PINK NOISE és una pràctica continuada. PINK NOISE és una sèrie de accions performatius i intervencions en l’espai temps. PINK NOISE és un cos-concert en un paisatge sonor. PINK NOISE és un estat corporeal habitat en viu. PINK NOISE és una onada expansiva. PINK NOISE és natura morta en càmera lenta. PINK NOISE és un ballet crepuscular. PINK NOISE és un videoclip expandit PINK NOISE és un Cub de Rubik de miralls rosats que se’n mirallen. PINK NOISE és un portal a una esquerda en l’espai temps cap a un vòrtex de lo desconegut. PINK NOISE és un canvi de freqüència cap a un nou paradigma. PINK NOISE és un mon paral·lel feminista. PINK NOISE és el poder evolutiu de la persistència de l’erosió. PINK NOISE és un ball entre ordre i caos. PINK NOISE és anarquia delicat. PINK NOISE és una senyal sense sentit. PINK NOISE és una estètica. PINK NOISE is a feeling. PINK NOISE és una dansa trance. PINK NOISE és body control. PINK NOISE és el ball BDSM de les neurones. PINK NOISE és una ameba amplificada. PINK NOISE és el pols de les pedres. PINK NOISE és la clau per desxifrar els misteris dels menhirs. PINK NOISE és un encanteri. PINK NOISE és un cant a la concentració. PINK NOISE és l’antídot. PINK NOISE és el renou que rugeix la mare terra en un xiuxiueig. PINK NOISE és una carícia en forma de infrasò. PINK NOISE és un exorcisme subliminal del patriarcat hypercapitalista, PINK NOISE és un arma de creació massiva. PINK NOISE és la matèria que sosté el teixit de la realitat per els essers sensibles. PINK NOISE és el minimal techno que sonarà al after del zombi apocalipsis. PINK NOISE és bicarbonat pel cervell que entra per les orelles. PINK NOISE és una ratlla de purpurina que balla com una rufaga davant del còrtex. PINK NOISE és màgia rosa.
Victoria Macarte Nacida en el Reino Unido, formada en teatro y danza clásica y contemporánea en Londres, estudia danza Butoh con un maestro japonés, y vive en Cataluña desde 2004. Crecida en la escena underground, sobretodo de música electrónica y arte digital, de Barcelona, con una breve pero intensa estancia en Nueva York, ahora, desde hace cinco años comparte hogar con el surrealismo y la tramuntana en Cadaqués. Desde ahi su trabajo se ha fundido con el entorno natural, profundizando en la improvisación y expandiendo por colaboraciones en performance, vídeo, cine, instalación y musica, por lo tanto definiéndose por una estética y no por un medio o una técnica. Despliega su cuerpo en forma de una colección de archivos perdidos del futuro como herramienta a la contemplación. De mayor quiere ser una fuerza de la naturaleza.