MASU FAJARDO / DESMORIR

Va estudiar dansa clàssica i contemporània a Tenerife i Barcelona, on va residir del 2002 al 2012. També té estudis en Història de l’Art i en Gestió Cultural (Universitat Miguel Hernández).

Durant la seva etapa a Barcelona, va col·laborar i treballar amb diversos coreògrafs, entre ells: Carmelo Salazar, Olga Mesa (Estrasburg) o la companyia Konic Thtr, amb qui va participar en gires internacionals.Alguns dels seus treballs destacats com a creadora independent són: "Microficciones (cómo desaparecer en escena)", "Sujeto Visible Sujeto Invisible", "Skatchaikovski", "With-out-you", "Simulación de Vacío", "La Transmisión", "Hechos de movimiento", "Coreografiar la disidencia", "Nothing", "Lo que no se ve", juntament amb altres artistes col·laboradors.
Actualment treballa en el projecte Des-morir en diverses residències com Lab Línea de Fuga (Coïmbra) i La Caldera Bcn. Un projecte sobre la mort simbòlica i la temptativa de treballar la vulnerabilitat com a eina relacional.

A més, ha desenvolupat diversos programes d’arts vives, com "Encuentros sobre cuerpo y performatividad" (2012-2016). És comissària del festival SITIO Tenerife, dirigeix "The future is late(r)" a l’Auditori de Tenerife (2018), i desenvolupa "Otros cuerpos: cuerpo y pensamiento en el Museo" (TEA Tenerife Espacio de las Artes, 2020-2022). Actualment és comissària de ".Por Asalto" a TEA Tenerife Espacio de las Artes, 2024-2025.
 

PROJECTE "DESMORIR"

 (…) Hi ha alguna cosa en allò que veiem que no veiem o, potser més precís, hi ha alguna cosa en allò que veiem que no veiem que veiem, que no sabem que veiem.
Un punt cec inexpugnable al mateix centre de la visió (…). José Luis Brea 

La meva pràctica actual està travessada pel dol i encarnada en un cos dissident. Fins ara, està mobilitzada des de la impossibilitat/possibilitat, la impotència/potència. El silenci com a lloc i la Paraula com a silenci. Potser la fricció reveli la poesia del que no es veu.
Desmorir es planteja com una acció sobre la mort, un retrat que apel·la a totes aquelles que compartim el dolor crònic i la mort simbòlica que aquest comporta. Aquí, la mort es proposa com un estat de rendició–transformació de la mirada a través de l’exposició dignificant d’allò vulnerable (el que no es mostra). Un cos trencat, sense objectius a conquerir, vàlid en la seva pròpia fragilitat i finitud.
Una exposició que proposi la vulnerabilitat com a promesa d’expressió del que és sensible i de nous possibles codis d’enteniment col·lectiu, nous paradigmes que proposen la cura i la lentitud com a fricció davant aquest ritme desenfrenat i comú.

https://youtu.be/3S5_4ZjiceY https://teatenerife.es/accion-programa/otros-cuerpos/48

https://www.youtube.com/user/massu89

https://vimeo.com/user3224052 https://vimeo.com/752543774

Amb el suport :

Auditorio de Tenerife, La Caldera, Linha de Fuga (LAB)