CARLOS PULPÓN, DAVID HERRÁEZ - ECTOPLASMA (RESIDENCIA a NAU IVANOW)

Ectoplasma sorgeix de l’amor i de la ràbia. L’amor a les arts vives i a les persones que les fan possible, i la ràbia que ens provoca la manca d’atenció i de cura que es mereixen. Ectoplasma és un pastitx d’arts vives i de records d’espectadores.

Aquest és un projecte de recerca, creació i mediació sobre la memòria individual i col·lectiva com a espectadores de teatre, dansa i performance. Un recorregut pel treball d’artistes, festivals i sales arriscades que ens han ajudat a revisar la mirada i que formen part d’un passat en què van succeir coses importants i que han servit per generar present i futur de les arts escèniques.

Aquest projecte pretén no sols difondre respectuosament aquests treballs, sinó compondre un ritual espiritista contemporani per dialogar amb materials que podrien considerar-se morts (recordem Phelan) i generar un espai on compartir tota la nostra experiència com a públic.

Què habita en la senyora de la tercera fila, al costat d'en Carlos, que es tapava la cara veient Vudú (3318) Blixen? Què en queda, al cos d'en David, del seu pas per Escena Contemporánea? Podem conjurar el treball de les persones que han anat empenyent l’experiència estètica cap a llocs inesperats? Com no oblidar? Com és de fiable el teu record? És lícita la manca de fidelitat de la memòria? Com rescatar aquelles peces que ens han marcat per bé o per mal?

I amb tot això, què en fem? Un museu? Una massacre? Un mausoleu? O una fossa comuna?

BIOS

Carlos Pulpón:
Tot i haver tingut sempre inquietuds artístiques que el van conduir a la pintura, la dansa clàssica i la música, es va decantar per les arts escèniques després de graduar-se en Traducció i Interpretació i treballar en aquest camp. Aquest recorregut inusual l’ha portat a desenvolupar una relació estreta amb la paraula, que combina amb la seva passió pel performatiu i els nous llenguatges.

Des de 2019, dirigeix Quemar las Naves. Ha passat pel 40.º Festival de Otoño, 21 Distritos, BLV-Art, el Teatro de la Abadía i sales off. El Cultural el va nomenar una de les promeses de la dramatúrgia espanyola el 2022.

Ha pogut treballar com a intèrpret de Rodrigo García, Ben Attia, Pont Flotant, Grumelot, El Conde de Torrefiel, Colectivo Suga, Sharon Fridman, Ana Murugarren, Emiliano Spampinato i Ilan Rosenfeld. Fora d’escena ha estat ajudant de direcció i producció d’Antonio Rojano, Grumelot i Raquel Alarcón.

Es forma a l’Escuela Nave 73 amb Grumelot i s’ha entrenat, entre d’altres, amb Pablo Messiez, Mónica Valenciano, el Niño de Elche, Claudia Castellucci, Fernanda Orazi...

David Herráez:
Actualment és acomodador al Teatro de la Abadía. S’ha format com a educador infantil, il·lustrador i animador teatral.

En l’àmbit de les arts escèniques ha estat un habitual del festival In-Presentables i ha col·laborat amb diferents artistes com Fia Backström, Cecilia Bengolea, Jonah Bokaer, Tim Etchells, Karl Holmqvist, Jennifer Lacey, Michael Portnoy, Claudia Faci, Simone Forti, Los Torreznos i Paz Rojo, entre altres.

Com a creador, signa les peces destinades al públic infantil Seres y enseres, Un bosque i Con el mar entre las manos.

En David sí que va formar part de les arts vives en un Madrid ja extingit, mentre que en Carlos no ho va poder viure. La disparitat de referents genera riquesa en aquest tàndem.