INÉS SIBYLLE / ARXIUS ACTIVATS DEU MIL VEGADES
Inés Sybille, nascuda a Barcelona de pare haitià i mare catalana, és ballarina, investigadora i professora.
Les filosofies intrínseques al vudú d’Haití, al Kuduro d’Angola i al Coupé Décalé de Costa d’Ivori l’inciten a existir en un joc de relacions i mutacions. La ballarina es desplaça pels sabers d’aquestes tecnopoètiques negres amb les seves peces.
Amb "Santa de sustrat autònom", projecte resident de La Casa Encendida l’any 2023, la història de la màrtir Santa Inés és la porta sincrètica d’accés als polifacètics rostres de la divinitat de l’amor i la maternitat vudú, Erzulie.
A "Simbi en aigües astronòmiques", coproducció del Festival TNT i del TBA, la ballarina s’apropa al corrent de Simbi, una divinitat dels punts d’aigua que uneix les humitats dels arxius digitals, familiars i coreogràfics.
"Cadències criolles, deu mil vegades desdoblades" és una coproducció d’Alkantara, Théâtre National Wallonie-Bruxelles i MC93, amb el suport de la beca de creació d’O Espaço do Tempo. Aquesta recerca solda els imaginaris de l’artista i el ballarí i creador dominicà Malvin Montero, un intent emocionant de posada en comú de tots els temps diferents per intentar veure què batega i què bull (Glissant) en les urgències existencials de tots dos.
PROJECTE: ARXIUS ACTIVATS DEU MIL VEGADES
Aquesta recerca entorn dels arxius que samplejo (reutilitzant una part d’un enregistrament sonor en una nova composició musical, ampliant aquí el gest cap al que és coreogràfic i conceptual) és fonamental per al desenvolupament del meu recorregut, ja que em permet assaborir les meves interrogacions artístiques i existencials d’una manera més àmplia, obrint-les a fertilitats creatives.
Amb aquesta proposta, reivindico la urgència de la repetició, de l’eco, del sample, del collage, rellançant sabers i tecnopoètiques negres per reterritorialitzar-los i integrar-los en el meu cos i en els meus contextos relacionals. Recuperant la saviesa d’Audre Lorde: “només hi ha idees antigues i oblidades, noves combinacions, extrapolacions i constatacions dins nostre – amb el coratge renovat per posar-les a prova. Ens hem d’encoratjar les unes a les altres a intentar les accions herètiques que impliquen els nostres somnis, i que tantes de les nostres idees antigues menyspreen.”
La investigadora cultural Tania Adam, pel seu treball rigorós i poètic sobre els arxius de l’Espanya negra, insisteix en la importància d’actuar sempre en relació amb allò que ens ha precedit, un gest que no ens treu l’agència per esbossar futuritats. Com afirma Glaura Lucas, citada per Leda Maria Martins, “cada any, l’antic ressorgeix transcreat en un altre temps.” Portar aquesta qualitat cismàtica, contaminada per altres memòries, a l’enfocament del moviment em permet aprofundir en el meu llenguatge artístic sense empresonar-lo, obrint-lo a lògiques embolicades, espiralades i complexes.
La lògica capitalista i poc sostenible d’estrenar de manera precària, sense una xarxa que permeti a l’obra circular per diferents espais culturals, ha eclipsat preguntes, dubtes, tendresa i confiança, afavorint respostes escèniques precipitades. Per evitar-ho, “Arxius activats deu mil vegades” aposta per un enfocament hiperestèsic per revisar materials ja produïts o referenciats.
Em trobo en un bon moment per expandir un estat d’ànim dramatúrgic. És exactament el que André Lepecki descriu a l’article “Errància com a feina: set notes disperses sobre la dramatúrgia de la dansa”: “Una superfície comença a emergir – una pell, una vibració, un estat afectiu. Els elements comencen a trobar el seu lloc – espontàniament o després de mesos de concatenació. Errar. Errar. Errar. No saber. No saber. No saber. Fer. Fer. Fer.” Lepecki descriu l’error com una força fugitiva, que és precisament el que desitjo construir amb aquesta recerca i la construcció de la meva pròpia poètica mnemònica, que no vol estar sola.
