MOCAP-EN BETA ÉS UNA PEÇA QUE CERCA FER APARÈIXER UN COS QUE NO ESTÀ. LA PEÇA EXPLORA COM LA CULTURA DIGITAL ACTUAL, ELS SEUS MITJANS DE COMUNICACIÓ I CANALES D'INFORMACIÓ, INTERFEREIXEN EN LA NOSTRA RELACIÓ AMB EL COS TANGIBLE CADA VEGADA MÉS ABSENT I AMB LES SEVES VIRTUTS I LIMITACIONS.
Si observem la història de la representació pictòrica de la dansa, ens trobem que tot artista va acabar arribant a la conclusió que per a retratar a la dansa el cos ha de desaparèixer. Així ens trobem amb les fascinants pintures del futurista Gino Severini, el qual va desenvolupar una tècnica que intentava capturar l'essència de la dansa a través de taques indesxifrables. Picasso pintant ballarines només amb línies… Després vindrien l'experimentació amb la fotografia i més tard amb el vídeo. Al cinema tenim el gest final en la pel·lícula Las zapatillas rojas, en el qual substitueixen a la primera ballarina per un focus de llum recorrent l'escenari.
El llenç és avui una pantalla i és per això que ens concerneix repensar com les arts performatives actuals són registrades i compartides a través dels diferents mitjans tecnològics i digitals. Fundades en la seva profunda fisicalizació, les pràctiques performatives actuals podrien esdevenir en un oasi en el qual refugiar-se de la sobreexposició d'imatges i el conseqüent desig de perfecció, que ens mantenen adormits en un món basat en simulacions.
Hito Steyer ens va mostrar tècniques sobre com desaparèixer en el seu vídeo How not to be seen (2013). Apropiant-se del format del vídeo tutorial, l'artista recorre una sèrie de procediments que ens fan invisibles.
CONSULTA TOTES LES RESIDÈNCIES 2021 DE LA PODEROSA