Programa

• 
  ‘Recorrido(s)’, de Sachiko Fullita
  
  ‘Recorrido(s)’ planteja el seu desenvolupament en el que metafòricament seria l'últim recorregut d'una persona transitant de la vida cap a la mort, en aquest punt sorgeix la memòria d'altres trànsits i processos per concloure. Les diferents escenes i seqüències es converteixen en fil conductor d'una dramatúrgia que busca evocar reflexions sobre el transcurs del temps, els esdevenirs, el mapa que traça cada persona en el seu camí recorregut, escollit o imposat; les noves rutes que es van obrint en transitar i la impregnació de l'entorn en el cos.
  
  Sachiko Fullita és ballarina, creadora i docent. L’any 1997 inicia la seva formació com a artista escènica especialitzada en dansa i teatre a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Inicia la seva trajectòria artística a Lima l'any 2000 quan comença a treballar professionalment amb coreògrafs, directors de teatre i de creació multidisciplinària.
  L’any 2002 crea el seu primer treball, ‘Suspensión’, peça de teatre i moviment; en el 2003 inicia la seva labor com a docent de dansa contemporània i dansa teatre a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú; en el 2004 crea ‘ChicaPerú’, solo de dansa teatre i en el 2006 crea al costat de Miguel Rubio l'exhibició interdisciplinària i performance ‘Sachiko Ex-Puesta’.
  Acabat l'any 2006 viatja a Barcelona per continuar els seus estudis i des del 2007 col·labora amb la companyia Kònic Thtr com a ballarina en: ‘E_Pormundos Afeto’ (2011), ‘Before the Beep’ (2011), ‘Umbrales’ (2010), ‘Cherrybone’ (2008), ‘No Lugares’ (2007) i ha col•laborat també amb la companyia Kònic Thtr com a assistent de direcció en ‘Poètiques Interconnectades’ (2010) i ‘A (d'acqua)’ (2008).
  En el 2011 reprèn la seva labor com a creadora amb el projecte ‘Recorrido(S)’.
  
  Creadora: Sachiko Fullita
  Intèrpret: Sachiko Fullita
  Composició musical: Matthias Schmal-Filius
  Col•laboradora: Vanesa Sandín
  
  
   
• 
  ‘Lo natural’, de Amaranta Velarde
  
  Què significa ser natural?
  On comença a sorgir l'artificial i acaba el natural? Existeix realment una separació entre els dos conceptes? Serem éssers artificials per naturalesa?
  Amb aquestes preguntes en ment, i notant una certa obsessió creixent per la necessitat o l'exaltació ingènua de la tornada a la naturalesa, inicio un estudi sobre l'apropiació del natural. Buscant el límit entre el fictici, el que és produït i el que existeix per si mateix.
  
  Amaranta Velarde es gradua en el Conservatori de dansa de Rotterdam l’any 2004. Des de llavors treballa principalment com a intèrpret, col•laboradora i assistent del coreògraf Bruno Listopad (www.disjointedarts.com) en diferents produccions, laboratoris i instal•lacions a Holanda fins al 2010. Les obres es presenten a festivals com Spring Dance, Something Raw, Cadance i Nederlands Dansdagen, i en museus com N.A.I i Boijmans van Beuningen a Rotterdam. Treballa també per Giulia Mureddu, Jochem Stechman, Lyat Waysbort i Anna Kontzesky, entre d’ altres. L’any 2010 realitza el seu primer solo, ‘Eclipsi’, presentat a Amsterdam i Groningen. Es muda a Barcelona al 2011 i treballa com a assistent coreogràfica amb Rita Vilenha en el programa de la Caldera Mov|i|mento per al Grec.
  
  Música, viatges xamànics gravats per Michael Harner i efectes sonors de la BBC.
  Text d’Amaranta Velarde
  Moltes gràcies a Diana Gadish
  
  
  Amb la col·laboració d'El Graner.
  
   
• 
  '2012', de Diana Gadish
  
  En els últims anys he estat sobretot involucrada amb el clown, i en aquests moments estic interessada en portar una mica més enllà aquesta faceta del meu treball. Fins a quin punt puc estrènyer els silencis, els estats introspectius, els fracassos, la falta de control... La peça que presento està basada en improvisacions amb públic. El meu propòsit és obrir un espai que permeti donar lloc a l'atzar. El que faci o deixi de fer en escena no és tan rellevant, ell que vull és provocar un estat en mi i en el públic.
  
  Diana Gadish es va graduar al 2007 en la SNDO (School for New Dance Development) d'Amsterdam. Ha treballat com a intèrpret en diversos projectes de dansa, teatre, performance i clown a Holanda, Alemanya, Àustria, Suïssa i Espanya. L’any 2008 va començar a actuar en cabarets de clown, sobretot en el Cabaret Cabrón dirigit per Jango Edwards i al 2010 va estrenar el solo de clown ‘Genesis Joplin’, dirigit també per Jango Edwards.
  
  Intèrpret i creadora: Diana Gadish
  Durada aproximada: 20 minuts
  Música: per definir
  
  
   
• 
  'El escenario del ensayo', de Carme Martí y Francisco Lloberas
  
  ‘L'escenari de l'assaig’, treball coreogràfic de Carme Martí i Francisco Lloberas, és una peça que reprodueix l'esdevingut durant l'assaig d'una coreografia en procés, seguint el dictat de l'enregistrament en vídeo que es va realitzar.
  Data: 9 d'agost del 2011. Lloc: L'Escala, Girona. Hora: De cinc i mitja a tres quarts de sis de la tarda.
  Fidels a l'esdevingut durant aquest interval de temps de quinze minuts, i fent gala d’un virtuosisme físic-emocional, els intèrprets han desafiat l'existència del temps, qüestionant-la.
  ‘L'escenari de l'assaig’ ofereix una resposta a la pregunta de si és possible experimentar les mateixes emocions d'un moment passat en reproduir-lo amb exactitud -idèntic lloc, diàlegs, moviments, vestuari- en el present.
  
  
  Francisco Lloberas és coreògraf, ballarí i professor de dansa. Format principalment a l'escola d'Anna Maleras, la Fàbrica, l'Institut del teatre i The Place (Londres). Ha treballat amb companyies de dansa com Metros de Ramón Oller, Mudances d'Àngels Margarit o Vicente Sáez, així com en el Tanzforum de Colònia. També ha treballat en cinema amb Rosa Vergés, teatre amb Josep Costa i òpera amb Comediants i Calixto Bieito.
  Com a coreògraf ha creat espectacles de llarga durada i coreografies breus, obtenint el premi Oscar López per ‘Ciudad solitaria’ i el premi nacional Ricard Moragas per ‘Tiempo tormentoso’. Ha coreografiat per moda, publicitat, espectacles teatrals i grans esdeveniments.
  
  Carme Martí és ballarina, coreògrafa i professora de dansa. Realitza els seus estudis de Dansa Clàssica i Contemporània a l’Institut del Teatre, on anys més tard rep el Premi Nacional de Dansa de la Diputació de Barcelona i una beca de post-graduació per l’Escola Vaganova de Sant Petersburg, on balla el Ballet ‘Trencanous’ al Teatre Kirov. Treballa per companyies catalanes com: Gelabert-Azzopardi, Metros, Senza Tempo, i a l’estranger per: Philippe Saire, Linga Dance Project i Companyia Elleboro. També rep el Prix Bagnolet a París per la millor interpretació. Intèrpret i ballarina de video-dansa a Suïssa, Itàlia i Catalunya amb diferents artistes de video-art (Xavier Rovira, Ives Krops, János Loránd). Coreògrafa de ‘La Màquina Orquestral’ –OBC - Auditori de Barcelona–, Las Poderosas (3r Premi Concurs Anaprode i menció especial al Concurs de Salt), Tabalet (recordatori a Manuela), ‘Conferencia amb cirereta’ amb la col•laboració del mestre Roberto Frattini, Triplettes, entre d’altres. Actualment ensenya Dansa Clàssica i Contemporània a Company & Company-Barcelona i Artcadia-Castellar del Vallés. També dóna cursos a diferents escoles com: L’Institut del Teatre, Escoles Municipals de Dansa de Celrà i Balaguer, el CCCB, Companyia Increpación, Ana Maleras, Eulàlia Blasi, Rosita Mauri i Arts Centre a Lleida, entre d’altres.
  
  
  Creació i interpretació: Carme Martí i Francisco Lloberas
  Música: Donacha Costello
  Textes: Francisco Lloberas
  Durada: 15 minuts