UN ALTAR JAIME CONDE-SALAZAR S.U.S

Un altar és un lloc.
Un altar és un lloc al qual s’hi acudeix
Un altar és un lloc al qual s’hi acudeix a demanar, a oferir, a contemplar, a adorar, a invocar o simplement a posar a disposició el propi cos.
L'altar està quiet i els cossos hi acudeixen.
Un altar enuncia històries, anuncia successos i invoca presències que es mostren a qui hi acudeix a la recerca de resguard, consol o coneixement.

Aquest altar està dedicat a la Mare de Déu, és a dir, a aquesta forma de coneixement capaç d’acollir-nos a totes sota el seu mantell. S'invoca aquí a la Deessa que es origen de tot i la presència de la qual fa brollar l'univers com si fos un jardí de flors.
Quan et poses davant l'altar, el temps se suspèn. La durada la determines tu: queda’t davant l'altar el temps que tu vulguis. Ets propietària de la teva presència i la teva atenció i fas amb elles el que tu mateix decideixis en cada moment. No s'espera res de tu: només cal que reconeguis la crida i hi acudeixis, si et ve de gust. La Mare roman, no fa altra cosa que existir i estimar cadascuna de les seves filles, fins i tot quan no arriben a temps o no arriben a respondre amb la seva presència.

 A més a més, Un altar és la proposta que Adriana Reyes ha escollit per ser la cloenda del laboratori “Algo que no sabemos que sabemos pero sabemos: de la selva al matorral"

JAIME CONDE SALAZAR
Llicenciat en Història de l'Art (1997, Universitat Complutense de Madrid). Va obtenir el seu MA in Performance Studies (2002, New York University) gràcies a una beca MEC-Fulbright. Entre 2003 i 2006 va dirigir l'Aula de Dansa "Estrella Casero" de la Universitat d'Alcalà des d'on va posar en marxa un programa de residències de creació en col·laboració amb La Casa Encendida. Després d'aquesta experiència dins d'una institució pública va decidir canviar d'escenari de forma radical i va ser director gerent de l’"Escola Infantil Waldorf El Moral" (Tenerife). Després d'aprendre molt treballant entre dones i envoltat de nens va obtenir la beca de la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma on, gairebé inconscientment, va iniciar un projecte de creació que encara avui continua generant relats visuals de alteregos capritxosos. Com a crític de dansa va col·laborar en diferents mitjans entre 1998 i 2014 i els seus articles han estat publicats en revistes com Cairon. Revista d'Estudis de Dansa (Madrid), SuzyQ (Madrid), Ballet / Tanz (Berlin), Mouvement (París), Hystrio (Roma) i Obscena (Lisboa). Tota aquesta activitat va desembocar en la creació del blog Continuum Artes Vivas (www.continuumlivearts.com) on va continuar escrivint sobre espectacles fins 2016. Gràcies a el suport de Graner va publicar el 2015 el llibre "La Danza del Futuro" (Graner / Mercat de les Flors ). Com a dramaturgista ha acompanyat processos de creació de Ben Benauisse, I-Chen Zuffellato, Claudia Faci, Antonio Tagliarini, Societat Doctor Alonso, Aitana Cordero, Elena Córdoba, La Ribot, Álvaro Frutos, Filipe Viegas, Tania Arias, Bárbara Sánchez i Aimar Pérez Galí, entre d'altres. Com a performer ha col·laborat amb Aitana Cordero, Aimar Pérez Galí, Claudia Faci, Álvaro Frutos i Bárbara Sánchez al costat de qui va crear el 2016 l'espectacle "Electrohumor" (Tabakalera / CA2M / Mercat de les Flors) que no ha deixat de donar-los alegries. En 2019 va crear la conferència show "Piezas, arquitecturas y fetiches" (Centro de Danza Canal, Mercat de les Flors, La Caldera, Teatre Pradillo) dedicada al projecte de les peces distinguides de La Ribot. Actualment, busca amb paciència la manera de fer confluir totes aquestes diferents facetes i ramificacions mentre no para de modelar objectes devocionals amb pisa.