PARAÍSO, PARAÍSO, PARAESO, PARAÍSO./ Taller de veu i cos / OPEN CALL

Són les paraules les que prenen una actitud, no els cossos; les que es teixeixen, no els vestits; les que brillen, no les armadures; les que resonen, no les tempestes. Són les
paraules les que sagnen, no les ferides.
Klossowski.

Dirigit a ballarins i artistes interessats en el cos i la veu. Impartit per Vicente Arlandis (Taller Placer) amb la col·laboració de Paula Miralles.

Un taller sobre la repetició i la diferència. Sobre fer visible l'invisible i al mateix temps fer desaparèixer el que està aquí. Sobre espais mentals imaginats amb paraules i moviment. Sobre connexions improbables i producció d'accidents. Sobre la construcció d'arquitectures insostenibles. Sobre eines de transmissió. Un taller per a pensar amb el cos i fer coreografia amb les paraules i la seva materialitat sonora.

• Infos pràctiques:
• Taller: del 7 al 11 de novembre
• De 16h a 20h
• Mostra final el darrer dia oberta al públic.​
• A La Poderosa (Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, c/ Sant Adrià 20, Sant Andreu)
• Gratuït, amb inscripció prèvia (places limitades).
• Dirigit a ballarins i artistes interessats en el cos i la veu.
• Convocatòria oberta fins dia 20 d'octubre.

Vicente Arlandis
Treballa com a creador, investigador i docent en el camp de les Arts Vivas. Crea juntament amb Paula Miralles el Taller Placer, un col·lectiu que realitza projectes de creació i sobretot organitzen diferents saraus molts d'ells ideats per a abordar qüestions com les diferents formes de treball que conviuen en l'actualitat, l'esgotament de les persones que es dediquen a la cultura o el paper de la burocràcia en els imaginaris artístics actuals. Els seus últims treballs són H creat juntament amb RosanayAris i Paula Miralles, El esfuerzo constante de ganarse la vida i Cuerpo Gozoso se eleva ligero. En l'actualitat forma part de l'equip docent de Articulacions, programa d'estudis de l'IVAM, UPV I UV a València.

vicentetallerplacer@gmail.com
www.tallerplacer.com

Paula Miralles
Treballa com a creadora i gestora en el camp de les Arts Escèniques. La seva pràctica artística gira entorn de la parla i el so com a formes de coneixement i la seva potencialitat política i social. Els seus últims treballs són LP, un treball en el qual entrellaça música pop i biografia a partir de l'ús de la veu i diferents maneres de processar-la, Esta es mi voz y Mi voz es un Jarrón, que aprofundeixen en la relació entre vocalitat, llenguatge i identitat. Actualment forma part del col·lectiu Taller Placer al costat de Vicente Arlandis, un col·lectiu de recerca que desenvolupa pràctiques vinculades a la creació escènica, la formació, l'edició, la gestió cultural i les arts visuals. Junts han desenvolupat projectes com les jornades de justícia i llenguatge Yo soy inocente y tonto, les jornades sobre imaginaris del treball El lugar donde se hacen las cosas, el cicle d'Arts vives La Cosa Rara o el festival de recerca en pràctica escènica AHORA en col·laboració amb APDCV i Comitè Escèniques.

paulamoreneta@gmail.com
www.tallerplacer.com

Antecedents

Fa dos anys vaig començar un treball de recerca en el context de les residències de La Granja i el IVC llamado En Helvética no, no, no. El Projecte proposava partir de la capacitat que el llenguatge parlat té per a generar moviment i coreografia i com la repetició de paraules i moviment poden fer presents objectes i fins i tot arquitectures que malgrat ser construccions mentals acaben procurant una sensació de realitat molt forta convertint paradoxalment una absència en una forta presència gairebé palpable. Els tres eixos sobre els quals pivotava la proposta eren la imaginació, el llenguatge i el moviment. Vaig comptar amb la col·laboració d'un grup d'artistes (Sandra Gómez, Norberto Llopis, Paula Pachón i Adolfo García) i vàrem acabar mostrant el resultat al final de la residència en el marc del festival Dansa València.

La mostra va consistir en la presentació d'alguns dels materials ordenats de manera una mica precipitada de tal forma que poguessin crear algun tipus de connexió entre si. Una vegada acabada, moltes amigues ens van dir que això que havíem mostrat ja semblava una obra. L'objectiu no residia tant a tancar el treball i donar-li una forma final sinó a veure com continuar aprenent a partir dels materials i les eines que ens havíem inventat. Poc temps després i a partir d'aquestes mateixes idees, gràcies a una invitació de Norberto Llopis també vam fer una petita intervenció en línia dins del programa Variaciones sobre un plano en el IVAM. I de la mateixa forma, el projecte En Helvètica no, no no, va formar part del programa pedagògic que el Centre Conde Duque de Madrid va llançar en la primavera del 2019 mentre estàvem encara tancats a casa a causa de la pandèmia i que va consistir en el treball i la posterior mostra d'una versió anomenada Siempre hay un fondo, fondo.

El que ara proposo és una sèrie de tallers on m'agradaria pensar una eina que tingui la capacitat de posar en pràctica aquests materials. En aquests tallers en els quals refarem una peça que mai va arribar a ser. Una suposada peça que està per acabar i que en cada taller imaginarem un possible resultat. Analitzarem i practicarem com funciona la màquina teatral, les relacions i dinàmiques que es donen entre els que miren i els que fan i la capacitat que el llenguatge i el moviment tenen per a reinventar tots els aspectes estètics, polítics, espacials i un llarg etcètera, que apareixen quan un grup de persones durant un temps determinat s'ajunten per a viure una experiència en comú dins d'una sala de teatre, sala de museu o un espai qualsevol.

Enlaces:
Taller Placer
Siempre hay un fondo, fondo.
Full frontal.

Formulari de inscripció : AQUÍ (convocatòria oberta fins el 20 d'octubre)