(RE)LESBIANITZAR LA DANSA
SINOPSI: “(re)lesbianitzar la dansa” és una investigació en la què em dedico a traslladar vivències lèsbiques al voltant del cos a fórmules matemàtiques, coreografies i rotlles de paper escrits amb llapis. Aquest arxiu em permet un exercici de reconciliació en què reviure el passat activa noves formes de moviment i de pensament lèsbic.
DESCRIPCIÓ: “(re)lesbianitzar la dansa” és una investigació-gualicho (encanteri en argentí) en què em dedico a traslladar experiències lèsbiques en contextos educatius, especialment de dansa, a fórmules matemàtiques que després recopilo en partitures de moviment. Es tracta d’un arxiu viu que (des)teixeix històries, relacions amb mestres i companyes, pràctiques, maneres de dir i passos que m’han permès ballar i ser lesbiana. Aquesta investigació em permet no només reconstruir i recopilar moments, sinó també celebrar-los, reparar-los i reformular-los a través del cos. Les coreografies, en aquest marc, esdevenen eines de reconciliació que permeten reviure i reconfigurar el passat, activant noves formes de moviment i de pensament lèsbic.
La investigació està fortament inspirada en el treball de “queering damage” de The Underground Division (Helen Pritchard, Jara Rocha, Femke Snelting), que convida a repensar els danys normatius i a explorar noves formes d’existència artística i política. A més, es nodreix de la noció de “dret a l’opacitat” d’Édouard Glissant, reivindicant el valor de la diferència i la complexitat, i permetent que les vivències corporals en la dansa existeixin sense la necessitat d’explicar-se o justificar-se davant d’una mirada normativa.
A més del treball amb partitures de moviment, una altra pràctica central en aquesta investigació és l’escriptura manual de formules sobre diferents tipus de paper amb llapis. Busquem papers que, en esborrar allò escrit, deixin la petjada del traç i, al mateix temps, es puguin enrotllar. Aquesta exploració no és només material, sinó també corporal: les textures del paper s’imprimeixen en el cos i transformen els gestos. Tornar a escriure a mà és també una investigació sobre la relació entre el cos, la memòria i l’escriptura: com agafem el llapis, com escrivim amb tot el cos en rotlles d’un metre d’alçada i com aquests gestos primaris, quan s’amplifiquen, afecten i transformen els nostres cossos.
