FUIMOS DEMASIADO HUMANES
Es planteja un projecte de recerca al voltant de corporalitats més que humanes a través del moviment, la veu i l'experimentació sonora, des d'una perspectiva ecosomàtica. Es proposa travessar estadis d'estada al bosc per traslladar després els cossos i afectes a la sala, explorant les potencialitats performatives i de creació de ficcions. El punt de partida sorgeix per una banda, de les pràctiques i accions que van quedar ressonant després del meu anterior procés de creació crura [una peça en format de solo, de moviment i veu]
— una cosa que es desplaça molt lentament des d'una pulsació interna cap a la trobada amb allò altre. una cosa que s'explora a si mateixa com per primera vegada, en una corporalitat més que humana que es desplega en un temps-espai suspès. una llengua llarguíssima que mobilitza cadascuna de les extremitats, entre saliva i suor. un cant profund i fosc que esdevé un lament interespècie — i de les experiències que emergeixen en una sèrie de pràctiques i exploracions somàtiques [tàctiques involucionistes] que he estat proposant a l'últim any, en les que trobem senders per sentipensar junts i amb éssers no humans.
Les diferents línies de la investigació s'enreden en aquest moment amb el procés de la meva tesi doctoral. Partim de la necessitat de ressituar-nos com a cossos vius més que humans, en un moment de clímax i auge d'un sistema capitalista heteropatriarcal voraç, mentre observem la nostra incomoditat davant la ferida profunda que portem com a herència de les innombrables polaritzacions que ens travessen. Una és la construcció del binarisme humanitat/natura.
PROJECTE DE RESIDÈNCIES IN_PRESCINDIBLES 2024
