MARTHA LUISA HERNÁNDEZ

Martha Luisa Hernández Cadenas (Martica Minipunto), va néixer a Guantánamo el 1991, és dramaturga, escriptora i performer. Va estudiar Teatrologia a la Universitat de les Arts, ISA. Ha publicat els poemaris: Días de hormigas (Ed. Unión, 2018), Premi David de Poesia 2017; Los vegueros (Col·lecció Sureditores, 2019) i El Palacio de las Ursulinas (Ed. La Luz, 2021).

La seva novel·la, La puta y el hurón, editada per Sabina Urraca a Caballo de Troya el 2023, va merèixer el Premi de Novel·les Franz Kafka el 2020 i un English PEN Translates Award 2024.

Entre les seves creacions hi ha els performances Nueve (2017), No soy unicornio (2019) i Escribir con la lengua (2022). La seva obra s’ha presentat a Colòmbia, l’Argentina, Xile, Mèxic, Espanya, Alemanya, el Canadà, Suïssa i Singapur.

El performance No soy unicornio va rebre el ZKB Acknowledgement Prize en l’edició 2022 del Zürcher Theater Spektakel. El 2016 funda l’editorial independent ediciones sinsentido.

PROJECTE: "LLENGÜETEIG (UN LLISCAMENT)

Entre l’escriptura i el cos es produeix un lliscament. El llengüeteig encarna tots els “lliscaments” possibles, vol ser un atles lingual, jo vull ser-ho.

El llengüeteig és una manera d’investigar en galimaties perquè no cal d-e-l-e-t-r-e-j-a-r l’ansietat i l’angoixa davant la capitalització de la nostra intimitat o de la nostra escriptura. Arrossega el (mal) gust d’ensopegar, el do de “parlar en llengües”, allò vibràtil a la boca i a la pàgina.

Rebecca Solnit va escriure: “Perdre coses té a veure amb la desaparició d’allò conegut, perdre’s té a veure amb l’aparició d’allò desconegut”. En aquest perdre’s, el pensament és saburra, improvisació sonora, una constel·lació de llengües. Perdre’m en aquest atles lingual que imitarà les hifes del fong. Perdre’m en la veu que és miceli. Perdre’m en el mapa que és rastre de saliva. Em bavejo.

[…]

Llengüeteig (un lliscament) és allò que queda a la punta de la llengua.