#holaquetal I El desierto

Trobada amb la coreògrafa mexicana Anabella Pareja Robinson. Ella viu i treballa a Mèxic DF i ve a visitar-nos. Té ganes de trobada i de compartir el seu treball, especialment la seva última investigació en procés; El desierto
El desierto és una investigació, en procés, en la qual el moviment és el protagonista. Cansada d'alló literal, el sentit i les estructures, vaig voler tornar a la dansa, enyorant un lloc més abstracte per a habitar, amb la intenció de trobar altres maneres de relacionar-me amb l'espectador en les que pugui atorgar més espai per imaginar i reflexionar i en la mesura del possible, evitar imposar la meva creativitat sobre qualsevol altra cosa. L'estratègia fins ara ha estat llegir textos que em serveixen per donar un suport teòric al meu moviment, després ballo i suo en silenci o al ritme de música techno, en aquests moments estic entenent com és la dansa esfumada, borrosa, anònima que m'interessa produir, quines pràctiques he de desenvolupar per aconseguir generar coneixement a partir d'aquesta dansa i finalment replantejar la meva relació amb la coreografía.
Vaig voler tornar a ballar

Vaig voler tornar a ballar i deixar de banda, (de moment), a la coreografía

Vaig voler tornar a ballar com un lloc de vulnerabilitat

Vaig voler tornar a ballar i preguntar-me sobre la invisibilitat d'allò que genera moviment

Vaig voler tornar a ballar i pensar en els textos que he llegit en els quals es reflexiona sobre paraules com: persones, anonimat, esfumat, potència, comú, hackejar, present, som, emancipació, forma, nosaltres, matèria, presència, experiència, fantasmes, ningú

Vaig voler tornar a ballar i concentrar-me en el que està sent

Vaig voler tornar a ballar amb música techno

Vaig voler tornar a ballar, aquesta vegada, en un desert