The Touching Community I Aimar Pérez Galí

A finals del 2015, Aimar Pérez Galí inicia una recerca sobre l'impacte que va tenir l'epidèmia de la sida en la comunitat de la dansa en el context espanyol i llatinoamericà. Apropiant-se de la pràctica del Contact Improvisation, aquest treball es construeix com un diàleg amb els fantasmes d'aquells que van morir. Aquesta pràctica de dansa, iniciada per Steve Paxton, en la qual el moviment s'improvisa a partir del contacte físic entre dos cossos, contrasta amb les polítiques d'immunitat que va portar el VIH/sida.

The Touching Community és un treball íntim i afectiu que aborda una època que encara avui li hem de continuar donant visibilitat i afrontant amb la sensibilitat que requereix. Un treball sobre la memòria, sobre els ballarins que van deixar de ballar massa aviat, sobre una comunitat que es va construir forta en un moment de gran feblesa, i sobre el tacte i el contacte com a eina de supervivència. Però, sobretot, és un treball que parla de l'amor, del canvi i de la por.

Idea, direcció i textos: Aimar Pérez Galí
Dansa: Óscar Dasí, Jesús Bravo, Jaime Conde-Salazar, Dani Méndez i Aimar Pérez Galí
Suport en la recerca: Aimar Arriola
Disseny espacial i de llums: Cube.bz
So: Oscar G. Villegas
Il·lustració: Jordi Surribas
Producció: Aimar Pérez Galí
Durada: 100 min.

Amb el suport de les beques de recerca de la Generalitat de Catalunya, Graner - Centre de Creació del Cos i el Moviment (Barcelona), Programa d'Ajudes IBERESCENA, Caixaforum Barcelona, Tabakalera (Sant Sebastià), L'animal a l'esquena (Celrà, Girona), PAR – Programa Artistes en Residència (Montevideo), Centre Cultural d'España a Montevideo, CEPRODAC (Ciutat de Mèxic) i Museo del Chopo (Ciutat de Mèxic), Espacio Práctico (Barcelona).

Aimar Pérez Galí (Barcelona, 1982) desenvolupa la seva pràctica artística en el camp de la dansa i les arts en viu com a ballarí, coreògraf, investigador, pedagog i escriptor, sempre entenent el cos com a lloc de l'experiència, i la dansa no com una fi en si mateixa sinó com una eina de transformació crítica. Va estudiar dansa contemporània a l'Escola Superior d'Arts d'Amsterdam (Holanda) i ha cursat el màster en teoria crítica i estudis museològics en el Programa d'Estudis Independents del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) / Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Actualment compagina la seva pràctica artística amb el treball com a docent i cap de l'especialitat de Pedagogia de la Dansa del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Biografies creuades de Jesús Bravo, Jaime Conde-Salazar,Óscar Dasí, Dani Méndez i Aimar Pérez Galí.

Jesús Bravo neix a Puigcerdà el 1950. Amb 13 anys, ja a Madrid, entra en un atac místic espiritual i decideix ser sacerdot. A l'any següent neix Óscar Dasí a Alcoi, just quan Jesús comença a fascinar-se pels encants dels seus companys; abandona la fe a l'any següent per a canviar la caritat per la generositat. El 1974, un 23 F, anticipant un cop d'estat, neix Jaime Conde-Salazar a Madrid, en el moment en què Jesús descobreix a Genet, Passolini i Bowie. Ja l’any 1982, quan es comencen a sentir per primera vegada coses sobre la sida, neix Aimar Pérez Galí a Barcelona, i Oscar arriba a aquesta ciutat a estudiar dansa contemporània. Mentrestant, Jesús torna a Madrid després d'uns anys a Tànger, on entra en contacte amb la Movida i treballa com a executiu en una empresa multinacional. Quan Aimar comença l'EGB, Óscar es muda a Brussel·les per entrar en la companyia de dansa Rosas i, alhora, Jaime descobreix la seva atracció per l'anàlisi sintàctica. El 1989, Óscar perd al seu company per complicacions relacionades amb la sida; Aimar comença els estudis de violí; Jesús fa de culero a Pakistan; i Jaime entra en el grup de teatre de l'institut. Un any més tard neix Dani, a Caracas (Veneçuela). Mentre Jaime, el 1994, està enmig d'un arravatament místic que li dura sis anys, Jesús aconsegueix alliberar-se de l'heroïna i entra en el món de l'activisme amb la Radical Gai de Madrid; Óscar, de tornada a Barcelona, entra a formar part de La Porta, fundada dos anys abans. En aquest mateix any, Aimar comença a ballar claqué, després de quedar fascinat per Gene Kelly. Dani, amb vuit anys comença la formació de gimnàstica artística, que mantindrà fins al 2002, any en què es trasllada a Barcelona amb la seva mare i la seva àvia. Dos anys abans, Aimar i Jaime es coneixen a la Universitat Carlos III de Madrid. El 2006, quan Jesús supera un càncer de ronyó, Jaime es muda a Tenerife amb la seva germana per a dirigir una escola infantil Waldorf. Convidat per La Porta, Aimar presenta un treball en el Festival LP 09 a Barcelona, just quan Jaime rep la beca de la Real Acadèmia de Roma, ciutat que veurà néixer el seu alter ego Doris Sterling, i Dani comença la formació de dansa contemporània. L'any següent, il·lusionat per l'activitat artística de la ciutat, Aimar decideix tornar a Barcelona i fundar Espacio Pràctico. És en aquest espai on el 2012, convida a Óscar a una Nit Retro, per a conèixer la seva trajectòria i, tocat per les seves paraules, decidirà investigar la relació entre l'epidèmia de la sida i la dansa. Un any després, Jesús descobreix a Kazuo Ohno i perd la seva exparella i gran amic a causa de la sida, mentre Dani rep una beca per a formar-se com a ballarí a l'escola on Aimar imparteix classes, la mateixa beca que ell va rebre el 2001, alhora que queda en una situació il·legal per motius laborals i polítics, que resol gràcies al cognom portuguès de la seva família paterna. Quan Jaime compleix els 40 anys, el 2014, Jesús és diagnosticat positiu de VIH, Hepatitis C i càncer de còlon. A l'any següent, recuperat del càncer i jubilat, rep el premi al millor ballarí en el Concurs Popular de Matadero de Madrid i Jaime publica La danzas del futuro. Al llarg del 2016 i 2017, els cinc s'han creuat en diferents moments i ciutats arran de l'amor, l'amistat i el projecte The Touching Community.

WEB ARTISTA: www.aimarperezgali.com
WEB PROYECTO: http://aimarperezgali.com/pages/touching.html