Lloc: Fabra i Coats Fabrica de Creació / SALA POLIVALENT
<M> Sant Andreu
Un oasi és un paratge aïllat al desert en el qual hi ha aigua i creix vegetació. És un paisatge dins d'un altre paisatge. Una possibilitat. Una esquerda. Un espai de resistència ideològica i de generació de coneixement col·lectiu.
Oasis of serenity és un personatge solitari, un camí oblic, una decisió desviada. Un romandre en la investigació mentre la peça es va fent i el llenguatge es va torcent. Apareixeran veus encarnades i cossos sonors que es fan ressò a l'espai. On és l'oasi ara que vivim un procés de desertificació climàtica, social i política? Usant la fragmentació i el desdoblament del cos s'obre un espai intermedi per a les narratives i imatges. Un joc on la ruïna és el paisatge que envaeix desesperadament el cos de les expectatives.
Stop. Respira. OK.
Imagina l'esquerda que s'obre a l'Apocalipsi. Allà resideix oasis of serenity. Proposa balls desarticulats i una dolça melodia procedent del techno més fosc que fa que els teus records i les presències invisibles es manifestin aquí.
Oasis of serenity ha arribat aquí per transferir la seva tragèdia.
Laura Ramírez Ashbaugh (Madrid, 1988) coreògrafa, ballarina, professora i DJ establerta entre Madrid i Amsterdam amb arrels a l'Equador, Nord-amèrica i Espanya. Em vaig llicenciar en teatre físic a la RESAD, i actualment estic en el primer any del màster DAS Choreography a Amsterdam. Vaig estudiar dansa i coreografia a escoles com Martha Graham School a Nova York, SNDO a Amsterdam o PAF a França. Actualment treballo entre l'espai del teatre i del museu formant part del Museu Centro de Arte Reina Sofía i IVAM.
La meva feina és una intersecció entre la dansa, el so, les imatges i la ficció.
Un cos desarticulat, el techno hardcore més profund, la memòria, els processos hormonals, l'anatomia expandida, la imatge que existeix abans de la imatge, les cartes d'amor i coreogràfiques, les lectures, el mèdium, els poemes i les pel·lícules són gran part del meu estudi diari. M'obsessiona el públic com a testimoni i des de fa anys em pregunto com aquest espai que genero tracta de ressonar amb l'entorn que habito.