Página La Poderosa
IN_formales | 27 i 28 d'octubre 2012
JA PODEU RESERVAR ENTRADES!

Trobades in_formals i esporàdiques on poder mostrar treballs inacabats, peces curtes, experiments arriscats. Un espai obert per a la creació...Un lloc per probar i equivocar-se, per a la reflexió i l'intercanvi...Sempre al voltant del cos i dels seus contaminants.

PROGRAMA:

· El último salto de Nijinsky, de Tania Arias Winogradow
· H(d)ommage, de Violeta Todo Gonzalez
· Sense títol, de Amaranta Velarde
· Sekvantaro, de El Pollo Campero

BO D'AJUT:

5 €

IMPRESCINDIBLE RESERVAR:

info@lapoderosa.es (indiqueu nom i cognoms, nombre d'entrades i dia de reserva)

LLOC:

La Poderosa - Riereta, 18 2a planta - Tel. 934431980 (Metro: Paral·lel, Universitat) (Com arribar-hi)

Dates

27-10-2012 al 28-10-2012
dissabte, diumenge
20:00h a 20:00h

Programa

  • SEKVANTARO, de EL POLLO CAMPERO

    Peces codependents de durada relativa en les quals les actrius intentaran no fer teatre.


    El festeig és el procés de selecció i atracció d'un altre individu amb la finalitat d'establir una relació íntima, la qual sol implicar amor, sexe, compromís, cohabitació o reproducció.
    Al voltant d'aquesta idea gira tot l'espectacle, que consta de diverses escenes pensades per ser realitzades en espais no convencionals. Cadascuna d'aquestes sis peces succeeix en un "escenari" diferent (un ascensor, una escala, un bany, una sala petita, un bar).
    Es tracta d'un recorregut vivencial en el qual el públic acompanya (corteja) a les actrius que, al seu torn, cortegen (acompanyen) al públic.
    Dues actrius que es mostren, es venen, s'expliquen, es despullen, es vesteixen de nou, es menteixen, se sinceren, s'exposen... per crear moments d'autèntica trobada amb l'espectador.

    Text i dramatúrgia: EL POLLO CAMPERO
    Actrius: Cristina Parany i Tatiana Sánchez Garland
    Direcció: Xevi Casals

    EL POLLO CAMPERO. COMIDAS PARA LLEVAR són:
    Tatiana Sánchez Garland es llicencia en Art Dramàtic i Comunicació Audiovisual a Sevilla. Continua els seus estudis en teatre gestual a Madrid amb Mar Navarro i funda la companyia Teatre amb Ganivet i Forquilla amb la qual creen una falsa conferència que es representa en el festival audiovisual Zemos98 i a Bilbao en el marc del Act Festival, on reben l'esment especial del jurat Laburract06. A partir d'aquí, es muda a Barcelona, comença a experimentar amb la comèdia i el clown, coneix a Elena Còrdova i Rodrigo García, es va d'expedició amb Pallassos sense Fronteres, cada vegada li interessa menys el teatre tal qual i li passen un munt de coses més que fan que acabi coneixent a Cris i Xevi, creant la companyia El pollastre campero. Menjars per portar.
    Cristina Celada mata als seus pares i es queda amb el cognom de la seva àvia, una gran dona. Després d'aquesta complicada decisió, el que segueix és senzill: estudia a Madrid Interpretació Textual amb Jorge Eines (RESAD); moviment escènic, amb Arnold Taraborrelli (Laboratori William Layton); clown, amb Gabriel Chamé i més coses. A més explica contes, que és com cobrar per dir mentides. Viatja per tota la península, el Marroc, i acaba vivint a Barcelona, de moment. Allí coneix a Xevi i Tat, van plegats al teatre, veuen molt teatre, i decideixen muntar la companyia El Pollo Campero. Menjars per portar per fer una mica més que queixar-se de com està tot...
    Xevi Casals es llicencia en art dramàtic en l'especialitat de gest, en l'Institut del Teatre de Barcelona. Realitza cursos de teatre físic amb Josep Hadj, Juschka Weigel, Andrés Corchero, Katsura Kan, cos transitori. I cursos de diferents tècniques de circ. Treballa en companyies com Els Comediants i forma part de la segona companyia del Tricicle amb gires per tot el món. Col·labora com a assessor de moviment en dansa teatre. Ha realitzat diferents peces: Moviments d’un comiat, Moviments per a una espera i La maleta, la seva última peça en solitari (en col·laboració amb el CONCA i en residència en La Serradora).

     
  • H(d)ommage, de Violeta Todo Gonzalez

    H(d)ommage és un duo de dansa/paraula.

    Des de fa cert temps, el pas dels anys, el que queda i el que desapareix, el rastre que deixa la vida d'un en el record col·lectiu, el pes de l'experiència en els nostres gestos, la intuïció que el que crèiem inamovible és en realitat, caleidoscòpic, m'interroga profundament.
    Als meus 38 anys m'he adonat que som una generació pont, un punt de trobada entre els nostres predecessors, que han viscut una o més guerres, la gana i l'omnipresent religió, i els nostres successors, completament immersos en el consumisme, la tecnologia i el desencantament.
    A partir del testimoniatge de diversos ancians (entre 95 i 100 anys) que he tingut la sort de poder entrevistar en asils francesos, i de "Els Anys" de Annie Emaux, H(d)ommage ha començat a construir-se des de fa tres setmanes.
    El punt d'arribada, el meu desig per a aquesta peça és poder ballar-la pels nostres "vellets" als asils on hem recollit les seves històries, servint-nos aquestes últimes com a base de l'univers sonor del nostre espectacle.
    Crear amb ells i per a ells, a qualsevol país, llengua o context socio-econòmic.
    Ser molt conscients d'on venim, per així poder escollir bé cap a on anem.
    Salvar alguna cosa del temps present on no estarem mai més.
    Per a mi, compartir aquest procés de creació amb vosaltres és essencial, ja que la meva idea és poder realitzar l'experiència completa durant el 2012 -2013 a Barcelona, entrevistant als nostres "avis"i presentant-los la meva visió de la seva història.
    Intentar connectar aquestes memòries individuals entre països i gents diferents, per arribar a una memòria col·lectiva, única però complexa.
    Més propera tal vegada a una percepció universal d'aquesta travessia del temps cap a la mort que realitzem tots nosaltres amb més o menys consciència.

    Concepció: Violeta Todo Gonzalez
    Interpretació: Sabrina Zerkowitz i Violeta Todo
    Univers sonor: Sylvain Audemard
    Text: Annie Ernaux
    Durada: entre 15 i 20 minm

    Violeta Todo González
    es forma en la dansa clàssica de molt jovenet i entra en l'Institut del Teatre en el 92. Aquest mateix any, s'incorpora a la Cia. Mar Gómez, amb qui compartirà un bon tros de camí. Més tard seran Danat Dansa, la Cia. Trànsit i altres que li inculcaran el gust per l'aventura. Al 2000 rep una beca per integrar el X-Group (amb Anne Theresa de Keesmaker, Julien Hamylton, David Zambrano, Meg Stuart, Wim Vandekeybus, Jan Ritsema entre d'altres). La ciutat li agrada i decideix quedar-s'hi i continuar la col·laboració amb Maria-Clara Villalobos, Barbara Mavro, Iñaki Azpillaga i Fernando Martin. A partir del 2003 s'instal·la a França i treballa amb Anabelle Bonnery, François Veyrunes, Philippe Saire, Nicolas Hubert, entre d'altres, al mateix temps que crea la seva pròpia companyia, "La Chaudière intimi". El 2009 s'incorpora a la Cia. Dromesko (teatre itinerant i animalesc) i codirigeix l'última peça "Els Quais donis oubliés". A l'estiu 2010, es fon amb els tarats d'Arts Mixés i creen Traci, que s'estrena a l'Antic Teatre (Barcelona). En el 2012 col·labora amb la Cia. Els Choses de Rien i ataca H(d)ommage, duo de dansa i paraula.
    Sabrina Zerkowitz
    es forma com actriu a l'Estudi de teatre Nancy Tuñón (Barcelona) entre 1991 i 1994 i a La Guindalera (Madrid) entre 1999 i 2001; amb la Cia. Jherxandri cocrea diverses obres originals, de to còmic i una miqueta surrealista, actuant per la Catalunya interior i la Barcelona de petits formats durant els anys 1994-1999. Després, establerta a Madrid, explora el món de l'Animació Stop-Motion, col·laborant i treballant en diversos curtmetratges i projectes, obtenint amb el seu equip madrileny, el Goya al Millor Curt d'Animació 2007, amb el curt "El viatge de Saïd". Paral·lelament es desenvolupa en les Arts Plàstiques, en el camp del color i l'escultura, Escola d'Arts i Oficis I. Industrial, (Barcelona) i de manera autodidacta. Realitzant atrezzo teatral i fent una incursió a la branca de la instal·lació escultòrica, Barcelona, entre 2010 i 2012. Actualment investiga el camp del vídeo experimental i realitza un projecte personal en stop-motion. Amb H(d)ommage investiga, de nou, la trobada expressiva a l'escena, en un duo de dansa/paraula.
     
  • El último salto de Nijinsky, de Tania Arias Winogradow

    Un present per als presents.

    Treball sobre l'atzar. Com l'atzar en la meva pròpia vida es pot convertir en una peça. Una sèrie de casualitats generen en la meva un impuls per a un regal, una dansa. En aquest cas és a partir d'un accident, un tall en un CD, que es dispara una cerca de moviment amb la idea de compondre aquesta peça a oferir com a regal.
    El meu present. Negant-me a l'extinció de la dansa en la meva. Un present pel meu.
    Estic treballant a sobreviure en l'univers del moviment, de la dansa, de l'escènic, gràcies a l'atzar. Permeto que el present influeixi en la meva vida per crear la meva obra i l'ofereixo com a regal. La fe de l'obsequiat sol superar a la meva.
    Sense la fe de Juan no existiria L'últim salt de Nijinsky.

    Dansa: Tania Arias Winogradow
    Música: Mastretta fa més de 20 anys
    Il·luminació, vestuari i text llarg: regal anònim

    Tania Arias Winogradow
    és ballarina...en perill d'extinció.
    Passat: Treballs amb El Bailadero - Mónica Valenciano, La Ribot, Carlos Marquerie, Mathilde Monnier, Radicallow, El Tinglao, El Treball DT, Larumbe, Víctor Ullate. Passat més recent: Creacions en col·laboració amb Estela Lloves i Santiago Rapallo. Actualment: Prepara de manera fugaç petites peces regal.