'Si la sang és la vida' - Col·lectiu DU-DA
El projecte 'Si la sang és la vida' és una profanació dels arxius de la intimitat, un glitch de la memòria, una successió de trencaments de codi i converses amb fantasmes. 'Si la sang és la vida' proposa sospites d'una història, que en són dues, que, en realitat, en són moltes, i que tracten no tant del que no es veu, sinó del que, veient-se, no es mira.
Des del 2019, el col·lectiu DU-DA treballa una línia de recerca al voltant de la mort que pretén acostar-nos a mirades més conscients i menys individualistes sobre com afrontar la mort.
La cultura occidental ha suprimit els rituals de pas, que simbolitzen la mort i la transformació. Tot i que l'Església té les seves pròpies imposicions (baptisme, comunió, confirmació, núpcies) aquestes han caigut en desús i no ens interpel·len. A més, l'asèpsia i burocratització per part de les institucions intermediàries de la mort ens priven de la proximitat necessària per a ritualitzar la mort i connectar amb allò espiritual i màgic que es desprèn del cos del mort.
La fi ideal de la vida s'associa a un entorn familiar, a la intimitat i al menor sofriment possible. No obstant això, les polítiques neoliberals imposades converteixen aquests desitjos en un privilegi. Tot i que els serveis funeraris són considerats serveis d'interès general i cobertura universal -igual que el proveïment d'aigua, la sanitat o el transport públic-, s'han privatitzat aconseguint costos molt per sobre del que moltes famílies es poden permetre. D'altra banda, qui hagi hagut d'estar en contacte amb una funerària sap que sovint s’aprofiten del moment tràgic i de desorientació general que viuen les famílies per a provocar inèrcies de consum immediates i desinformades.
D'altra banda, l'ansietat per la fi de la vida està àmpliament estesa en la nostra societat. No obstant això, i paradoxalment, la mort és en la nostra cultura un tabú, alguna cosa que ens incomoda i que no volem mirar de cara. Tractem d'omplir el buit existencial i la por que provoca aquesta ignorància a través del consum. La por a la mort és, sense cap dubte, un potent aliat per al capitalisme consumista. Vivim com si mai anéssim a morir fins que una cosa dolenta succeeix en les nostres vides -un amic amb càncer, un familiar que ja no pot valer-se per si mateix- llavors ens adonem de com de soles estem en aquest viatge. Per tot això, considerem que és important recuperar veus crítiques amb les polítiques de la mort, i també veus que ens parlin d'altres models cosmològics i ritus de relació amb aquesta.
Si la Sang és la vida es un procés de creació d’una peça escènica que pretén funcionar com a dispositiu polític, somàtic i espiritual.
Amb l'objectiu d'experimentar amb nous llenguatges escènics per a generar una experiència encarnada i que al mateix temps incorpori una reflexió sobre el propi espai escènic com a facilitador de rituals col·lectius que ens apropin a la mort, el col·lectiu Du-Da proposa a la Poderosa que les seves directores ( Mònica Muntaner i Bea Fernández) els facin un acompanyament artístic per a la creació de Si la sang és la vida.
Arrel d’aquesta invitació i degut a l’interès a formar part del projecte Si la Sang és la vida, La Poderosa proposa a DU-DA continuar facilitant un acompanyament a llarg termini amb l’objectiu de concloure aquest procés creatiu al 2025.
DU-DA - Col·lectiu de mediació i investigació artística
DU-DA és un col·lectiu de mediació, investigació i producció artística actualment format per Sarai Cumplido i Clara Piazuelo, que es planteja preguntes sobre les nostres maneres de cohabitar per imaginar altres presents i futurs possibles des de sensibilitats crítiques.
Actualment té diferents projectes de mediació i investigació artística en marxa: Morir guay, una cerca de relats contrahegemònics sobre la mort; Hera, una metodologia d'aprenentatges circulars; Médiums, una exploració sobre allò que és invisible; Puaj!, un laboratori de cultures vives; Pan Duro, on cuinar juntes és una festa; Derivas, un acompanyament a cadells que es mouen per la ciutat; Marti Culiz, l'editorial de publicacions espontànies; La Segunda Duna, una caravana per a estades al bosc; i, per acabar, però no per això menys important, Puntería y cariño.
Recentment ha rebut la beca de Barcelona Producció (2021), la beca de l'UNZIP en la modalitat d'Art i Educació (2020), i la beca de recerca de La Escocesa (2020). Així mateix ha treballat amb institucions culturals com el Graner, Hangar, Centre LGTB, Can Felipa o Tabakalera Donosti.
