Emotional dance training
Emotional Dance Training és una pràctica autogestionada per a ballarins adults.
L’objectiu d’aquest projecte és desafiar la narrativa que la dansa és només per als cossos joves i ampliar aquesta realitat generant classes, cursos i seminaris específics per a ballarins adults madurs, posant de relleu que l’expressió, la creativitat i el moviment poden continuar evolucionant en cada etapa de la vida.
Amb el títol provisional Emotional Dance Training, pretenc estudiar i practicar diferents contextos de treball, específicament dissenyats per a ballarins sèniors, en els quals tornar a sentir, percebre i aprendre a través del cos. Obrir un marc per al coneixement experiencial, en què el moviment tingui sentit per si mateix. Un espai d’actuació lliure on gaudir del plaer i dels beneficis que la dansa proporciona.
Aquest projecte busca trencar amb l’edatisme en la dansa, emfatitzant que el cos en la maduresa continua essent un territori fèrtil per a la creativitat i l’expressió.
Desafiant la natura efímera de la dansa: a Emerging Bodies, G. Klein i S. Noeth qüestionen la visió tradicional de la dansa com a quelcom fugaç i efímer, destacant-ne el paper en la creació de realitats culturals i socials duradores. Emotional Training proposa una pràctica que prioritza l’experiència particular en un entorn experimental, autogestionat i compartit. Ofereix un espai on moure’ns no com un gest tècnic, sinó com una forma de coneixement sensible, com una manera d’habitar el món. Bàsicament, un lloc, un camí cap al benestar físic, emocional i artístic.
Simone Forti i Anna Halprin van esborrar els límits entre dansa i vida quotidiana. Gabriele Klein i altres autors contemporanis ofereixen eines per reflexionar sobre com el gènere, la cultura i la història personal participen en la manera com ens movem i en el sentit que donem al cos.
Esborrant els límits: aquests entrenaments es basen en un principi de facilitat, en una ètica que no força ni interromp allò que neix d’un cos sensible. Dit d’una altra manera, no es tracta d’ensenyar coreografies, sinó d’obrir un laboratori compartit on cada participant pugui tornar a sentir, percebre i aprendre des del seu propi moviment, on donar valor al que sorgeix espontàniament, i on el plaer i els beneficis de moure’s —neuromotors, emocionals, socials— siguin part de l’experiència artística.
Et convido a participar en aquesta sèrie de quatre entrenaments pilot gratuïts, on vull pensar nous contextos de treball i provar nous principis pràctics, on l’experiència i el coneixement puguin entrar en joc i continuar evolucionant.
