FOC (Calle de l’Encuny, 24)
Fondo és un context de recerca en arts performatives format per Carolina Campos, Fernando Gandasegui, Sara Manubens i Lautaro Reyes a Foc, que es desplega per a l’ocasió, com si es tractés d’una gran taula, amb el desig de congregar comensals durant una jornada en la qual començar o continuar la regularitat de trobades que donen sentit al projecte. Per a aquesta infraestructura relacional, hem convidat persones que ens han acompanyat durant el primer any de vida perquè ens facin fer a través de laboratoris, presentacions, performances, converses i totes les seves fugues.
A La siesta de las cosas, Ángel González escriu que, probablement, l’ús elemental de l’art sigui la seva comensalitat. És a dir, la seva capacitat de congregar un grup de persones al voltant d’alguna cosa. En castellà, “comensal” descriu aquella persona amb qui compartim un àpat, mentre que en portuguès la mateixa paraula es refereix a aquesta persona si és freqüent. La llengua portuguesa preserva quelcom del llatí commensalis, que pròpiament significa “company de taula”. És a dir, la comensalitat implica un cert grau de regularitat. En aquest sentit, parlar de comensalitat ve a dir que “l’ús” de l’art necessita ser habitual. Alhora, allò útil o allò que s’usa, sol convertir-se en “allò usual”; de manera que, d’alguna manera, usos i comensalitat tendeixen a fondre’s en una mateixa escena.
D’altra banda, la paraula comensalitat apunta a l’existència d’una taula: a l’estructura, allò que s’usa i afavoreix que hi hagi aquesta trobada o reunió. Sort en tenim que en aquesta taula hi cabem força. Seguint l’analogia traçada entre obra d’art i taula, es pot parlar de forma. Quant a la forma d’aquesta taula (o d’aquesta obra), el rellevant no és exactament el que veiem, sinó més aviat la forma que aquesta taula fa fer. No tant allò que es mira sinó allò que es contagia. I, com és lògic, aquesta forma que fa fer mai no consistirà en quelcom nítid ni precís perquè, ja que es tracta d’un ús, és diferent cada vegada, fins i tot per a la mateixa persona. Així doncs, moltes formes es van fent (usant-se) a partir de la mateixa taula, i com a conseqüència el que s’aconsegueix és una forma que arrossega, que suma i que contradiu. La componen diverses reaccions, gestos o moviments.
Esther Gatón, Lo que la forma hace hacer, usos y comensalidad.
Programa:
10.30h - 11.30h: Laboratorio con Noela Covelo Velasco
11.30h - 12.30h: Laboratorio con Carme Torrent
13.00h: Comida de Kantina Migrante
15.00h - 16.00h: Presentación del libro "Bailar en la era del no futuro" de Paz Rojo
16.00h - 16.15h: Presentación de las publicaciones de Fondo
16.15h - 16.45h: Performance de Nórma Pérez
17.00h - 18.00h: Conversación entre Itxaso Corral, Noela Covelo Velasco, Malen Iturri Morilla, Nórma Perez, Inés Sybille Vooduness y Carme Torrent, guiada por el equipo de Fondo sobre genealogías y estado de las artes performativas en Barcelona.