El desig de recuperar allò que ens va marcar i el record versus l´amnèsia del que va succeir en un passat no gaire llunyà, ens fa pensar, practicar i debatre sobre conceptes com MEMÒRIA-EMERGÈNCIA- ARXIU-TRANSMISSIÓ-HISTÒRIA
Cicle comissariat per ARTAS Artistes Associats a La Poderosa. Organitza La Poderosa, amb col·laboració de l’Antic Teatre i Sala Hiroshima. Amb el suport de ICUB, OSIC, Las Fernández i Moritz
PROGRAMACIÓ DEL 7 D'OCTUBRE AL 13 DE DESEMBRE DE 2015 AMB:
En aquest grup de lectura recorrerem tres aspectes detectats en coreografies reconstruïdes en els darrers anys: el primer té a veure amb la controvèrsia de tota reconstrucció, és a dir, amb la impossibilitat de recuperació de la història tal com va ser; el segon amb l'arxiu en relació al cos, amb el document en relació a la veritat i per extensió amb el paper de la biografia en la història col·lectiva; i el tercer, suma dels dos anteriors, tracta d'entendre els efectes físics d'una vivència singular que té lloc quan s'habita la tècnica creada per un cos diferent al que balla. Compartirem textos d´André Lepecki, Rebecca Schneider, Michel Foucault o Gilles Deleuze.
L´obra es basa en el recorregut de la nostre primera trobada ( Juan i Amalia). Partim de dues voluntats que interactuen, al llarg del temps de representació, proposant als espectadors una metodologia de construcció visible que els permeti observar com ens comportem dins de les nostres pròpies fantasies i com reflexionem sobre la realitat. Tenint en compte que la realitat=la fantasia dividida pels metres que et separen d'aquesta fantasia.
Es tracta de construir una sessió acústica i visual que reprodueix, versiona i barreja fragments (samplejats) històrics i icònics de la dansa, la música i les visuals. La proposta és un viatge que experimenta amb la cronologia, la superposició d'estils i principis artístics, utilitzant estratègies de la postproducció i l'esperit DJ de l'apropiació, manipulació i versionat de materials. Ajuda a la producció La Poderosa. Amb el suport de: El Graner, Laboral Centre d'Art i Creació Industrial i Konvent.0
Tags: auto visuals, acció psíquica, dansa, teatrillos, talk show, textos, demos, música específica, exotismes, art movies, filosofia, venda, solo
L’obra històrica de Roland Petit i Jean Cocteau, "El jove i La mort", que es va estrenar al Teatre dels Camps Elisis el 25 de Juny de 1946, serveix a Olga de Soto com a pretext per a l’elaboració d’un documental escènic, a partir de l’encàrrec del Culturgest de Lisboa. La coreògrafa entrevista uns quants espectadors que van assistir a la representació del 46. Amb cada testimoni es va reconstruint l’espectacle original. Les seves paraules, vacil·lacions, silencis, els records i les anàlisis transcendeixen el muntatge inicial, transportant-nos a la història del darrer segle, la història de la guerra que tot just havia acabat quan es va estrenar el ballet, la història d’aquests homes i dones que han sobreviscut fins als nostres dies.
Olga de Soto ens parlarà del seu treball de recerca i creació, en el qual estudia els temes de la memòria i l'empremta o l'impacte que certes obres d'art escènic poden arribar a tenir en la vida de la gent. Acompanyada de documents de diversos formats, la coreògrafa ens explicarà els dos eixos principals en el seu treball: la memòria física i la memòria perceptiva, lligades a la recepció o a la interpretació d'una obra. Analitzarà també les diferents problemàtiques amb les quals s'ha enfrontat durant els processos de creació per arribar des de les idees inicials fins a les formes escèniques, plàstiques, documentals i/o audiovisuals finals. Ens parlarà de la manera en què la memòria material i immaterial, gràcies al treball de recerca i recopilació tant de documents pre-existents com de transmissió oral, s'han transformat en matèria per a la (re)creació, la reapropiació i la recuperació o reactivació d'una memòria pròpia o aliena.
En aquesta autovideografia farem un repàs dels meus treballs favorits, peces històriques o materials difícils de trobar, compartiré alguns vídeos que han estat i són referents de projectes anteriors o per a recerques actuals.
“Menta in iurmain” és una radiografia fresca, un llarg passeig pels incomparables paratges de les llacunes cerebrals dels seus protagonistes. Una història complexa de dues persones que, sembla mentida, conserven l’esperança. Dos cossos que cauen del cel i ràpidament s’incorporen al ritme frenètic de fes alguna cosa, el que sigui, però fes. Intèrprets: Mónica Muntaner i Kike Salgado.
“Els detectius salvatges” dóna títol a un projecte documental. Com la novel·la homònima de Roberto Bolaño, tracta d'una recerca, una excusa per retratar a una generació artística, en el nostre cas escènica; un teixit humà també fet d'absències, on els relats circulen vius esperant a ser capturats. Començarem pel pròleg, que ja recull una obsessió: som hereus d'una multitud d'escenes que no hem vist i, segurament, no veurem mai. Amb el suport de: Festival inTACTO.
Amb aquesta xerrada vull posar una mica de llum sobre la presència de les coses, els artefactes i el que jo en dic “practicar el miracle” dins del meu treball... Diguem que si jo volgués recolzar un renaixement del miracle en la dansa, seria el del ressorgiment de l’interès per l'antropomorfisme i l’animisme. Tot i que pot sonar com si estigués parlant de bruixeria, la meva pràctica artística va començar pel desig de descobrir el que avui dia pot qüestionar el concepte de dansa... La idea és compartir alguns criteris que permeten jugar amb la frontera del que no és verificable, fissures que desafien una certa comprensió del conceptualisme en les pràctiques artístiques.
Reactivació en forma de versió personal de la peça emblemàtica de Jerôme Bel "Shirtology" creada l’any 1997. "Shirtology" és una de les peces claus per entendre el naixement i posterior desenvolupament de la dansa conceptual europea on Bel abordava de forma magistral i precisa la relació entre cultura popular i discurs meta-escènic.
Amb aquest treball examino els límits de la capacitat humana i la capacitat d'un objecte en acció. “Loie Fuller: Research” consta de dos exercicis. Inspirat en la relació entre l'escultor (humà) i l'escultura (no humana), l'exercici juga amb la capacitat material del cos humà i la capacitat de l'artefacte (el vestuari) en la seva relació contínua, similar a l’acte d’esculpir. És una pràctica física d'estimulació del moviment de la matèria que agafa forma, un moviment que apareix com a resultat de la relació entre el cos humà i l'objecte (el vestuari).