Søren Evinson I Vanity Poverty Revenge
LLOC: La Fabra i Coats . <M> Sant Andreu C/ Sant Adrià, 20. 08030 Barcelona
Vanity Poverty Revenge és un projecte de solo que parteix de diverses consideracions entorn de la pobresa i la seva estetització i de la identitat i la seva politització. La fantasia dels 90 era que estar en mode de supervivència suposava la forma de vida més autèntica, aquesta autenticitat s’enmarcava en la impossibilitat de representar-se que s’atribuïa a l’escenari d’immediatesa en la que vivien els pobres, d’aquí la correlació d’una estètica d’allò autèntic amb una estètica de la pobresa.
En els darrers temps, el que ha vingut després a través d’aquesta estetització, és una producció molt més calculada i sobretot, acrítica, és a dir, que fa ús de determinats significadors de pobresa amb l'objectiu de produir una estètica sense cap ànim de problematitzar-se. En contrast amb l'Arte povera o amb els inicis de Marten Margiela a la moda o el treball documental-art de Renzo Martens, Enjoy Poverty, aquesta tendència proposa un consum i una fetitxització de la pobresa, generant alhora una vanitat envers la pobresa que a la vegada repercuteix en modes identitaris al mainstream.
La pobresa és la manifestació d'un símptoma amb multitud de factors sistèmics que al seu torn operen com un espectre, retro-alimentant-se de la mateixa pobresa i generant un excés. M'agradaria reparar en aquest excés i treballar maneres de corporeïtzar-lo. M'interessa també detectar, comprendre i qüestionar més profundament els materials dels quals està fabricada la pobresa i començar a concebre una desconstrucció d'aquests materials amb el cos. Irònicament, la pobresa en el sentit absolut addueix també a una pobresa de materials.Però paradoxalment hi ha una riquesa de materials de la pobresa. Què té la pobresa?...que no tinguem nosaltres... seria l'afegit pervers, l'anvers d'una cultura d'extracciói consum exacerbat que escruta àvidament fins i tot en la pobresa per veure què en pot treure.
En la recombinació dels seus materials a través del cos és on em vull aturar especialment. Com moure'm, com mirar, com parlar, com cantar, com respirar i com compondre, és a dir, com prendre allò que es desprèn i/o s'adhereix a la pobresa i redistribuir-ho en una forma; com proposar una estetització crítica i fins i tot, de quina manera desafiar i desestabilitzar allò que la societat de consum s'ocupa de presentar com el més bell - i lucratiu - de semblar pobre.
Søren Evinson va estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona i més tard va realitzar un Màster a la Universitat de Londres en estudis de performance graduant-se amb honors. A Homage to the Idiot (2014), col·labora amb Bernat de Gispert, un performer amb diversitat funcional; la seva col·laboració amb l'artista visual Charlie Hope resulta en dos treballs autoproduïts a Londres: Hello World!!! (2014), una performance fabricada a través de l'acció, la poesia i la catarsi al ritme dels senyals captades dels telèfons del públic, i ATOEWEFTR (2015), una instal·lació i performance que porta als límits la percepció del públic, mostrada a multitud d'espais privats i públics. A Nation Is Born In Me és el seu primer solo, que es va estrenar al Festival TNT de Terrassa el 2018 i s'ha mostrat al Centre Nacional de Dansa de París (CN D, París), Next Festival, Grec Festival, Goethe Institut Madrid, MUSAC de León, entre d'altres contextos. Just Desire, el seu darrer treball, es va estrenar al Festival Sâlmon el 2021 i ha passat per Espace Pasolini en el marc del festival Cabaret de Curiosités de Le Phenix Valenciennes i La Quinzena de Dansa Metropolitana, entre d'altres.
