Amaia Bono i Damian Montesdeoca I La repetición

La ciència solament pot percebre fenòmens repetibles. Coneixem l'univers a través del que es repeteix. El batec del cor és una repetició que ens manté amb vida. En la vida tot es repeteix. Tot es repeteix. Repetim els nostres errors. L'ésser humà és l'únic animal que es repeteix en ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Tot es repeteix. Es repeteix curs. L'all repeteix. Els lloros repeteixen. El ressò repeteix. Les ones es repeteixen. Tot es repeteix.
Fins a Jesucrist, en renéixer, es repeteix. Tot es repeteix. Tot es repeteix. Tot es repeteix.

Damián Montesdeoca (Las Palmas de Gran Canaria) i Amaia Bono (Vitòria-Gasteiz) coincideixen en el context de  Máster en Práctica Escénica y Cultura Visual, marc en el qual comencen a pensar de manera conjunta en models de producció/creació/recerca artístiques que parteixin d'estratègies convencionals desbordant els límits de la tradició escènica. Des de llavors han desenvolupat el seu treball des d'aspectes com transitar la línia divisòria entre el presentacional i el representacional, el joc amb el llenguatge i amb el metareferencial, tractant de trobar un equilibri entre les pràctiques experimentals i l'accessibilitat.

Els seus treballs anteriors (Ahora_Ya, Cuando las cobras cosan sentido y MOMENTUM) han passat per contextos com Tabakalera (Donostia), ACT Festival (Bilbao), La JUAN Gallery, Conde Duque o Teatros del Canal (Madrid), entre altres.