RESERVES:

Programa

• 
  Persona, de Raquel Gualtero
  Concepte: L'etimologia del terme Persona ve del grec i significa “màscara”. Aquest treball vol reflectir la nostra vulnerabilitat com “persones”, doncs ens desenvolupem a partir de la necessitat i l'existència dels altres.
  
  Persona planteja preguntes com:
  • Fins a on, fins a què punt vam decidir ser qui som?
  • Quant som per necessitat i per la presència de l'altre. Quant, pel context que ens envolta?
  • Com puc crear tensió, interès, complicitat amb el públic? Fins a on deixar-se veure? Fins a on ens amaguem?
  • Com utilitzem el ritme per explicar la nostra història?
  • Quantes veritats deixem entre veure a l'escenari?
  
  I una afirmació: “sense tu jo no existiria”. En la relació social, Persona tracta sobre allò que som i que resumim amb l'afirmació anterior. Aquest "sense tu" es refereix a tot allò que ens envolta al llarg de la nostra vida.
  
  Direcció i concepte: Raquel Gualtero i Hugo Garcia
  Interpretació i coreografia: Raquel Gualtero
  Tècnic: Hugo Garcia
  Realització vídeo: Albert Bataller i Ferran Gassiot
  Música: Marc Teitler
  Disseny de llums: Katinka Marak
  Assistència artística: Jordi Andújar i Ariadna Estalella
  
  Co-productors: Centro Coreográfico la Gomera, Antic Teatre, Violet B., Jardin d'Europe, 4Culture.
  Col.laboren: La Porta, La Nave del Duende, La Caldera, La Poderosa
  
  Raquel Gualtero Soriano estudià a l’escola Hoogeschool voor de Kunsten, Modern Theatre Dance, d’Amsterdam, entre 2001-2005. Durant l’últim any d’estudis va crear la seva primera peça “Blanco”, i va tenir la possibilitat de participar en diversos festivals a Amsterdam, Croàcia i Barcelona. Va participar al programa de becas danceWEB 2006 dins del festival ImPulsTanz (Austria). Ha treballat amb diverses companyies a Europa com, Magpie Music Dance Company (Amsterdam), Compagnia Zappala Danza (Itàlia), Deja Donne (Itàlia), Scottish Dance Theatre (Escòcia). En aquests moments està treballant per acabar “Persona”, i ha obtingut noves residències i actuacions al llarg de 2010.
  
   
• 
  Unter uns / Entre nosotros, de Iosu Lezameta i Franz Weger
  
  no hi ha presó i no hi ha llibertat...només la que ens ofereix la nostra ment
  dos homes es troben en un espai imaginari i figuratiu
  silenci i moviment, soletat i amistat.
  Obrir-se i tancar-se un amic.......... o un enemic?
  la perspectiva canvia
  canviem nosaltres o potser...........
  
  Idea: Franz Weger
  Coreografia i dansa: Iosu Lezameta, Franz Weger
  Música i vestuari: Franz Weger
  Durada: 20 min.
  
  Iosu lezameta treballa amb la companyia Danat danza entre 1990 i 1996, realitzant quatre espectacles presentats a diversos països. Trasllada la seva residència a Italia i el 2000 treballa amb Carolyn Calrson en el projecte Paravola produït per la Biennale de Venecia i amb la companyia de Veronika Riz (2000-2003). Des de 2001 ensenya dansa i teatre a escoles italianes i crea espectacles per joves. Como coreògraf ha creat "Tal vez dulce" (1998), "Seltzam" (1999), "Cadiz" (1999) , "Ikarus" (2005) i "Caminante" (2007). Col·labora a la creació del Teatro Pratiko de Merano amb el que produeix diversos espectacles (2002) i és soci fundador del Alpsmove-festival (2003). A partir del 2004 ensenya dansa contemporània i contact improvisation a Merano i Bolzano.
  
  Franz Weger ha treballat amb Susanne Linke i Urs Dietrich a Bremen (1994), amb Roberto Galván per al teatre de Giessen (1996) i amb Gregorio Zöllig per al  teatre d'Osnabrück (1998). Durant aquest període realitza el treball coreogràfic "Mannomann" i "Time". A partir del 2000, i després de treballar a diversos projectes als Països Baixos, Suissa i Austria, s'uneix a la companyia Ling Lausana. Des de 2003 col·labora amb Tulia Pedrotti. És co-fundador del grup Tanzkooperative Tirol i del Alpsmove-festival per el que ha col·laborat amb vàries creacions. Ha creat el solo "Alain", el duet "Entre nosotros / unter uns" amb Iosu Lezameta (2007), el duet "Sólo la suerte / Nur ein Glück" amb Tulia Pedrotti (2009). Actualment és professor de dansa i tango i organitza un festival anual de tango al sud del Tirol.
  
   
• 
  Mis tres esposas, de Dani Benito
  "Puresa, passió i inèrcia: aquestes qualitats nascudes de la natura ¡Oh Arjuna de braços poderosos! lliguen fermament al cos a l'Encarnat, a l'Indestructible.”
  Bhagabad Guita- XIV.5. Maharabata.
  
  "Mis tres esposas" és una peça en procés de creació amb dos subjectes principals: l'aferrament i el desaferrament. Aquests dos personatges, resulten absolutament inseparables, indivisibles, causa i efecte l'un de l'altre. L'obsessió que tot això suscita i un munt de camises de les quals em costa molt desprendre'm, són els culpables d'un procés de creació ple d'interrogants i sense cap resposta.
  
  Direcció i interpretació: Dani Benito
  Ajudant de direcció: Beatriz G. Magadán
  Música:
  Fotografia: Román Rubert
  Col·laboracions i agraïments: Julià Carboneras, Xavi Bobés, Marina Ramoneda, Blanca Blanco, Arantza Lopez, Diego Anido, Constanza Brncic, Susana Benito, Luis Quesada, L’Estruch de Sabadell...
  
  Daniel Benito Po (Zaragoza 1971) comença als 13 anys, ballant breackdance en places i parcs de la seva ciutat natal. El 1992 es trasllada a Barcelona on estudia arquitectura tècnica. Allí participa en entrenaments, tallers i laboratoris de dansa amb diferents companyies i professionals com: Raravis, Constança Brncic, Carme Torrent, Mal Pelo, Hisako Horikawa, Llisa Nelsson, Julyen Hamilton, Anne Morin, Sergi Faüstino. Des de llavors alterna treballs de disseny i construcció d'arquitectures, escenografies i objectes, amb la dansa i el yoga. També ocupa treballa com creador i manipulador d'objectes i artefactes en espectacles de les Cias. Playground i Antigua i Barbuda. El 2006, juntament amb Beatriz Gonzalez Magadán, presenta el seu primera mini-peça de teatre de moviment: "solosuelosuelosolosuelo", a La Marató de l'Espectacle. Actualment desenvolupa un projecte per a crear un centre d'art i naturalesa en un poble recòndit dels Pirineus Aragonesos: "Casa Cuadrau" a Vió.
   
• 
  La culpa es de los chavales esos con los que se junta, de Roberto Martínez
  El sentiment generacional, el tràfic d'informació i la descoordinació han estat els meus motors per començar a compondre la peça. Hem treballat sobre la còpia, la coordinació i sobre les habilitats de l'altre i que jo no domino. Hem diluït les directrius personals de cada intèrpret en un corrent comú, buscant l'aparició d'una "mini-generació". "La culpa es de los chavales esos con los que se junta" és un estudi sobre l'individualisme, els himnes musicals i les "versions", que torna a ser un tema que proposa una còpia d'un original, una reinterpretació.
  
  Idea, direcció i coreografa: Roberto Martínez
  Interpretació: Pablo Peña, Ana G. Morales i Roberto Martínez
  Música: Pablo Peña
  Vestuari: La aguja en el dedo
  
  Roberto Martínez es forma al Centro Andaluz de Danza i al Centre de Developpement Choreographique de Toulouse. Compagina treballs amb companyies franceses i espanyoles amb creacions pròpies i amb col·laboracions de direcció, il·luminació i escenografia: "Cantenustedensen" amb Juan Luis Matilla i Fran Torres (MOPA), "El pintor y la modelo" performance-laboratori de dansa, pintura i música amb Pablo Peña. Els seus darrers projectes el col·loquen com intèrpret-col·laborador: "IN FAME o el placer de lo efímero" d'Isabel Vázquez-Excéntrica Producciones, "Wildworking" de Pablo Peña, "Mala suerte o falta de talento" i "Tuve que hacer el amor por cortesía" de MOPA. El seu darrer projecte és "Mejor no saber su nombre" amb Bárbara Sánchez i Pablo Peña, per Mes de Danza, 2010.
  
  Ana G. Morales es forma al Centro Andaluz de Danza i pren classes amb mestres com Isabel Ramírez, Carlos Sánchez, Guido Tuveri, Luca Nicolaj o Sacha Waltz & Guests. Com ballarina comença treballant per Manuel Cañadas (Perros endanza, Sevilla), interpreta "Delicatekken" de MOPA (2004) y crea, també amb MOPA, "Danza Extraterrestre" al 2005. Treballa, a més a més, per Producciones Imperdible (Sevilla), Bikini Ducc (Sevilla), delaFé France Co. (Las Palmas - Cerdeña) i crea, junt amb Juanjo Macías, "Cuando la mortadela es un lujo". Amb K&S Productions (Berlín) crea "Ambrosía", representada periòdicament al club de Berlín Bangaloo y en una gira europea. Ha estat actriu a "Perlimplin", dirigida per Pedro Álvarez Osorio (La Fundición) i a "Criaturas de laboratorio. 1er encuentro intercultural Sevilla-Catagneto Caducci" dirigida per Jorge Dubary a Italia.
  
  Pablo Peña es forma en belles arts on forma el grup de rock Renochild en el que desenvolupa la seva vessant com cantant, compositor i instrumentista. En el 2006 forma la que és la seva actual banda, Pony Bravo ("Si bajo de espaldas no me da miedo", El Rancho, 2008) amb Daniel Alonso amb el que ja havia treballat per a la música de l'obra "Danza Extraterrestre" del coreògraf Juan Luis Matilla (MOPA). Paral·lelament segueix desenvolupant la seva vessant com artista sonor i DJ ("Lencería fina pinchadiscos"). El 2007 presenta la peça d'art sonor "Combate en Mi menor". Ha col·laborat amb Fran Torres (Teatro Deluxe), el col·lectiu Dance Usted i actualment treballa en el seu disc "Fiera" i a la performance "Wildworking". Amb Roberto Martínez ha col·laborat a "El pintor y la modelo" i "Mejor no saber su nombre".