Activació performativa Perdoneu, però és un mite I Georgia Vardarou
Dissabte 23 de maig a les 12 h
Lloc: La Fabra Centre d´art Contemporani
Marxem de visita a casa de les veïnes!
Centre d´Art Contemporani. Ens han convidat a jugar i, com que ens encanta un bon
embolic, desbordarem el nostre cicle IN_prescindibles per barrejar-nos amb tot el que
passa allà.
El pla? La artista Georgia Vardarou s´encarregarà de donar vida (i molta canya) a l´expo
“Com pedres als palmells, brases i flama” amb una activació performativa que no us
podeu perdre. Venid a veure què passa quan ens ajuntem!
Perdoneu, però és un mite és una peça performativa de l’artista de la dansa Georgia Vardarou, inspirada i interpretada en l’exposició Com pedres als palmells, brases i flama.
Georgia va néixer a Grècia i actualment resideix a Barcelona. En la seva obra qüestiona i respon des de la creativitat les narratives dominants occidentals sobre la «blancor grega» que han conformat el nostre coneixement i imatgeria col·lectius entorn de Grècia com a bressol de la civilització occidental.
Les narratives masculines occidentals dominants en el passat van optar per idolatrar la imatge «pura» i blanca de les escultures de la Grècia antiga, per tal de satisfer, en diferents èpoques, les inquietuds filosòfiques, polítiques i, fins i tot, racials del moment.
El mite de l’Egeu —la blancor exotitzada de l’arquitectura ciclàdica— va prendre cos d’aquesta mateixa manera, forjat per homes benestants des de societats més industrialitzades que la grega i presentat com una destinació utòpica. Una utopia que va funcionar com a metàfora d’un estil de vida senzill i «pur», i, més en concret, com a base del colonialisme turístic que es desenvoluparia després.
La bellesa grega ha estat falsejada i romantitzada. Perdoneu, però és un mite, res més. Fantasmes que no han existit mai. La realitat és molt més acolorida, i inclou realisme i festivitat. Els colors omesos transmeten significats i diversitat —contextos que la perspectiva del narrador opta per bandejar—. Variacions de l’ocre, el gris pedra, el vermell maó i el loulaki (indi) que van desaparèixer per un temps...
Concepte i performance: Georgia Vardarou
Fantasma: Jorge Dutor
---
Georgia Vardarou (Atenes, 1983) es va graduar a l’Escola Nacional de Dansa de Grècia (Κ.Σ.Ο.Τ.) i, posteriorment, a la P.A.R.T.S. de Bèlgica amb l’ajuda de la primera beca concedida per la fundació estatal grega I.K.Y. Com a ballarina professional, ha treballat amb Salva Sanchis, Marc Vanrunxt, Anne Teresa De Keersmaeker / Rosas, Cecilie Ullerup Schmidt, Albert Quesada i Quim Bigas.
Com a coreògrafa, a Georgia l’ocupa el moviment personal, el contingut que aquest moviment comporta i la percepció intersubjectiva de quan observem un cos en moviment. Ha creat Hardcore Research on Dance, Phenomena, New Narratives, Why should it be more desirable for green fireballs to exist than not?, Escoltes Divergents i The moment she hovers over the ocean, entre altres peces en diversos formats.
El seu treball s’ha presentat en teatres i festivals de dansa d’arreu d’Europa, entre els quals: Dance Umbrella (Londres, Regne Unit), ImpulsTanz (Viena, Àustria), Julidans (Amsterdam, Països Baixos), Onassis STEGI (Atenes, Grècia), Athens & Epidaurus Festival (Atenes, Grècia), Festival Sâlmon (Barcelona), Kaaistudio’s (Brussel·les, Bèlgica), STUK (Lovaina, Bèlgica), Schouwburg (Amsterdam, Països Baixos), Festival la Democrazia del Corpo (Florència, Itàlia), Spider Festival (Eslovènia), Monty (Anvers, Bèlgica), KC NONA (Anvers, Bèlgica), corso (Berchem, Bèlgica), La Caldera-Les Corts (Barcelona), Mercat de les Flors (Barcelona) i MDT (Estocolm, Suècia).
Georgia va viure a Brussel·les durant 13 anys. El 2017 es va traslladar a Barcelona. És membre del professorat del Centre Superior d’Art Dramàtic Eòlia de Barcelona. El seu treball està produït per Kunst/Werk.
