Fabra i Coats - Fàbrica de Creació / planta 3 / sala 5
Profanar l’arxiu, la intimitat com a matèria performativa.
Entre el 2024 i el 2025, acompanyades per La Poderosa, Sarai i Clara (DU-DA) es van submergir en un procés de creació per experimentar amb llenguatges performatius i treballar amb la part més personal de la seva investigació Morir Guay.
La matèria primera d’aquesta creació en procés són converses privades, vídeos i àudios —alguns d’ells gravats sense demanar permís—, cartes i diaris. Són els records i les ferides, és el dol, que a vegades és com un cop a l’estómac i altres com una posta de sol emboirada.
Si la sangre es la vida és, per tant, una profanació dels arxius de la intimitat que fa que ens preguntem: fins a quin punt és legítim, en nom de l’art, l’escriptura, la poesia, fer públiques històries íntimes? Quins conflictes sorgeixen a l’hora d’exposar la intimitat pròpia i aliena? A què respon la necessitat de narrar la intimitat? Com relatar-nos en la fragmentació, en el defecte, en el secret, en el procés? Com evitar que la intimitat es converteixi en un recurs explotable o en un dispositiu sensacionalista? Com s’acompanyen aquest tipus de processos?
En aquesta conversa es compartirà el treball i la metodologia de DU-DA en la creació de Si la sangre es la vida, abordant com el gest de narrar-se pot esdevenir una pràctica d’escolta, però també un espai de nuesa emocional tensat pels ritmes, les exigències productives i les lògiques de visibilitat del circuit artístic.
Acompanyades per La Poderosa, proposen una taula de diàleg on obrir un espai de reflexió sobre les condicions materials, afectives i polítiques que travessen la producció d’obres que neixen des de la intimitat, el dubte i la vulnerabilitat compartida.