PreU:

Informació I RESERVES:

Programa

• Cuqui Jerez
  10, 11 i 12 de desembre de 2010 - divendres 10, de 16 - 21h, dissabte 11 i diumenge 12 de 10 - 15h
  
  La trobada consistirà en una pràctica de creació i d’investigació en la que treballarem sobre els conceptes de versió, variació i digressió.
  
  Versions
  A partir d’accions, textos, escenes de pel·lícules i imatges, treballarem en com traduir aquests originals a d’altres llenguatges, mitjans i formats. Cercarem eines possibles per crear noves versions. Observarem com el llenguatge es transforma al crear una nova realitat i quina és la relació que es produeix amb la memòria del material inicial.
  
  Variacions
  Canvis, alteracions, modificacions, transformacions. La impossibilitat de la repetició.
  
  Digressions
  Treballar en la idea de digressió a la situació/acció. Partir d’una situació que esdevé en una altra i després en una altra que es desvia i, a la vegada, esdevé una altra i així successivament, on el que passi estigui en constant transformació; un present continu on el tema i l’acció canviï constantment, com un viatge en el que no saps exactament on et trobes i com has arribat aquí, però segueixes.
  
  Cuqui Jerez treballa en la creació d'un llenguatge coreogràfic a través del cos en relació amb l'espai, el temps i els objectes; la producció de signes i per tant de significat a través de la coreografia; la transformació del significat a través de la repetició; la manipulació de les referències espacials i temporals; l'expectació i l'experiència de l'espectador en el context teatral; la memòria; l'estructura com part fonamental del contingut de l'obra; els límits de la representació; els límits entre la ficció i la realitat.
  >>>>informació sobre Cuqui Jerez a Archivo Visual de Artes Escénicas
  CV de Cuqui Jerez
  
   
• 
  Societat Doctor Alonso
  FINALITZADA! - 5, 6 i 7 de març de 2010 (de 16 a 21h)
  
  Cony, la forma!
  
  Treballar amb, des de, a través i sobre la forma, utilitzar, observar i disseccionar els seus mecanismes, regles, límits i possibilitats per des d'allà arribar al contingut.
  I no al revés.
  
  
  La Societat Doctor Alonso (SDA) es va formar en l'any 2002 i la dirigim Tomás Aragay i Sofia Asencio. Residim a Pontós (Alt Empordà). Ens plantegem cada espectacle o projecte des del punt 0, per a tornar a replantejar-nos el nostre llenguatge cada vegada. Barregem gèneres, formes escèniques i tipus de gent diferent creant la nostra pròpia forma d'habitar l'escenari. Ens agrada plantejar l'escena com un lloc on col·locar: on hauria d'haver espectacularitat, allò menys espectacular, creant així un desplaçament en la percepció de l'espectador.
  
  Durant aquests anys hem presentat els següents treballs: Tomorrow will be like today, Shopping bread, Sobre la bellessa, Santa Sofia, el solo d'una ignorant, Sobre la mort, El traspiés de Luisa, Volumen II, Retratos o si yo fuera, Cos Colectiu.
  
  Paral·lelament, compaginem el treball a Doctor Alonso amb la direcció artística de l'Associació Cèl·lula (al costat d'Ernesto Collado), responsable del festival MAPA i altres activitats de residència i programació d'espectacles en el Teatre jardí de Figueres (Divendres de Contraban) i el Centre Cultural la Mercè (Escèna Plural).
  
  Bloc de Societat Doctor Alonso a Tea-tron:
  
  
  
   
• Fingir #2 - Taller de creació de Colectivo 96º
  FINALITZADA! 21, 22 i 23 de maig de 2010
  
  
  "El espacio habitado en la memoria"
  Durant el mes de març hem enviat una carta d'invitació a tots els veïns del carrer Riereta para participar en aquest taller. A la carta únicament se'ls demana que ens expliquin algun record preuat que els hagi succeït en algun punt del carrer on viuen. Construir un narració a través de l'absència, interpretar les paraules dels altres a través d'imatges, crear un mapa de record d'un carrer deshabitat... tots aquests conceptes són el punt de partida per al taller de creació Fingir #2.
  
  Podeu llegir la carta enviada al bloc de La Poderosa a Tea-Tron: http://www.tea-tron.com/lapoderosa/blog/
  
  Colectivo 96º té com objectiu evitar trobar una línia de treball. Els motors que ens han dut a crear les peces presentades fins avui tenen en comú el que es qüestionen: què és la representació?, quina la ficció?, i què pinto jo en tot això? És per això que juguem a construir identitats en aquest marge de confusió entre realitat i ficció, per qüestionar d'aquesta manera la pròpia construcció/decostrucció d'uns jos inexistents i que són tant una representació a l'escena com a la vida real.
  
  CV del Colectivo 96º
  
  
  
  COLECTIVO 96º "Después de Mí, Epitafios"
  
   
• Nilo Gallego
  FINALITZADA! - 16, 17 i 18 de juliol de 2010 de 16 a 21h
  
  
  
  Nilo Gallego és músic i performer de Lleó.
  http://www.tea-tron.com/nilogallego/blog/
  
  Proposem Nilo Gallego, músic i performer per aquesta nova pràctica escènica pel seu caràcter híbrid en relació a la música i al fet performatiu, una trajectòria artística particular i molt interessant que travessa l'acció, l'escena i l aintervenció urbana des de la seva disciplina.
  
  Nilo proposa la delirant idea de muntar un grup de rock en els tres dies que dura la pràctica:
  Rock arrround the clock / Rock surrround the space
  
  "Propongo montar un grupo de rock con el siguiente repertorio para los tres días de concierto:
  
  1. Intro: Forrar las paredes con cartones de huevos.
  2. La banda sonora de tu próxima película.
  3. I got a feelling de Black Eyed Peas.
  4. Hacer la calle sin proyecto previo.
  5. Buscar un plano que no sea de metro.
  6. Billie Jean de Michael Jackson.
  7.
  8. Todo esto podría cambiar.
  9. Hacer pis en espacios púbicos.
  10. No se requieren conocimientos de música, teatro, danza, filosofía ni urbanismo.
  11. Feelling good de Nina Simone.
  12. Por favor, devolved los instrumentos robados a las tiendas de música.
  
  Bis: Paquito el chocolatero".
  
  
  Así fue la práctica de NILO GALLEGO en La Poderosa:
  
  
  CV
  Pàgina web

  Galería

  

  

  

  

  
   
• Marta Galán
  17-19 de septembre de 2010
  
  
  
  ARCHIVO RESIDUAL DE CONTRAEJEMPLOS ESCÉNICOS. Coordinada per MARTA GALÁN
  
  El día 8 de mayo de 2010 cumplí 37 años. El día 11 de mayo cerré mi empresa y decidí suspender temporalmente mi actividad profesional. Es decir: decidí dejar de producir obras de teatro, que es lo que he venido haciendo durante estos últimos 10 años.
  
  La Corporación 2009, mi último proyecto, ha sido un modo encubierto de evitar producir. Consistía en presentar obras únicas de gran formato imposibles de distribuir y rentabilizar.
  
  Todo apuntaba y apunta a lo mismo. Al mismo deseo: soltar lastre. Quedarse con las manos y la cabeza libres para tomar distancia, para ver y revisar lo hecho hasta aquí pero también para divisar lo que está por venir. Divisar es una palabra que me gusta, porque significa ver a distancia aunque confusamente.
  
  Lo que he hecho hasta aquí en el terreno de las artes escénicas no me sirve. No sirve. Lo considero fallido, material residual. Deshechos.
  
  Este ejercicio brutal de autocrítica me ha dejado completamente en bolas. Así que, en mitad de todo este tsunami personal y profesional, pensaba que era un gran sinsentido hacer un taller en septiembre. Pensé que sólo tenía sentido hacerlo si lo planteaba desde este “deshacerse de”.
  
  Y eso es lo que os propongo: quiero hacer con vosotros una práctica de creación contraejemplar a partir de los residuos de mi propia producción escénica.
  
  Lo que me apetece es cederos (literalmente) todos los materiales escénicos (textos, imágenes, acciones, objetos, vestuario, músicas, reflexiones teóricas o formales, etc…) que ha formado parte de alguna de mis producciones para que hagáis con ellos lo que os plazca. Os los cedo en concepto de “residuo”. Pura basura residual. Mero contraejemplo para desechar sin más o con el que ponerse manos a la obra a trabajar. Se trata de materiales escénicos sucios, anti-estéticos, demasiado políticos o demasiado poco, poco técnicos, poco teatrales pero también poco performativos, brutos pero no lo suficiente, ni demasiado oscuros ni demasiado luminosos, excesivamente populares a veces, poco convencionales pero no del todo “modernos”… en definitiva: un anti-producto perfectamente contraejemplar.
  
  
  Els participants hauran d'aportar "contraexemples residuals del seu catàleg escènic personal" que també seran analitzats durant les sessions
  de treball:
  Porta a La Poderosa els teus propis materials residuals: les escenes que mai no han funcionat, els materials escènics que ja no vols tornar a repetir, els moments brillants que funcionen massa bé, les imatges que tens massa vistes, les idees recurrents, els objectes obsolets, etc...
  
  CV
  Pàgina web