SERGI FAUSTINO / EL COS I EL TEMPS

BIO: després d’haver estat en una dinàmica de procés de creació-estrena-bolos durant aproximadament 8 anys, i d’haver presentat el seu treball a l’Antic Teatre, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure, entre altres, decideix parar i començar a treballar d’una altra manera. Això la porta a iniciar un procés de treball que encara continua en l’actualitat i que s’ha convertit en una manera de relacionar-se amb el fet creatiu.

Tot comença a partir de la pregunta sobre per què ha mantingut una relació d’intensitat amb el seu cos al llarg de tota la vida. Aquest és un fet que ha estat una constant, des de la pràctica de la gimnàstica esportiva a partir dels 10 anys, i múltiples esports durant l’adolescència (bàsquet, escalada, handbol, vela lleugera...), fins a la dansa, que acaba esdevenint la seva professió.

Aquest interès la porta a preguntar-se pels seus hàbits de moviment, per quines són les circumstàncies que han fet que es mogui d’una manera concreta i com aquestes mateixes circumstàncies han condicionat la seva persona, no només a nivell físic, sinó també a nivell intel·lectual i vital. Es podria dir que es troba re-visitant el passat per entendre el present i poder-lo compartir.

PROJECTE "EL COS I EL TEMPS":  Tot va començar a partir de preguntar-me sobre perquè he mantingut una relació d'intensitat amb el meu cos al llarg de tota la vida. Un fet que ha estat una constant, des de la pràctica de la gimnàstica esportiva a partir dels 10 anys, i múltiples esports en l'adolescència (bàsquet, escalada, handbol, vela lleugera...), fins a la dansa, la qual ha acabant esdevenint la meva professió. Aquest interès em porta a preguntar-me pels meus hàbits de moviment, per quines són les circumstàncies que han fet que em mogui d'una manera concreta i com aquestes mateixes circumstàncies han condicionat la meva persona, no només a nivell físic, sinó a nivell intel·lectual i vital. Podria dir que m'he trobat re-visitant el passat per a entendre el present i poder-lo compartir.

Voldria posar l’atenció en el temps i el moviment. Després de treballar al voltant de l’herència, les lesions o el cossos pels quals hem passat, ara tinc ganes de dedicar l’atenció cap el temps en sí, i en com aquest es relaciona amb el moviment. Podria dir que vinc d’un temps en el que he dedicat una mirada al passat sense oblidar el present i el futur, i ara, en aquesta nova etapa, voldria centrar la mirada en el present sense oblidar passat i futur.

Per a posar-me a treballar el moviment, la idea és establir uns límits per a moure’s d’una manera continua en l’àmbit d’un moviment senzill. A partir d’aquí, treballar dintre d’aquests límits i mantenir-me a l’escolta per estar físicament obert i atent a com aquest camp d’acció informa el propi cos. L ’escolta física m’ha de portar a identificar línies o camins a seguir, que idealment estarien proposades pel propi cos, per a prendre les decisions necessàries i seguir endavant.

També – i relacionat amb l’anterior- hi ha un interès en el present, en l’aquí i ara, en un obrir un espai perquè sigui el cos el que parli, el que proposi el següent moviment i, d’aquesta manera, propiciar que surti allò que conté sense filtres. Seria apaivagar la decisió de la ment, treballant físicament entre la consciència i la inconsciència. En un joc de present-passat-futur, aquest intent per que el cos s’expressi per sí mateix busca que aparegui una certa essència i una certa potencialitat; la mirada al present estarà centrada en la vivència plena del moment (sempre des de la fisicalitat), per a facilitar que aflorin de manera natural els cossos passats, però a la vegada, que el moment actual arreli per a poder imaginar que aparegui en un futur com a part de l’essència d’aquest cos.