LOSER
Caigudes, contradiccions, xocs i cançons. Mantres motivacionals, metres de fracàs acumulats, membres de la família sentenciant el que podria haver estat. Els meus jos vivint en comunitat, totes volent subsistir, matant el proïsme si cal. Començo a crear Loser, una peça amb poques perspectives d'èxit i cap ambició.
Considero que una de les merdes vitals que ens uneixen és l'experiència del fracàs, merda unificadora i inclusiva. Ambició, perspectives i potencial col·lisionant amb la realitat. Autosabotejar-me és el meu mecanisme de defensa preferit per sobreviure a les expectatives pròpies i alienes. La meva resistència a rendir-me a la paràlisi mobilitza una sèrie d'estratègies generadores de material a explorar.
La pràctica física de la caiguda com a forma de confrontar la definició d'èxit establerta pel sistema, afincada sobre la verticalitat de la religió, l'economia, la política, ... del nostre passat i el nostre context actual. Obligades a trobar l'equilibri en la inestabilitat, incorporem els funcionaments d'aquest sistema de tal manera que acabem per equiparar el valor dels èxits aconseguits amb la nostra identitat i valor personal. Jo insisteixo que ser ha de ser suficient. Cercar la fertilitat en la fallada, ¿si alguna cosa funciona, per què deixar-la igual? Construir entre la por, la paciència i l'humor altres formes de mirar-me, definir-me i relacionar-nos. Fer de la definició d'èxit un espai menys astringent. I tot sense recórrer al discurs d'un fracàs motivacional sustentat en tota classe de privilegis.
Treballo amb el cos com a lloc on es lliuren totes aquestes contradiccions. Un cos que té desitjos d'estavellar-se i por del mateix. Un cos que vull allunyar del moviment artificial, sense saber definir exactament què significa això.
