ROJO PANDERETA - CUPIDITAS (RESIDÈNCIA)
La Poderosa
SINOPSI:
El nom Cupiditas prové del llatí i fa referència al desig, l’aspiració, l’anhel profund per allò que encara no es té o que es pot assolir. Entenem Cupiditas com un impuls, una força transformadora, que ens fa tornar a la dansa.
La pregunta per l’acte de ballar continua viva en nosaltres. La dansa i les seves possibilitats han canviat en els darrers anys: els espais s’han reduït, els nostres cossos han mutat, i les pràctiques, juntament amb les idees que les sostenien, han pres nous rumbs dins nostre.
Cupiditas el conformen anhels en estat germinal, una col·lecció d’intuïcions, preguntes existencials i petites obsessions que, encara que no del tot definides, comencen a dibuixar un horitzó. Preguntes que busquen generar una escolta sensible, una relacionalitat somàtica, que no provoqui un únic mode vital, unanimitat o llei, sinó un marc des del qual poder contactar amb les eròtiques pròpies i els aspectes espirituals que ens ofereix el fet de ballar a cadascuna de nosaltres.
BIO: Rojo Pandereta és un col·lectiu de dansa contemporània creat per les ballarines i creadores Oihana Altube i Javier Vaquero. Les seves trajectòries, formades (tant per bé com per mal) dins la dansa professional, les han portat a col·laborar amb múltiples artistes i a presentar els seus treballs en diversos contextos, països i escenaris. Va ser a Barcelona, a partir de La Poderosa i concretament d’un projecte de Bea Fernández, on van coincidir i van començar a ballar juntes, forjant el vincle que donaria lloc a aquest col·lectiu.
El 2017 va néixer Rojo Pandereta —encara que aleshores no sabien que es diria així—. Un any després, amb l’impuls de diversos suports, van estrenar la seva primera proposta escènica, Rojo Pandereta (El Ballet), que acabaria batejant-les. Des d’aleshores han desenvolupat processos creatius expandits i interseccionals, abastant projectes de mediació, difusió a les xarxes, fanzins i pràctiques de dansa col·lectiva.
El 2019 van crear Rojo Pandereta (Psicoballet) i Las Danzas de mis Memorias, un projecte de mediació i dansa comunitària adreçat a persones majors de 60 anys. Recentment han presentat la performance El Permiso para Planta Baja (Hablar en Arte): un recorregut performatiu que partia del Conservatori María de Ávila i travessava Carabanchel, dialogant amb la història de la dansa, els cossos i el seu accés al que és públic.
Actualment combinen la seva pràctica artística amb espais pedagògics dirigits a públics no professionals i a col·lectius específics, explorant allò social i l’intim del fet de ballar des d’una mirada artística i investigadora.
