que es torni creatiu, que creï la seva realitat. Aquest és el veritable interès del treball.

    La pregunta final serà doncs: ¿què pretenem d'aquesta gent que hem convocat per que vegin el que fem?
    És important conèixer la resposta a la pregunta, però sobretot, el que és important és plantejar-se-la.

    La Companyia L’Alakran neix a Ginebra el 1997 de la ma d'Oskar Gómez Mata, actor, director, autor i escenògraf. Refusant la tradició centrada en la primacia del text, el seu treball es caracteritza per l'apropiació del text amb la finalitat de passar-lo pel filtre de les seves sensibilitats i del context en el que es desenvolupen les representacions, convertint-lo així en un trampolí, igual que la resta de formes d'expressió escènica. Oskar Gómez Mata dirigeix tallers d'interpretació i composició teatral per a professionals a diverses ciutats europees. És també professor convidat a l'Escola Oficial d'art dramàtic de la Suïssa francesa (La Manufacture). Ha participat en seminaris i conferències a les Universitats de Salamanca, Santander, Alacant i València. A la temporada 2010-2011, és responsable del Máster en práctica escénica y cultura visual organitzat per la Universitat d'Alcalá de Henares (Madrid)
    >>llegir més

    Dirigida a: professionals de l'escena i estudiants, amb interés en practicar la creació i apropar-se a l'univers i metodologia d'Oskar Gómez

    Dates: 22, 23 i 24 de març, 16-21h
     
  • Paz Rojo

    Aquesta pràctica de creació escènica es realitzarà durant dos dies del mes de març coincidint i en col·laboració amb el Festival Internacional LP'11 organitzat per La Porta.

    COREOGRAFIA: un problema a practicar

    Quines són les condicions que fan NOSALTRES, com un problema a sostenir i encarnar i no com un problema a solucionar?

    Per tal de respondre aquesta pregunta, m'agradaria re-visitar la noció d'"improvisació" partint de la base de com culturalment, dintre del context de la pràctica coreogràfica contemporània l'hem entès, patit, odiat, utilitzat i gaudit.

    La pregunta seria aleshores: què significa "avui improvisar" com gest escènic? què significa avui fer aquest gest, quan històricament "improvisar" va començar sent una pràctica emancipadora i ha acabat sent un instrument per crear (un) llenguatge amb el que identificar-se i significar? què significa assajar nosaltres en aquest context? quines condicions fan possible la creació de nosaltres, sense ser un projecte realitzable o per fer, sinó fent-se contínuament? i, per tant, què podem fer quan, a la nostra pràctica artística refusem i cancelem qualsevol base coherent, completa, autosuficient i realitzable? quin és el moviment d'un nosaltres no com a nom sinó com a verb dit en plural? com un cos, constituït per cossos, cultiva desig com protocol de creació col·lectiva? I com a conseqüència d'aquest desig(s), com aquest cos s'inverteix a ell mateix a l'experiència d'allò comú i no en una màquina auto-gestionadora? En definitiva, què significaria aleshores experimentar-nos des d'una base incoherent, incompleta i inútil?

    En aquestes trobades m'agradaria compartir diferents pràctiques i/o petits experiments en relació a aquestes preguntes. Per això, proposo re-visitar el concepte (i el problema) de la improvisació com condició oberta i en contacte amb les circumstàncies al voltant, les quals ens facin pensar-nos en situació, encarnant aquell meravellós problema que és "nosaltres".

    Practicarem aquest problema partint de diferents tècniques que entrenen, preparen i relacionen al cos sobre diferents maneres de percebre's en moviment. A la segona part de la sessió, a través de diferents dispositius, es plantejaran jocs i eines on "posarem en joc" què, com, per a què NOSALTRES...

    Aquesta pràctica està estretament vinculada al projecte "a piece…together?", marc de treball que facilito junt al coreògraf Cristian Duarte:
    www.apiecetogether.blogspot.com

    Dirigida a: professionals de l'escena i estudiants, amb interés en practicar la creació i apropar-se a l'univers i metodologia de Paz Rojo

    Dates: 12 i 13 de març, 11 a 14h i de 15'30 a 19'30h