MÓNICA / Pablo Esbert Lilienfeld i Federico Vladimir
MÓNICA: MIRADES, FANTASMES I AMANTS
A la nostra peça anterior Draconis Lacrimae el “sangrar” entre la vida real i el joc es donava individualment en cada jugadora. Ara ens interessa explorar com aquest espai de “sagnat” pot passar de forma col·lectiva, en un grup social o una institució. Per això hem començat a dissenyar un RPG genealògic, centrat en les relacions de parentiu, que faci sagnar la institució de la família. En una primera residència de recerca de dues setmanes a l'Auditori de Tenerife, a l'octubre del 2021, hem començat a dissenyar un nou joc, anomenat Mònica. Igual que a Draconis Lacrimae, el que estem dissenyant ara és un joc que funciona alhora com a eina de recerca artística. Mónica busca subvertir la genealogia lineal i teleològica, superant l'estructura narrativa del “Camí de l'Heroi” de Joseph Campbell per crear una genealogia circular en què allò maternal i les relacions horitzontals no heteronormatives siguin tan importants com la verticalitat patrilineal. El joc Mónica està en desenvolupament. Per ara el tauler és circular i s'hi van entrellaçant relacions familiars tant verticals com horitzontals. Així es va formant una ecologia genealògica on no només conviuen l'èpica de les guerres, migracions i altres relats patriarcals-historicistes sinó que també inclou les que s'han quedat fora: mirades, fantasmes i amants. Una genealogia tentacular, una telenovel·la especulativa.
