ARENAS I CLAUDIA PAGÉS

Durante el último año he desarrollado teóricamente lo que he llamado Violencia del Gerundio. A partir de ese tiempo verbal, he localizado formas de violencia del Estado y la administración, que pasan tan lingüísticamente, como en formas de movimientos y arquitecturas. Después de un año trabajando en este tiempo lingüístico, de donde han salido diferentes piezas, "Arenas" sale de la necesidad de salir de este gerundio y poner en marcha una acción en presente, salir del verbo en mantenimiento (el gerundio constante ) y trabajar escénicamente. Para "Arenas" estoy leyendo Esteban Muñoz y sus textos sobre el "stage" en utopía cruising, así como investigando la compañía de poesía-teatro de Kevin Williams en San Francisco y otros. Estas líneas de investigación vienen de la voluntad de aproximarme a una pieza escénica llena de humor oscuro y de imágenes surrealistas. Cogiendo de la poesía y el lenguaje teatral, quiero crear todo un imaginario de los gestos y palabras que salen de Gerundio (explicado en el siguiente punto).

La composición coreográfica y musical para unos cinco intérpretes trata de las asignaciones de identidades, castigos y formas excluyentes centenarias del registro histórico. Jugando con la comedia mímica, del que se dirige al espectador, de la herencia de la zarzuela y la opereta, cogiendo registros hablados y otros musicados, la pieza quiere hacer un juego de respuesta a la teatralidad de administración, el juez y el Estado. Cuando preparo piezas, pienso en personajes que navegan en un paisaje (musical), y coreográfico (la ciudad) en este caso, los sitúo en la playa. "Arenas" es una pieza escénica para 4-5 performers que se ubican en la costa, en la playa. Los personajes son granitos de arena que se mueven y circulan.

Claudia Pagès (Barcelona, ​​1990) treballa principalment amb text, publicant-lo a través de material imprès, instal·lacions, lectures sonores i performances, generant un llenguatge específic relacionat amb l'oralitat i el text parlat. Les performances de Claudia són recitals musicals en què els cossos naveguen a través de textos, poemes i cançons en un entorn contextualitzat. Durant els darrers anys, Pàges ha treballat rastrejant nous sistemes de distribució de mercaderies i les economies de la gentrificació. En els seus darrers treballs, Pàges s'ha enfocat als sistemes d'enviament i la seva connexió amb el llenguatge jurisdiccional, ambdós operant en un gerundi violent i constant. Pagès ha fet i participat en readings, performances i exposicions al MACBA, Barcelona (2021), Kunstverein Braunschweig, (2021), La Casa Encendida, Madrid (2021, 2016), HAU2 & CreamCake, Berlín (2019), Sharjah Art Found Sharjah UAE (2018), entre d'altres. Ha publicat amb Onomatopee (2020) i està preparant un nou llibre amb Wendy's Subway (2022).

Claudia Pagès (Barcelona, ​​1990) treballa principalment amb text, publicant-lo a través de material imprès, instal·lacions, lectures sonores i performances, generant un llenguatge específic relacionat amb l'oralitat i el text parlat. Les performances de Claudia són recitals musicals en què els cossos naveguen a través de textos, poemes i cançons en un entorn contextualitzat. Durant els darrers anys, Pàges ha treballat rastrejant nous sistemes de distribució de mercaderies i les economies de la gentrificació. En els seus darrers treballs, Pàges s'ha enfocat als sistemes d'enviament i la seva connexió amb el llenguatge jurisdiccional, ambdós operant en un gerundi violent i constant. Pagès ha fet i participat en readings,performances i exposicions al MACBA, Barcelona (2021), Kunstverein Braunschweig, (2021), La Casa Encendida, Madrid (2021, 2016), HAU2 & CreamCake, Berlín (2019), Sharjah Art Found Sharjah UAE (2018), entre d'altres. Ha publicat amb Onomatopee (2020) i està preparant un nou llibre amb Wendy's Subway (2022).