MALENA ALBARRACÍN / (RE)LESBIANITZAR LA DANSA
BIO: Ballarina-investigadora-docent argentina establerta a València.
A la Malena la mou investigar altres maneres d’entrenar i fer dansa. Obrir espais de reflexió i pensament entorn de l’ús del cos que propiciïn la pràctica de la tensegritat com a capacitat de repartir els esforços. Democratitzar l’accés a eines de creació artística que ajudin a millorar la qualitat de vida i la relació amb el nostre entorn. Promoure la col·laboració entre col·legues. Crear obres performàtiques i instal·latives que apropin l’experiència escènica al públic, convidant-lo a ser-ne part.
Durant el 2023 i el 2024 va dur a terme la investigació sobre tango “A contrapelo, piel de tango” amb el suport de la Beca Comitè Escèniques; el projecte d’escriptura en moviment “La danza me hizo lesbiana” dins del programa d’estudis Articulacions de l’IVAM (València); va dirigir el projecte de mediació “Milonga Taura, bailar es ser parte” amb el suport de la Residència Circula! APDC-APDCV; i l’espectacle TAURA amb el suport de les Residències de Carme Teatre i de l’Institut Valencià de Cultura.
Actualment dirigeix el projecte de recerca “(re)lesbianizar la danza” juntament amb l’Arantxa Blasco, la Sara Espinar i la Julia Irango, que va formar part del cicle d’obertura de processos Zona Grisa de LaMutant (València) l’abril del 2025.
PROJECTE "(RE)LESBIANITZAR LA DANSA": és una investigació-gualicho (encanteri en argentí) en què em dedico a traslladar experiències lèsbiques en contextos educatius, especialment de dansa, a fórmules matemàtiques que després recopilo en partitures de moviment. Es tracta d’un arxiu viu que (des)teixeix històries, relacions amb mestres i companyes, pràctiques, maneres de dir i passos que m’han permès ballar i ser lesbiana. Aquesta investigació em permet no només reconstruir i recopilar moments, sinó també celebrar-los, reparar-los i reformular-los a través del cos. Les coreografies, en aquest marc, esdevenen eines de reconciliació que permeten reviure i reconfigurar el passat, activant noves formes de moviment i de pensament lèsbic.
La investigació està fortament inspirada en el treball de “queering damage” de The Underground Division (Helen Pritchard, Jara Rocha, Femke Snelting), que convida a repensar els danys normatius i a explorar noves formes d’existència artística i política. A més, es nodreix de la noció de “dret a l’opacitat” d’Édouard Glissant, reivindicant el valor de la diferència i la complexitat, i permetent que les vivències corporals en la dansa existeixin sense la necessitat d’explicar-se o justificar-se davant d’una mirada normativa.
A més del treball amb partitures de moviment, una altra pràctica central en aquesta investigació és l’escriptura manual de formules sobre diferents tipus de paper amb llapis. Busquem papers que, en esborrar allò escrit, deixin la petjada del traç i, al mateix temps, es puguin enrotllar. Aquesta exploració no és només material, sinó també corporal: les textures del paper s’imprimeixen en el cos i transformen els gestos. Tornar a escriure a mà és també una investigació sobre la relació entre el cos, la memòria i l’escriptura: com agafem el llapis, com escrivim amb tot el cos en rotlles d’un metre d’alçada i com aquests gestos primaris, quan s’amplifiquen, afecten i transformen els nostres cossos.
