Lloc: MACBA ( Atri )
Rojo Pandereta és una creació de dansa contemporània que pren com a referència l'obra literària de Miguel de Cervantes, El Quixot de la Manxa (1605-1615) i la seva posada en escena el 1869 del coreògraf Marius Petipa amb el Teatre Bolshói de Moscou (Rússia).
El Quixot de la Manxa és el marc des d'on qüestionar les paradoxes i fluctuacions de la identitat en els seus múltiples contextos, els processos fluids i emergents de colonització i introjecció i la historicitat cel·lular i/o la memòria corporal, com la microrepresentació dels macrosistemes polítics, econòmics i socials en els quals vivim.
“Volem atacar i posar en crisi les jerarquies corporals i identitàries adquirides al llarg de les nostres vides. Deixar de costat prejudicis, escoles, avantguardes, estètiques, modes, etc. que limiten els modes íntims i potencials que la nostra corporeïtat alberga, i fomentar una expressivitat que abans de res ens faci contactar de manera profunda i genuïna amb la nostra afectivitat, i fomentar pràctiques corporals que se sustentin en el permís, el desig i la vitalitat”.
Aquesta peça, pensada per a un paisatge urbà i/o no convencional, treu al Ballet Don Quixot dels grans teatres, les òperes, llotges, corts i elits, i l’ofereix “al poble”: la gent, les veïnes, les places i la festa. La fa més afí i conforme a la primera inspiració, Don Quijote de la Mancha (aquell que recorria muntanyes, prats, posades i boscos amb la fe cega i/o bogeria de ser un cavaller errant que inunda els racons de la seva justícia, valentia i rigor).
Durada: 40 min.
Direcció i interpretació: Oihana Altube i Javier Vaquero
Música: Ludwing Minkus
Disseny gràfic: Pablo Pelocodo
Distribució: Eduardo Torres
Amb el suport de: La Casa Encendida, Centro de Arte 2 de Mayo, GetxoArte, Centro de Danza Canal y La Caldera.
Javier Vaquero Ollero (1984, Toledo). Es forma a la Universidad Miguel Hernández d'Altea i a CODARTS, Rotterdam. Des de llavors ha treballat com a intèrpret amb diferents creadors com Xavier Le Roy, Nicole Beutler, Hofesh Shechter, Bea Fernández, Pere Faura, Aimar Pérez Galí, Conny Janssen danst, Ann van der Broek, Marta Reig Torres, Dylan Newcomb i Arno Schuitemaker, entre d’altres. Desenvolupa el seu propi treball coreogràfic amb projectes com Declarant Amor, Danses Primitives, Mover el cuerpo con palabras o tres maneras de ver lo que no hay, entre d'altres; i exerceix com a pedagog en diferents centres a Espanya i Llatinoamèrica. És membre fundador d'Espacio Práctico (Barcelona) i ha format part del col·lectiu A R T A S, La Poderosa (Barcelona). Els últims anys va viure a Lima (Perú) on va treballar com a docent de la carrera de dansa de la Pontificia Universidad Católica del Perú. I, posteriorment, va viure a Bogotà (Colòmbia) on va cursar la Maestría en Teatro y Artes Vivas impartida a la Universidad Nacional de Colòmbia i on també va ser docent de dansa a la carrera d'Arts Escèniques de la Universidad Javeriana. El 2016, edita la seva primera publicació Cossos Achorados. En l'actualitat resideix a Madrid, on segueix desenvolupant la seva carrera des de la creació, investigació, pedagogia, interpretació i gestió en dansa.
Oihana Altube Lorea (1983, Irun). Es forma en dansa clàssica entre Irun i Madrid i accedeix a la formació de Dansa Contemporània a SEAD (Salzburg Experimental Academy of Dance) on resta durant dos anys. L'any 2005, s'instal·la a Barcelona i comença un procés personal en psicoteràpia, el qual la porta a estudiar el Màster en Dansa Moviment Teràpia de la UAB. Com a ballarina treballa amb Jeremy Wade, Amaia Navascués, Acerina Ramos, Quim Bigas, David Perez, Beatriz Fernández, Carmelo Salazar, Pere Faura, Pau Roig i Diego Gil. Des de l'any 2007, es vincula als espais de La Poderosa i La Porta a Barcelona i, del 2013 al 2016, és membre d’ A R T A S, co-gestionant i co-dirigint La Poderosa amb altres artistes. Des del 2015, publica amb regularitat els seus textos en Tea-tron i MAMBO. Des del 2014, ha estat convidada a obrir el seu "procés" / "dansa" a diferents espais: Teatre Pradillo, Museu d'Art Contemporani IVAM, Antic Teatre, La Casa Encendida-Movlab, etc. Des del 2015, aprofundeix l'estudi i pràctica del Moviment Autèntic amb Maria Elena García i Betina Waissman. L'any 2016, es trasllada a Madrid, on segueix treballant com a ballarina i coreògrafa en espais com el CA2M, La Casa Encendida i Teatres del Canal.
INSTAGRAM: rojopandereta