CRUUU

Aquest projecte és fruit d'un procés de recerca dut a terme l'any 2022 amb una beca de recerca i innovació de laGeneralitat. Es va iniciar com unestudisobre la màscara del clown, on vaiginvestigar ambel maquillatge depallassoclàssic europeu i amb principis corporals de la màscara tradicional del Japó i de Bali(Indonèsia). Vaig treballar elllenguatge corporal i expressiu del clown a partir de la forma d'estructurar i codificar el cos d'aquestes tradicions(creació de volums, els límits del moviment en cada acció, les connexions internes i les línies energètiques ques'obren).

He accedit a aquestes tradicions per generar una pallassa que tingui una reverberació energètica en l'espai, que puguianar de la màxima a la mínima expressió, amb un poder comunicatiu que emani més enllà del seu cos. M'interessa larelació d'aquestes cultures amb l'inefable; i poder transportar-ho a unaestètica contemporània i conjugar-ho ambl'humor.

Durant la recerca de la màscara i la creació de la silueta d'aquest nou ésser, ha aparegut la idea de metamorfosi, sentla mateixa transformació de la silueta, i la capacitat d'esdevenir diferents personatges i arquetips, una de lescaracterístiques principals d'aquest clown; presentant així, una visió més fluida sobre la identitat, entenent-la méscom un miratge que es pot fer, desfer i transformar.

Al mateix temps, com a dona, m'ha interessat obrir la noció de gènere i trobar una llibertat de joc més enllà de lameva feminitat, sense obviar-la i travessant-la quan apareix. Per falta de referències històriques femenines en elclown, moltes dones pallasses tractem temes referents al món femení. Tanmateix, considero que aquest condicionantd’haver de parlar necessàriamant sobre aquests temes, encara ens posa en detriment en relació amb els homes, quetenen molta més llibertat, ja que no senten la necessitat d'omplir un buit històric. I la llibertat, en el clown, ésessencial. A més, sovint, per reivindicar la feminitat, es repeteixen estàndards que acaben tancant el discurs. Aixòm'ha fet cercar un ésser que vagi més enllà de la identitat de gènere, que tingui una part ancestral que connecti ambinquietuds de la societat actual. És possible que durant el procés apareguin certs arquetips femenins (com és el casde la bruixa), però aquests apareixen des de la improvisació i el joc, no amb una intencionalitat discursiva darrera, ital com es fan, es desfan. El que preval per sobre de tot és la idea dejoc i transformació.