el tembleque és, hui per hui, un tremolor. és el desig de fer alguna cosa amb ell, en tant a que viu adherit al meu cos. partint d’un estat del procés molt inicial, desitja ser una investigació sobre cos i espai sonor, partint de dues línies principals:
_ sobre la relació del cos que toca amb l’instrument que sona, entenent que les definicions que engloben cos i instrument es desparramen i abracen el que de vegades no son. així, m’agradaria:
pensar en moviment entorn al cos que genera so.
com ens movem generant so i com aquest so impregna l’espai i produeix a la vegada un retorn cap alnostre cos, i nosaltres ballem el que el nostre propi cos fa i escolta.
_ com composar escènicament a través de la vibració. prenent el tembleque com ferramenta principal pera la composició, assumim la fragilitat del nostre cos en la seva relació històrica amb l’instrument. així, pretenem pensar i accionar el tembleque a partir de la reflexió sobre: les formes hegemòniques a través de les que es toca i se sona.
a través de quines estratègies podem desfer-nos d’aquestes formes i investigar altres que puguin fer-nos fracassar. que fracassar ens diverteixi i alabem l’error, que pensem sobre què és l’error en la música i com podem ballar-lo, alliberant-nos com instrumentistes de l’expectativa del flow, del prodigi musical i habilidós.
Algunes preguntes disparadores per a la investigació/creació són:
PROJECTE DE RESIDÈNCIES PROCESSADES 2024