ROSA ROMERO

Actriu i creadora gaditana llicenciada en art dramàtic (ESAD Màlaga, 2004 – 2008), a aquesta ciutat treballa en companyies joves amb les quals comparteix l'interès per la creació i l'experimentació escènica. El 2014 inicia el camí cap a la creació personal, posant l'atenció en el cos, la recuperació del ball heretat i la comunicació bruta amb els espectadors. El 2018 estrena el seu primer solo, “Esta no es la vida privada” de Rosa Romero. Actriu i creadora gaditana, llicenciada en Art Dramàtic (ESAD Màlaga, 2004-2008). En aquesta ciutat treballa en companyies joves amb les quals comparteix l’interès per la creació i l’experimentació escènica. Després de passar per l'Escola d'Interpretació de William Layton, torna a la seva ciutat natal, San Fernando, on crea i coordina Estratería, un projecte associatiu i de mediació a través de les arts escèniques. El 2014 inicia el camí cap a la creació personal, posant l’atenció en el cos, la recuperació del ball heretat i la comunicació crua amb els espectadors. El 2018 estrena el seu primer solo, "Esta no es la vida privada de Rosa Romero". El 2020 crea "DEBUT", peça que estrena el gener del 2021. "Soy un baile" s’estrena el setembre del 2023, treball amb el qual rep els premis a millor intèrpret i millor espectacle revelació 2023 de l’Associació Andalusa de Professionals de la Dansa. La escuela del sur és un dels seus últims projectes, creat i dirigit juntament amb Alberto Cortés, en col·laboració amb el FIT i la Fundació Siemens. Es tracta d’un espai de trobada per a artistes escènics contemporanis de la província de Cadis.

PROJECTE "EL DISCURSO"

Durant els últims deu anys, ha posat el cos al centre del seu treball. Ha buscat una manera d'estar en escena que per a ella tingués sentit. Ara busca acostar-se a la paraula, vol apropar-se al privilegi, perquè cos tenim totes, però la paraula només la tenen algunes.

Busca elaborar un discurs. Una peroració on posar a prova les formes i el contingut del text en les arts vives, que es converteix en un reflex de l’ús del discurs en la vida contemporània, un mirall davant del funcionament del sistema actual. Ha descobert que, en les noves tendències escèniques, també la paraula és poder, el discurs explícit és l'hegemònic i el cos, el dissident. Per què? Paraula i cos competeixen com en una cursa entre una llebre i una tortuga o entre allò visible i allò invisible. Tenir la paraula no és una qüestió de talent, té més a veure amb la classe, amb el gènere; és una qüestió política.

En les esquerdes dels discursos trencats sempre ha trobat tot el que necessita, però ara busca acostar-se al privilegi, si això és possible. Apel·la a la seva condició d'actriu com a punt de partida per ocupar un rol que mai abans ha encarnat. Ocupa el púlpit, pren la paraula, s’apropia del micròfon esperant la transfiguració, com Jesucrist al mont Sinaí. I, tot i saber que el discurs està present en totes les decisions que es prenen en escena, persegueix la paraula per parlar sobre el privilegi i el poder.

Esta no es la vida privada de Rosa Romero (Teaser): https://youtu.be/a7nbFa3gkuk
Debut (completo): https://studio.youtube.com/video/mghz6-EtXmc/edit
Soy un baile (Video proceso creativo) https://youtu.be/JpomVMjdeYo
Soy un baile (Teaser): https://youtu.be/iq9Sx3Lv3Xg
Soy un baile (Completo): https://www.youtube.com/watch?v=vbL6qTFEgJE