LA DOBLE SESIÓN / Norberto Llopis
La doble sesión és una creació inspirada en la conferència pronunciada per Jacques Derrida el 1972 sota aquest mateix nom [La double Séance]. En aquesta conferència, Derrida, entre altres coses, parla sobre la naturalesa dels esdeveniments, sobre la impossibilitat de tancar un esdeveniment en una unitat. La conferència, de fet, prendrà lloc en dues sessions diferents que en certa manera es complementen, fins al punt de ser en certa manera inseparables l'una de l'altra. Les dues sessions seran inseparables i diferents la una pel que fa a la una altra com l'escriptura és inseparable del paper que dona suport a l'escriptura, doble i inseparable com la tinta i el paper.
En performance i/o dansa, es tendeix a entendre el que passa a l'espai, o a l'escenari, com una cosa única, una cosa singular en ella mateixa. Però aquesta unicitat o aquesta signularitat, és realment inherent a la dansa i a la performance? O és un efecte produït pel marc, pels límits sota els quals determinem la presència real en escena? Aquest mateix marc de la performance, en concentrar-se en una presència singular, no pararia en certa manera lʼesdevenir de lʼesdeveniment? No tallaria en certa manera la seva relació amb el fora espaciotemporal de l'esdeveniment teatral singularitzat? A La doble sesión intentarem portar la nostra atenció a la invisibilitat d'aquest marc, la invisibilitat de aquest conjunt de condicions sota les quals entenem un esdeveniment teatral o esdevenir el moviment. L'espai que ofereix el teatre i que en certa manera no es qüestiona, és ser un esdeveniment o un esdeveniment puntual i en certa manera contingut en ell mateix.
