Isabel de Naverán

Isabel de Naverán és una escriptora i investigadora independent que treballa en la intersecció entre l'art, la coreografia contemporània i la performance en projectes de curadoria, edició i escriptura. 

La preocupació pel pas i l'ús del temps sotsjeu a les seves investigacions, centrades en la transmissió corporal i la revisió del concepte de temps històric des de pràctiques efímeres i fugitives.

Després d'obtenir el doctorat en Art, el 2010 funda, juntament amb Beatriz Cavia, Miren Jaio i Leire Vergara, l'oficina d'art i coneixement Bulegoa z/b a Bilbao, projecte al qual resta vinculada fins al 2018.

Des del 2016 desenvolupa Envoltura, història i síncope, una àrea de recerca de llarg abast al voltant de les relacions dels cossos amb la història i amb els gestos i moviments de la dansa. Entre 2017 i 2023 ha treballat com a comissària de dansa i performance al Museu Reina Sofia, a Madrid, una posició que ha combinat amb el període com a investigadora associada a Azkuna Zentroa, Bilbao, on ha desenvolupat La ola en la mente (2021-2023), una proposta d'escriptura somàtica articulada a partir de converses amb una sèrie d'artistes i investigadores.

El seu compromís amb l'escriptura d'assaig, crítica i poètica ha confluït en la publicació de llibres que recullen investigacions, vivències i reflexions al voltant del paper de l'escriptura en la labor investigadora i curatorial: Envoltura, història i síncope (Caniche, 2021) / Wrap, History and Syncope (Varamo Press, 2024); Ritual de duelo (consonni, 2022 primera edició, 2023 segona edició), i el llibre coral La ola en la mente (Azkuna Zentroa, 2024, amb Lorea Alfaro, Marie Bardet, Raquel G. Ibáñez, María García Ruiz, Andrea Soto Calderón). La novel·la Ritual de duelo va ser finalista dels Premis Finestres de Narrativa 2022 per la seva qualitat, originalitat i audàcia literària; i finalista en els Premis Euskadi de Literatura 2023 en la modalitat de narrativa en castellà.

És, a més, editora de les compilacions Cuerpo y cinematografía (juntament amb José A. Sánchez, 2008), Hacer Historia. Reflexiones desde la práctica de la danza (2010) i Lecturas sobre danza y coreografía (juntament amb Amparo Écija, 2013).