Pablo Lilienfeld i Federico Vladimir

Treballem com a col·lectiu des del 2014. Tots dos vam estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Complutense de Madrid però després de la universitat Fede es va decantar per les arts visuals -completant un MA al Royal College of Arts a Londres- i Pablo per la coreografia i la creació musical -estudiant dansa al RCPD de Madrid-. Vivim a Brussel·les des del 2017 on Federico va participar al programa de recerca A.PASS i Pablo va completar Research Studios a P.A.R.T.S.
El nostre treball utilitza la ficció especulativa dins de la dansa, performance, música i audiovisual per interrompre les narratives normatives que han estat naturalitzades pels discursos històrics. El nostre primer projecte junts, Introducing The Star, és una narració queer i sci-fi sobre el nostre contagi de VIH, per això muta tan ràpid com el virus de la immunodeficiència: és un film musical que es converteix en un diari filmat, en un àlbum de música i en un solo de dansa. Les seves moltes mutacions comparteixen un codi genètic comú: la construcció de noves –i cada vegada més necessàries– metàfores que parlin sobre intimitat col·lectiva i VIH/SIDA. S'ha presentat a Hiroshima i Sant Andreu Contemporani, Barcelona; Cuarta Pared, Matadero, CA2M i Pradillo, Madrid; Escenas do Cambio, Santiago de Compostela; Leal.Lav, Tenerife; Queer Lisboa i Anjos70, Lisboa.
 

Cantos del Hain, el nostre segon projecte junts, és un documental expandit sobre la cerimònia del Hain, la principal manifestació cultural del poble selknam, una de les comunitats originàries de Tierra del Fuego (Xile i Argentina) que va ser extingida gairebé per complet pels colons europeus. Prenent la recreació de la cerimònia com a punt de partida, el projecte reflexiona sobre estratègies de poder patriarcal, reapropiació cultural i decolonialitat. Va ser produït i estrenat al Museu d'Art Contemporani Gas Natural Union Fenosa, Corunya; i NAVE, Santiago de Xile; també es va presentar a La Casa Encendida, Madrid; Kasseler DokFest, Kassel; Kunstraum, Londres; i Festival Haizebegi, Baiona.
Des del 2017 treballem a les Piezas Dragón, una sèrie de treballs que fluctuen entre la monstruositat i la fantasia transindividual. A través de pràctiques tan diverses com la natació sincronitzada o els jocs de rol, les Piezas Dragón exploren representacions de la col·lectivitat que qüestionin les formes hegemòniques de pertànyer i narrar-se.

La primera de les Piezas Dragón, titulada Dragón, descansa sobre un llit marí. És una composició coreogràfica per a sis nedadores de sincronitzada per ser representada en una piscina, a mig camí entre l'esport, la dansa, la música electrònica i la ciència-ficció. Va ser estrenada i produïda pel Festival Veranos de la Villa 2018; també es va presentar al Festival Santarcangelo i a Azkuna Zentroa. Hydra és la segona de les Piezas Dragón. És una performance sobre l'uníson -vocal i coreogràfic- en un món postapocalíptic. Es va desenvolupar el 2019, a les Residencias Paraíso, Galícia; Festival Sâlmon, Barcelona; i Tribuna Pública, A Coruña. Draconis Lacrimae -l'última de les Piezas Dragón- és una performance construïda a partir de les criatures i històries col·lectives generades en una campanya d'un Joc de Rol de Fantasia. Prenent com a punt de partida els sistemes de regles detallats d'aquests jocs, la peça explora com les representacions de la identitat estan saturades de fantasia i especulació. Ha estat desenvolupada entre Espanya i Bèlgica amb el suport de BUDA Kortrijk, Workspace Brussels, WP Zimmer, l'Ajuntament de Madrid i la Comunitat de Madrid. Es va estrenar el 2021 al festival megustaspixelad_ a La Casa Encendida, Madrid i s'ha presentat a Coropoaterra, Galícia.