En residencia Caterina Mora I Unaltra conferència performàtica bastarda-barata
La artista Caterina Mora esta de residencia dentro del programa COCO ( Corriente contínua ) que a su vez se cruza con el Entre del Festival Salmon y se incorpora al itinerario de acciones del Festival Sâlmon otoño-invierno, en estrecho diálogo con Workspacebrussels.
El Sâlmon ENTRE es un flujo de acciones que cristaliza un trabajo en común entre el Antic Teatre, La Caldera, Graner y La Poderosa. Con el apoyo de Iberescena, Generalitat de Catalunya - Instituto Catalán de las Empresas Culturales y Ayuntamiento de Barcelona - Instituto de Cultura de Barcelona. En diálogo con workspacebrussels, Das Theatre, Alkantara Festival, La Corvette y Santarcangelo Festival.
Tres vocales abiertas: te-a-mo.
Dos vocales cerradas: ui.
Casi todas las letras pronunciadas.
Atención con la hache, la doble ele, la doble ere, la doble v, la ge con la u.
Una carta de amor en mi lengua materna.
Me contaron por ahí que te la das de irreverente y deformada.
Una carta de amor a mi lengua materna.
Se me hace agua la boca de solo pensar en hablarte.
"Una altra conferència performàtica bastarda-barata" forma part de la sèrie de conferències performàtiques que vaig iniciar fa uns anys.
Aquesta és la primera vegada que faig un capítol de la sèrie en la meva llengua materna.
En aquest capítol la meva llengua materna es torça amb mat d'accent argentí, s'alegra amb ají picant d'accent xilè, s'elonga com una ballarina de 14 anys i balla molta dansa "tradicional".
En aquest capítol hi ha un viatge a sud, una necessitat de traducció i una plaça a Barcelona.
Com diu la cançó d'Astor amb lletra de Pi creada l'any en què vaig néixer: "Torno a al Sud, com es torna sempre a l'amor ...".
Amb el suport de WorkSpace Brussels (Bèlgica), SKH Uniarts (Estocolm), Segona Quaderns de Dansa, el meu pare i la meva mare.
caterina daniela mora jara 1988. Inverteixo intent nord a sud, sud en nord. Sóc de Fiske Menuco (Patagònia Argentina) i de l'Volcà Villarrica (Xile). Vaig viure a Balvanera i Almagro (Buenos Aires). Visc entre Brussel·les i Estocolm. Busco promoure pràctiques de lectura, de plaer, de danses com a dispositius inter-relacionals de confrontació amb otre.s. Defenso l'educació formal i la institució pública. Doctorat en procés en SKH Uniarts. Vaig fer: Post-màster, Mestratge, Llicenciatura, Professorat i Tecnicatura. Jo perreo sola, també ballo tango i navego un bote. Sóc amant de "els moules frites". No tinc Instagram i mai vaig entrar a IKEA.
Dia 19: Sessió d'obertura de la feina de Caterina i trobada amb conversa i contextualització de Victòria Perez
Em sento còmoda amb el terme acompanyar. A diferència de les figures de l'mentor, el professor, el tutor, o el dramaturg (totes en masculí genèric, sí), que ocupen des del principi llocs de saber i identitats més estables, la figura de la persona que acompanya només implica en principi proximitat i durada. Si investigar suposa perdre, habitar problemes, rastrejar fantasmes virtuals, obrir-se a l'imprevist, una posició de saber només pot obstaculitzar la potència de la imaginació. Per això, com a acompanyant, més aviat em lliuro a un procés dialògic, inesperat i absolutament singular i irrepetible, un que crea les seves pròpies lleis. I en aquesta xerrada em situo en una posició d'acompanyant també: com algú que no sap, però que vol perdre pels camins de laberint en cada ocasió, observar-los, conèixer-los i desconèixer. Per això també, convido a Caterina, artista a qui acompanyo en aquests dies, al fet que ella m'acompanyi a mi en aquesta xerrada, per pensar juntes sobre el nostre recorregut.
Victòria Pérez Royo és professora d'Estètica i Teoria de les arts (UZ) i investigadora de ARTEA (artea.uclm.es). Ha estat co-directora de l'Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM, Museu Reina Sofia 2010-2019) i professora convidada a diversos programes internacionals de recerca basada en la pràctica. Els seus tres últims llibres editats són Compondre el plural. Cos, escena, política (2016) amb Diego Agulló i Dirty Room (2017) amb Juan Domínguez i Time has fallin asleep in the afternoon sunshine (2019) amb Mette Edvardsen.
https://caterinamora.jimdofree.com/
http://cuadernosdedanza.com.ar/danzacontemporaneaencartelera/textos/719-caterinamora
https://www.uniarts.se/english/people/co-workers/caterina-mora
